CRESTÓ
m. | ramad. alim. | |
Boc castrat.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. CRESTÓ. m. || 1. Boc castrat... || 2. Mascle de cabrall, de més d'un any d'edat, castrat o sense castrar (Igualada, Sta. Col. de Q., Gandesa)...
Jorba, Milà Fontanals penedesenc, 32: «Bestiar oví i cabrum: cabrall = cabres i crestons. Crestó padre = boc; llana = ovelles i moltons (carnero) El moltó padre = marrà.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer Pastors i ramats, p 35: «també m’agradava tenir crestons, per la carn i fer-ne bots per al vi. (a moltes comarques es diu crestó a un mascle de cabra (o boc) castrat. Tanmateix hi ha indrets que li diuen a un cabrit de dos o tres anys.; p 111: «Hi havia un ramat de crestons. Tenien les banyes molt grosses, alguns recargolades i altres molt llargues.»
Mata Racó, Mons, 152: «També hi havia una carnisseria de crestó».
Vidal Valenciano E., Virolet Sant Guim, 22: «Per la diada de Sant Roc los vaig tenir, i entre sis se’m van menjar un crestó.»
ETNOPOÈTICA:
Llegendes:
Aymamí, Coves, 344: «L’avenc d’Ancosa, la Llacuna. ... Una vegada hi caigué un crestó, i al cap d’uns dies sortí de sota de les aigües a l’estany de Capellades.»
