XATONADA
f. | alim. | |
Menjada de ↑xató.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés Parla col·loquial, p 37: XATONADA. f. col·lectiu. Menjada de xató. «Avui és dijous gras. On anirem a fer la xatonada?»
CITACIONS LITERÀRIES:
Moya Calendes, p 43: «També ens queda del vell Dijous Gras el costum de menjar... Potser l’única població que hagi conservat el tec quasi ritual d’aquest dia sigui Vilanova i la Geltrú i alguna altra població del seu voltant. Parlem de la xatonada, col·lació que consta de dos plats i postres, i que tal dia com avui no trobareu que falti a cap taula vilanovina. Ja sigui per dinar o per sopar.»
Moya Actes Jornades Llengua 2025: «
El xató és la base del sopar de la Xatonada del Dijous Gras.»; «El Dijous Gras se celebra la Xatonada. Un sopar que pot ser en família o bé en un restaurant entre una colla d’amics, o al local que cada una de les entitats. El menú obligat d’aquest sopar, la xatonada, és un primer plat de xató seguit un pastell de truites diverses: escarxofa, mongetes, patata i ceba...»
Querol Subirats, p 103: «... també eren famoses les xatonades de Ca l’Abadal a Santa Margarida i els Monjos, sempre ben arrelades a la tradició pagesa, molt abans que aquest plat agafés anomenada a l’espai mariner de Sitges, Vilanova i la Geltrú o el Vendrell.»
Sadurní Retalls folkl., p 147: «Les xatonades... Aquesta salsa picant, d’origen vilanoví o ribetà, regaven les amanides compostes d’escarola, tonyina, olives...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB: XATONADA. f. Menjada de xató (Penedès). Les xatonades, costellades i excursions per la rodalia, Pla Rus. 164.
DIEC: XATONADA. f. Menjada de xató, generalment acompanyant altres menges.
