BALL DE MALCASATS
m. | folkl. | |
Comparsa en què, actuant sola al carrer o participant dels seguicis festius i a partir d’una coreografia fixada, un grup d’entre quatre i sis parelles expressa públicament i sense embuts, llurs desavinences conjugals, en presència d’altres components com l’alcalde, el capellà o l’agutzil.
COMENTARIS:
Ës una comparsa que te força semblança amb la que en d’altres llocs s’anomena ↑Ball de Dames i Vells.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bové Penedès Folklore, p 89: «Ball de Malcasats. Una comparsa amb mitja dotzena de parelles matrimonials mal avingudes»
Güell Barceló Folguem, p 25: «També tenia tradició un ball costumista anomenat “dels malcasats”. Consistia en 5 parelles casades i malavingudes que es reunien davant el batlle, el vicari i l’agutzil. Cada home exposava les queixes de la seva parella i a l’inrevés.»
Vilà Sitges festa major, p 79: «Ball de Malcasats: És l’entremès on es representa una batussa entre esposos... De caient semblant al ball de dames i vells amb el qual es confon a voltes...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Malcasats, ball de. Aquesta és una representació de carrer (un ball) que posa en escena les desavinences entre parelles que com diu el nom del ball havien estat mal aparellats, Malcasats. En altres poblacions, aquest ball sol participar en les activitats de la Festa Major. A Vilanova surt el Dissabte de Mascarots.
Joan Ramon i Soler. Poesia publicada al periodic El Vendrellense, de 22 de juliol de 1900: «Jo he seguit d'eixas contrades | los aplechs, festas majors, | las firas més nomenadas | y'ls vots de poble millors; | jo he vist dalt de la plassa | fer lo ball dels Mal-casats | los jochs del Drach y Mulassa | y balls de Sants d'anys passats.»
