MOIXÓ FOGUER
m. | folkl. carn. | |
Personatge nu i emplomat que surt a la festa del Carnaval.
COMENTARIS:
Corre molt la variant fonètica “mixó foguer”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Moixó foguer: aquesta és una màscara molt antiga que a Vilanova apareix el dissabte de Carnaval. El tal moixó és una persona despullada, untada de mel i arrebossada amb plomes blanques de gallina. Per aparèixer pel carrer una colla de màscares la transporten dins d’una caixa plena de ploma, de tant en tant al crit d’algun eslògan el Moixó fa la seva aparició alçant la tapa de la caixa d’un cop i escampant el mateix plomissall del que va revestit. La paraula és coneguda a algunes poblacions de la comarca, però no es representa el mateix joc.
Carretero Ocells llenguatge popular, p 230: «Moixó foguer: personatge carnestoltesc típic antany del Penedès i encara actual a Begues... disfressat d’ocell, tot emplomallat.»
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 382: «El moixó foguer era quelcom que feia anar en dansa molta gent, sobretot els menuts... passejaven... un carretó sobre el qual hi havia una caixa o una gàbia closa. Al seu interior hi havia una bèstia feroç, un onso tot pelut... el qual, nu de pèl a pel, amb mel o amb vesc s’havia enganxat al cos el plomissar de bona colla de gallines o pollastres. Quan menys la gent s’ho pensaven es destapava un forat invisible de la caixa o la portella de la gàbia i apareixia un instant la figura sinistra, pànic dels menuts, tot llançant a l’aire un gran esgarip com si fos sortit de les profunditats de la selva.»
Aportació d’Àngel Rovira: «la gent gran de la Bisbal recorda que per Carnaval sortia el “mixó foguer”».
Sadurní, Folklore I, 369: «(Moixó foguer) Per les festes del Carnestoltes, a Vilanova, Sant Quintí de Mediona, Begues, Torrelles de Foix i algunes altres poblacions, sortia aquest subjecte disfressat d’ocell, tot cobert de plomes»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Moixó foguer: home que, tot nu, ha estat untat de mel per tot el cos i després se li han adherit a la mel una multitud de plomes de gallina que el cobreixen totalment; per Carnestoltes era portat aqueix home dins un carro tapat, i entre i entre sortia del carro i ballava una mica pel carrer, per divertir la gent (Valls).
