• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

CRESTÓ

m.

ramad. alim.

Fon.: [kɾəs’to]

 

Boc castrat.

 


INFORMACIÓ LÈXICA:

 

DCVB. CRESTÓ.  m. || 1. Boc castrat... || 2. Mascle de cabrall, de més d'un any d'edat, castrat o sense castrar (Igualada, Sta. Col. de Q., Gandesa)...

Jorba, Milà Fontanals penedesenc, 32: «Bestiar oví i cabrum: cabrall = cabres i crestons. Crestó padre = boc; llana = ovelles i moltons (carnero) El moltó padre = marrà.»

 


CITACIONS LITERÀRIES:

 

Bàyer Pastors i ramats, p 35: «també m’agradava tenir crestons, per la carn i fer-ne bots per al vi. (a moltes comarques es diu crestó a un mascle de cabra (o boc) castrat. Tanmateix hi ha indrets que li diuen a un cabrit de dos o tres anys.; p 111: «Hi havia un ramat de crestons. Tenien les banyes molt grosses, alguns recargolades i altres molt llargues.»

Mata Racó, Mons, 152: «També hi havia una carnisseria de crestó».

 

Vidal Valenciano E., Virolet Sant Guim, 22: «Per la diada de Sant Roc los vaig tenir, i entre sis se’m van menjar un crestó.»

 


ETNOPOÈTICA:

 

Llegendes:

Aymamí, Coves, 344: «L’avenc d’Ancosa, la Llacuna. ... Una vegada hi caigué un crestó, i al cap d’uns dies sortí de sota de les aigües a l’estany de Capellades.»

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat