
m. | folkl. | |
m. folkl. Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma.
Brotons Lèxic carnavalesc, p 357: «A Vilanova, carnaval és la forma que es fa servir per designar el període de dies festius immediatament anteriors a la Quaresma, o sigui, el conjunt de la festa, mentre que carnestoltes té un ús més restringit: es reserva per designar el personatge que representa el rei del carnaval [...] carnaval és un italianisme –arribat al català potser a través del castellà—: carnevale, del llatí CARNE LEVĀRE ‘llevar la carn’, amb metàtesi.»
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Carnaval. És el terme que s’usa per definir i titular la festa, el Carnaval.
Garcia Vilanova carnaval, 89: «Vilanova i Carnaval | han d’anar sempre plegats; | són com dos enamorats | que tenen amor formal.»
Bienve Moya, apud Rauxa, xauxa: «el carnaval és la festa d’hivern per excel·lència».
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025:El Carnaval de Vilanova i la Geltrú disposa d’un ampli ric vocabulari propi (lligat directament amb els actes de la celebració). Precisament la possessió i conservació en la memòria local d’aquest vocabulari ha permès de ‘reinventar’ i reproposar la festa local actual. Alhora, i de resultes del fenomen reproposador del calendari festiu de les dècades del 70 i 80 del segle passat, la conservació d’aquest vocabulari local ha tingut influència en la celebració del carnaval en altres poblacions de l’àrea de la cultura catalana.
DCVB CARNAVAL m. Període de divertiments públics i de disfresses que precedeix la Quaresma; especialment, els tres dies anteriors immediatament al dimecres de cendra. Sinòn.: carnestoltes.
DIEC. CARNAVAL. m. Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval.