SERMÓ

relig.

folkl.

Fon.: [səɾ’mo]

1 Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents.

2 Per antonomàsia, el que en honor i memòria del respectiu Patró, te lloc en cadascuna de les parròquies en l’ofici del dia de Festa Major.

3 fig. El discurs del Carnestoltes com a inauguració del Carnaval.

INFORMACIÓ LÈXICA:

Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Sermó, el. Que llegeix en carnestoltes a la plaça de la Vila. Aquest Sermó no admet cap mena de lectura prèvia, i encara menys, censura, el qual porta a que hi ha anys que el sermó ha estat infumable i altres d’una barroeria quasi ofensiva. Aquest acte va ser el darrer en recuperar-se, precisament que aquesta intolerància a què fos conegut amb anterioritat a la lectura, va donar-se el cas que s’hagués pogut recuperar el primer any després de la mort del dictador, amb l’autorització de l’alcaldia, però els organitzadors van preferir esperar-se un any més abans que passés censura.

Garcia Carnaval Vilanova: 83 «un genet (que no era altre que el nunci o pregoner) r quan bufa suau recorria el poble i al so de la trompeta anunciava l’entrada del Carnestoltes per aquell vespre, el curs que seguiria la règia comitiva i les places on havia de pronunciar el seu discurs. Aquest sermó, com era de llei anomenar-lo, és una patent vilanovina»

CITACIONS LITERÀRIES:

Estalella Auca Festa major: «L’alcalde i el seu seguici | se’n van mudats cap a ofici. || Un predicador de fora | fa un sermó que dura una hora.»

LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DCVB. SERMÓ m.: || 2. Discurs pronunciat en públic per un sacerdot per a instrucció religiosa o edificació dels assistents. [...] || 3. fig. Amonestació o exhortació llarga, insistent.

Política de privacitat