LLATA
f. | estri. vest. | |
Trena aplanada feta de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., d'utilitat en oficis i manualitats.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. LLATA f. Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells, etc..
Serra Passeig Penedès, p 52: “Fer llata, era l’activitat eix del procés: consistia a trenar els “brímols”; esqueixos de palma, de la longitud que fos, i afegir-hi altres brímols quan quedaven engolits pel treball
CITACIONS LITERÀRIES:
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 11: «amb gran contento de les fadrines que teixien llata en les botigues dels espardenyers».
