CARAMEL
m. | carn. local. | |
Rei del carnaval infantil vilanoví.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Brotons, Lèxic carnavalesc, 358: «És aquest un element indispensable per al diumenge de carnaval. De petits sempre n’havíem dit [karmélu], amb l’inconfusible vocalisme vilanoví i l’elisió de la segona vocal neutra àtona característica d’una part del català central (cf. cargol, carbassa, vritat, tronja...). Així ho recull l’Alcover-Moll: caramel·lo [fon. kəɾmέɫɫu (or.)], i diu que prové del castellà caramelo. Avui dia ha estat reemplaçat pel normatiu (i ultracorrecte) caramel (Alcover-Moll: «la forma ‘caramel’ no és popular, sinó adaptació literària moderna per eliminació de la –o final del mot castellà»), fins al punt que el carnestoltes infantil és conegut com a Caramel («l’arribada del Caramel»). Avui dia, entre les noves generacions de vilanovins la forma normativa ha desplaçat la genuïna.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bienve Moya, “El vocabulari de carnaval, a Vilanova i la Geltrú” a Actes Jornades de Llengua Penedès 2025: Caramel, el. (L’arribada -ara sí amb B) del Caramel. A partir de l’any...... el dissabte a la tarda se celebra l’Arribada del Caramel. En un gran cadafal [...] es posa en escena el naixement d’un gran nino inflable que representa una mena de geni-caramel. Tot seguit el fan desfilar rambla amunt fins a la plaça de la Vila seguit de tota la canalla que ha assistit al naixement del nino.
