Feu clic per engrandir la imatge

Vista general de Sant Quintí de Mediona. En primer terme es pot veure la fàbrica de cal Maqueda, unes instal·lacions que compten amb una llarga història com a centre industrial.

L´any 1403 es té constància de l´existència en aquest lloc, d´un molí fariner conegut com a molí d´en Borredà. La documentació que es conserva de l´any 1678 dóna fe d´haver-hi un molí fariner, una farga i un molí draper.

L´any 1752 s’hi va construir un molí paperer i cap el 1881 es va reconvertir en indústria de filats, la qual  comptava amb 2.500 fusos, emprant ja la força hidràulica produïda per màquines de vapor.

El 1932 tingué lloc una important remodelació. L´empresa  passà a nomenar-se Maqueda i Marin SL., indústria tèxtil de gran importància al Penedès. El 1941 hi havia 100 telers mecànics i una turbina hidràulica, S´hi feia tot el procés del teixit, des de tenyir el fil fins el tram final d´empaquetar les peces. La plantilla de treballadors era de 250 i la jornada  de treball es repartia en tres torns.

L´any 1990 amb la davallada del tèxtil es va tancar definitivament, i actualment l´edifici  està enderrocat.

Postal de la firma  Thomas, de Barcelona,  Arxiu particular E.O

Feu clic per engrandir la imatge

Plaça del Portal, imatge dels primers anys del segle XX. en un  dia de mercat.. El nom prové de l´època medieval, segurament perquè l´indret donava accés a una vila closa,  com era Sant Quintí de Mediona.

Aquest portal ja es troba documentat l´any 1572  amb el nom de  “Portal de la Vila”.

El 1919 es va canviar el nom de la plaça per l´actual que és el de Pi i Margall.

L´indret s´ha utilitzat  per fer-hi el mercat i també la fira, és on es  troba bona part del comerç.

Autor desconegut., Arxiu particular X.A.

Feu clic per engrandir la imatge

Carrer de Sant Joan. A primer terme es pot veure la “Bassa pedrera”, que era una cisterna que recollia les aigües de pluja dels carrers de l´entorn. Es trobava situada al peu de l´antiga calçada romana coneguda com a carrerada i servia d´abeurador públic dels animals de tir que hi passaven, així com del bestiar de pasturatge.Va ser enrunada cap el 1918.

Al fons, l´antic portal nord de la muralla que donava accés al centre de la vila.

Fotografia d´autor desconegut -  AMLG

Feu clic per engrandir la imatge

El campanar vist des del carrer de Dalt. A primer terme i adossat a la paret de l´església es pot veure “ el quarto de les cadires”, al fons, la rectoria vella i a banda dreta un dels contraforts de           la muralla.

Fotografia de Ramon Guasch i Planas de 1925 cedida per Lluís Guasch Vallés, corresponen a l´AMLG

Feu clic per engrandir la imatge

Sant Pere de Riudebitlles és una vila de l´Alt  Penedès situada a 245 m. d´altitud, i a la dreta del Riudebitlles el qual forma un ampli meandre a llevant del terme municipal.

La vista està agafada des de l´ermita de Sant Jeroni i en primer terme es pot veure la fàbrica de tints de ca l´Herrando així com els molins de Dalt.

Al centre s´aprecia la renglera de plataners que es trobaven a banda i banda de la carretera i, al fons, el nucli antic presidit per l´església parroquial i el campanar.

Postal núm. 6 de la col·lecció de J. Boixaderes – arxiu particular J.P.S

Feu clic per engrandir la imatge

Ermita de mitjans del segle XVII, dedicada a Sant Jeroni.  S´aixecà dalt el turó de Lloranàs, d´una alçada de 308 m. i  500 metres distant de la població.

Segons la tradició, es construí com agraïment al Sant per la seva protecció a la població després d´haver estat declarada una epidèmia de pesta bubònica.

Cada  darrer dissabte del mes d´octubre s´organitzava una processó a l´ermita on  tenia lloc  una missa en honor al Sant.
Tenia un campanar d´espadanya que va desaparèixer a mitjans del segle XX. La construcció és d´estructura senzilla, amb un portal de llinda recta, un escut amb els atributs de sant Pere i la data de 1762 al damunt.

Actualment, per la diada de Tot Sants s’hi celebra missa i el Divendres Sant hi té lloc un Vía Crucis.

Postal núm. 12 de la col·lecció de J. Boixaderes – arxiu particular J.P.S

Feu clic per engrandir la imatge

Sobresurt Santa Maria de Lavit, la rectoria i el nucli de l'antic Castell de Çavit (Lavit), situat en el lloc conegut com a Puig de Lavit.

També s'endevina el corriol d´accés a l´església i a la seva dreta la casa Vallès, grans propietaris del lloc.

A l'esquerra, entre els pollancres, s'entreveu Terrassola, el Molí de cal Roda i el de cal Ferrer (abans conegut com a Molí de la Cort i també de Lavit). Aquest darrer havia estat abans un molí fariner.

Tots ells aprofitaven la força hidràulica del Riudebitlles, i de molins fariners es convertiren en molins paperers; algun d´ells s´aprofità també com a molí d´oli (trull) i fins i tot com a ferreria.

Aquests aprofitaments donaven feina a les famílies del lloc (pares, fills així com a algun mosso)

Postal de la col·lecció  J. Cirera, sense numerar però datada el 1913 – Arxiu JCA.