BEGOT
m. | vitic. | |
Gotim de raïm que resta al cep després de veremar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Neus Esmel Mercadé, Sínia 7 (1995), p 16: «Begot o abegot és un raïm petit de pocs grans que al temps de la veremada no és arribat a madurar bé».
Borrut Vinya i vi al Vendrell: ABEGOT (BEGOT): «Gotim verd que normalment no es collia perquè feia el vi agre. Si en un anyada n’hi havia molts, acabada la verema es collien per fer el vi del vinagre.»
DCVB. ABEGOT (o abagot) i BEGOT m. (o bagot) m. II. agric. || 1. Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé (Igualada, Valls, Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Lleida, Balaguer, Maestrat, Castelló)... Els abegots se solen fer al capdamunt de les sarments. Els veremadors no els cullen, i després de veremar, quan ja són madurs, els cullen i se'ls mengen ... Hi ha bandes (com a Igualada), que ja no fan això de deixar madurar de tot els bagots, sinó que en veremar els cullen, i tot s'aprofita. || 2. Gotim o aixingló, porció de raïm composta d'alguns grans (Camp de Tarr., Segarra, Maestr.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell, Del meu terrer, 31: «Estampa tardoral: ... Els ceps encara mostren | algun que altre bagot...»
