BEC
m. |
fig. zool. ornit. agric. music. bot.
| |
1 zool. ornit. Boca dels ocells.
2 agric. Lloc de l’arada on se col·loca el forcat.
3 fig. Donar-se el bec. Besar-se.
4 music. Embocadura d’alguns instruments musicals on s’aferra la llengüeta.
5 bot. Bec de cigonya. Planta ruderal de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium) que fa un fruit vermellós, llargarut i prim.
6 micol. ↑Bec de perdiu. Altre nom de la ↑cama de perdiu, bolet comestible (Chroogomphus rutilus).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Bolets i animals, 226: «Bec de perdiu Nom català: Cama de perdiu. Nom científic: Chroogomphus rutilus. Bec de perdiu recollit a Vilafranca, Guardiola i Aiguamúrcia. De color bru rogenc que s’assembla al color del bec d’una perdiu.»
Bàyer, Mots penedesencs: «Chroogomphus rutilus ‘cama de perdiu’: bec de perdiu.»
DCVB. BEC. m. Peça més anterior de la cameta de l'arada, que forma angle obtús i és allà on es col·loca l'anquer (Vilafranca del Penedès).
Giralt Vocabulario viña, p 50: BEC. Timón. Palo derecho que sale de la cama del arado antiguo en su extremidad.
ETNOPOÈTICA:
DCVB. BEC. Locu. l) Donar-se el bec: aplicar-se mútuament la punta del bec dos ocells, sobretot un colom i una coloma; fig., besar-se a la boca dos enamorats.
DCVB. BEC. Refr.— b) «Pertot tenen bec les oques»: significa que els defectes humans es troben a tot arreu (Empordà, Pla de Bages, Vallès, Barc.).
Mestre Raventós Noms ocells forma figurativa, p 112: «sobre el bec, dit, bec eixut d’un home poc parlador; bec moll, bocamoll, que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, també té el mateix significat: ésser fluix de llengua. Seguint amb el bec, dit, donar-se el bec, vulgarment besar-se. Tenir bon bec, ésser un bon parlaire.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1 BEC. m.: I. || 1. Boca dels ocells, formada de dues peces còrnies i més o menys prolongades. || 2. met. Boca d'home (humorísticament). II. Extrem d'una cosa, relativament prim, que sembla un bec d'ocell. [...] || 4. Peça més anterior de la cameta de l'arada, que forma angle obtús i és allà on es col·loca l'anquer (Vilafr. del P.). [...] IV. bot. S'aplica a diverses plantes que fan el fruit llarguer i punxegut. [...] || 4. Bec de cigonya o bec de grua: planta de la família de les geraniàcies: Geranium sanguineum L. (Cat.). [...] || 7. Bec de perdiu: bolet de la família dels agaricacis: Gomphidius viscosus (Segarra). Es eixut, de color de xocolata, comestible i no gaire gros.
