MADELERS
m. pl.
|
topon. local.
| |
A Calafell i a Roda, conjunt de les petites dunes que delimiten la platja.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alari, Madelers, 13: «”Els madelers”, a Calafell, era el nom que rebien les petites dunes que, disposades en línia, separaven la platja de les terres de conreu. Diem “rebien” perquè, al nostre municipi, tals dunes han desaparegut a causa de la voracitat urbanística, fet que, per força, portarà a la desaparició de l’ús de la paraula.»
Barral, Catalunya mar: «Madeler (m). Duna on s’acaba el sorral de la platja, al límit de la terra consolidada.»
Escolar anònim Colònies Escolars de Calafell, Diari de Vilamar, 1923, apud Alari, Madelers, 14: «Del parlar de Calafell. Madalers. Nom que es dóna a les “dunes” que en aquesta costa separen les sorres de la platja dels camps argilosos de conreu i els salven de l’escomesa del mar. Aquests madalers són plantats d’atzavares, gram, herbam i corretall.»
ONOMÀSTICA:
Zona dunar Els Madelers (Roda)
ETIMOLOGIA:
Alari Madelers, p 22-23: «Fa la impressió que madeler / madaler, paraula calafallenca que s’aplica a un accident orogràfic d’una antiga zona d’estanys, hagi de venir o sigui de la família de madalexus / -o»; 36: «... madalexus i madelarius serien sinònims; signifiquen ‘estany vora el mar’ o ‘estany de mar’. .» p 36: «...La primera paraula tindria una terminació més genuïnament llatina; la terminació de la segona es formaria llatinitzant una paraula cèltica o, en tot cas, preromana. Per tot plegat, proposem normalitzar l’entrada madeler. Potser els criteris d’eufonia dels parlants / coneixedors del baix llatí els feien escriure preferentment a en la segona vocal de madalexus, però madalarius /madelarius va acabar donant madeler. A més, el criteri majoritari dels que actualment coneixen la paraula és escriure-hi e. A l’entrada, és clar, caldria consignar tots dos significats, l’antic i el modern.»
