MASCAROT
m. | carn. | |
Persona que a Vilanova surt disfressada pel Carnaval.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Moya, Calendes, 44: «caldria que matiséssim diferències entre mascarot i disfressa. El mascarot vindria a ser un individu (home o dona) emmascarat amb qualsevol cosa amb l’única intenció de dissimular la seva identitat... (el mascarot) té un paper molt concret en el joc: amoïnar, molestar, emprenyar, esbullar cabells, llençar coses que molesten: farina, gra, fruita macada, etc. Un joc usual d’aquesta figura és contar, als no emmascarats que van pel carrer, la vida i miracles d’algun personatge que en aquell moment també passa per allí; això o, més discretament, recordar intimitats a cau d’orella a algun dels que han sortit a veure passar els mascarots».
Pi de Cabanyes, Parlar de Vilanova: «Mascarot, com a augmentatiu de màscara designa no només la disfressa sinó també la persona disfressada grotescament per Carnaval.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Dissabte de mascarots. El dissabte de la setmana del carnaval rep aquest nom. La nit del dissabte no hi ha activitats organitzades, és doncs la Nit del Mascarots. Disfresses que participen de la festa pel seu compte. [...] Són disfresses (vestides de qualsevol manera) el joc dels quals és anguniejar la gent que passeja pel carrer. El sistema sol ser escollir algú que no el conegui a ell, però que ell (el mascarot) s’ha informat d’alguns detalls de l’interpel·lat, l’anunci dels quals fan ballar el cap del temptejat. Pel seu rol estrafà la veu, fa veu de falset, de mascarot.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. MASCAROT. m. Mascareta, disfressat (Tortosa).
