PÀSSERA
f. | zool. ornit. | |
Nom penedesenc de la merla blava, ocell sedentari insectívor (Monticola solitarius).
INFORMACIÓ LÈXICA:
DOMINGO Ocells: 98 «pàssara ‘merla blava’ Monticola solitarius».
MESTRE Avifauna Roqueta: 248 «La merla blava, coneguda aquí amb el nom de pàssara (Monticola solitarius)».
ORTEGA Dicc. Ocells, 126: «Monticola solitarius solitarius... Merla blava, càuvit roquer, faixera, mèl·lera, merla, merla roquera, mèrlera blava, abellera, pàssera, roquera, roquerol, salutari, tord blau.».
SALVADÓ CABRÉ Recull: 207. PASSARA. Merla blava Monticola solitarius.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. PÀSSERA (ant. escrit també pàssara) f. Ocell de la família dels túrdids, espècie Monticola cyaneus, de color blavós o negrenc per damunt i rossenc per sota, que habita a llocs alts de roques, campanars i edificis ruïnosos, i s'alimenta d'insectes, especialment d'abelles (Empordà, La Selva, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall., Men.)... En els diccionaris antics aquest ocell és anomenat pàssara solitària.
DIEC. PÀSSERA f. merla blava.
DIEC. MERLA 2 merla blava Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge blau grisenc, típic dels indrets rocosos vora el mar (Monticola solitarius).
