ESCATAINAR
v. intr. | ramad. | |
Fer crits les gallines.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. ESCATAINAR v. intr.. Escainar; el cridar propi de les gallines, especialment quan han post (pir-or., or.).
CITACIONS LITERÀRIES:
El Camí Ral de Vilafranca a Montblanc, p 104 «(Apud La Bisbal, el llarg batec d’un poble, de Benjamí Català) ... sense cap pensament de les anades i vingudes ni dels escatainejos dels capellans i frares de Vilafranca».
Garriga, Nadal Pachs, 66: «s’esbelegaven escatanyant i ventant les ales».
Serra Passeig vegueria Penedès, p 29: »Fins i tot gallines que escatainen en notar la nostra presència, potser a tall de salutació, o ves a saber què diuen en el seu idioma.»
