• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

GOTLLA

f.

zool. ornit.

Fon.: [‘gɔʎʎə]

(Variant: gòtllera) Guatlla (Coturnix coturnix). 



COMENTARIS:

La caça i la mecanització agrícola n’han reduït sensiblement la població i, si la veiem present en la carta de molts restaurants, és degut a la introducció de l’espècie Coturnix japonica,  guatlla japonesa criada en granges. La pronúncia dialectal tradicional gotlla, per reducció del grup de semiconsonant + vocal [wa], encara roman viva en alguns pobles gràcies a què ha estat un renom habitual. En canvi, per analogia amb el nom de la perdiu, hi ha la tendència urbana a l’adopció del castellanisme *codorniu. (És com una regla de tres: perdiz = perdiu, i, doncs, codorniz = codorniu).

Bàyer / Guasch / Salvadó, Fauna Parc Foix, 84: «Guatlla (Coturnix coturnix). La guatlla és un ocell que pràcticament s’ha extingit al Penedès...».

Bàyer / Guasch, Flora Fauna Parc Foix: Coturnix coturnix. GOTLLA ‘guatlla’. Abans era habitual entre els cultius de cereal, però ara que tot són vinyes és un ocell migrant molt escàs i difícil de veure.


INFORMACIÓ LÈXICA:

Domingo, Ocells, 53: «Guàtllera, gotlla ‘guatlla’ Coturnix coturnix».

Macià, Ocells Puig Aguilera, 161: «... el seu cant tan característic. Parts superiors marronoses àmpliament llistades de blanc i negre... pitet i franja ocular marró, el capell àmpliament llistat del mateix color. Parts inferiors d’un marró més pàl·lid que ñes superiors i amb flancs àmpliament llistats.»

Ortega, Dicc. ocells, 52: «Coturnix coturnix coturnix... Guatlla, codorniu, gotlla, gòtllara, gótllera, gòtllera, guala, gual·la, guatlla rodona, guàtlera, guàtllera, marroquinet.»

Salvadó, Recull, 199: gotlla (Vilafranca) ‘guatlla’ Coturnix coturnix.


CITACIONS LITERÀRIES:

Alayo, Vint-i-quatre: «S’oïa el set per vuit de la Gotlla».


ETNOPOÈTICA:

Bové, Penedès Folklore, 35: «diu també un dels cercolets: “els arbres crien perdius... i gotlles”».


ONOMÀSTICA:

Bosch Planas, Plaça vilafranquina, 149: «l’edificació de cal Gotlla».

Del Penedès 34, 128: «Riera de la Gotlla (Vilobí)».


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

DIEC. GUATLLA. f. zoo. Ocell de la família dels fasiànids, d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, migrador, molt apreciat pels caçadors (Coturnix coturnix).

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat