Presentació de llibre: “La Vilanova del franquisme (Vilanova i la Geltrú, 1939-1979)”
Dijous 23 d’abril

Dijous 23 d’abril – nova data
Vilanova i la Geltrú
Saló de plens de l’Ajuntament
7 de la tarda

D’Albert Tubau

Programa:

o Presentació del llilre a càrrec del Sr. Joan Rodríguez, lluitador antifranqista i regidor del PSUC al primer ajuntament democràtic; i del Sr. Xavier Lépez, jove graduat en història per la UB i mentre actiu de l’associacicnisme local.
o Paraules del Sr. Albert Tibau, autor del llibre.
o Cloenda de l’acte a càrrec da la ll•lma. Sra. Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.

Presentació del llibre “Premsa local i transició: Penedès i Tothom. Vilafranca del Penedès, 1971-1978”
Dilluns 13 d’abril – Atenció canvi de data

Dilluns 13 d’abril – Atenció canvi de data
Vilafranca del Penedès
Sala Mn. Vinyeta, Parròquia de Vilafranca
Dos quarts de 8 de la tarda

D’Enric Tomàs i Guix. La presentació anirà a càrrec de Ramon Arnabat, historiador, i Joan Anton Ventura, director del Tothom (1969-1975).

Amb la Col·laboració de la Parròquia de Vilafranca.

Aquest llibre havia de ser una àlbum de fotografies de la Transició política a Vilafranca 

entre els anys 1971 i 1978. L’atzar va portar a l’autor, Enric Tomàs Guix, a mirar 

com havien tractat informativament els fets que ell havia retratat en els setmanaris 

Penedès i Tothom i, com ell reconeix, “mi vaig quedar enganxat”. Feia 30 anys que 

no els mirava i menys llegia. D’aquí que aquell àlbum s’hagi convertit en una mirada 

de la història d’aquells anys, crucials per a tothom, entrelligant el que publicaren 

el setmanari “fatxa” i la revista “progre”, a Vilafranca del Penedès, els al·ludits 

setmanaris Penedès i Tothom.

Una visió lúcida in documentada de la Transició a Vilafranca del Penedès, amb els 

seus protagonistes i antagonistes, els temes claus i les principals activitats realitzades, 

durant un temps en què tot estava per fer i tot era possible, com assenyalava el poeta 

Martí i Pol.

Una bona selecció d’imatges acompanya el text i ens permetran entrar en l’ambient 

dels anys setanta a la vila, des del detalls més insignificants, fins a les mobilitzacions 

més importants. Tothom hi és present: sindicats, associacions de veïns, grups de joves, 

associacions culturals, partits polítics, els Ajuntaments i el Movimiento Nacional.

Documental “DESENCAIXATS” i taula rodona sobre Història, Memòria i Art
Divendres 20 de març

Divendres 20 de març
Vilafranca del Penedès
Galeria Siscart, C/ de la Font, 44
7 de la tarda

Es projectarà el documental “DESENCAIXATS” dirigit per Carles Seuba i una taula rodona sobre Història, Memòria i Art, en la que participaran:

  • Ramon Arnabat, director del projecte Tots els Noms
  • Carles Seuba, director de cinema
  • Rafael Menezo, animador cultural
  • Pilar Dolz, directora de la Galeria Cànem

Presentarà l’acte Ramon Sicart, galerista.

El documental Desencaixats produït i realitzat per Carles Seuba, Tomàs Muñoz i Guillem Escriche, explica, a partir del testimoni de diversos veïns que aleshores eren infants, els fets esdevinguts al petit poble de Capolat (Berguedà) els darrers dies de la guerra civil a Catalunya: la mort en combat o executats d’un destacament de soldats republicans; les represàlies contra alguns veïns del poble i fins el record de dos nois que van morir alguns anys després per l’explosió d’una bomba de mà trobada. Aquí podeu veure el tràiler del documental: http://vimeo.com/71573428

La Galeria Sicart acull aquests dies l’exposició RECOMPTES organitzada per La Galeria Cànem de Castelló. Front al “conte” el “Recompte”. Fins ara el discurs oficial, el relat, era divagar-diluir, negar per oblidar, l’ocultar per borrar-imposar, la desmemòria front a la memòria. Ara recomptem imatges per il·luminar la memòria. Ajudant al Recompte iniciat e inacabat; reparem a les víctimes i als represaliats. Recuperant la Memòria Històrica recuperem la memòria democràtica d’acord amb valors ètics, polítics i ideològics, fent  pont entre  els fets per recuperar i les víctimes i els seus descendents. Perquè parlem de persones que visqueren dramàticament la seua època, i ara els sabem part d’una unitat perduda. A hores d’ara aquell passat “son” construcció d’un col·lectiu, solidari, i que amb ells experimentem les vivències  que esdevenen memòria, conscients que per atenuar el sentiment de pèrdua només podem emmagatzemar el record, així la memòria esdevé un arxiu per mantenir viu el record de les víctimes.

MAR ARZA, PILAR BELTRÁN, VICENT CARDA, MIQUEL GOZALBO, ISIDRE MANILS, GELES MIT,  MARC NORIS, ESTER PEGUEROLES, CRISTINA PERELLÓ,  PEPA L. POQUET, VICENTE TIRADO DEL OLMO i MARIA ZARRAGA. Son qui posen les imatges, la seua visió del conflicte.

Ruta de la defensa de les costes – Caminada de Cunit al Francàs pel passeig Marítim
Diumenge 15 de març

Diumenge 15 de març
Cunit – Calafell – El Vendrell
Oficina de Turisme de Cunit
9 del matí

Ens trobarem a les 9 h del matí, davant de l’Oficina de Turisme de Cunit.

Començarem el recorregut on hi havia un búnquer de defensa de costes de Cunit, passarem per Calafell per davant de la plaça dels Presidents, on hi ha una cartellera del Memorial Democràtic; i després ens arribarem a veure el búnquer de les Madrigueres i del Francàs.

Passarem per la reserva natural Masia Blanca, amb una breu explicació del soci Vicenç Cabré.

El recorregut, de 12,50 km, durarà unes cinc hores aproximadament.

La tornada serà amb bus des del Francàs a Cunit.

Organitzat pel Consell Comarcal del Baix Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs

Per una millor organització, confirmeu la vostra assistència a la secretaria de l’IEP, al tel. 93 892 19 79, o per correu electrònic: secretaria@iepenedesencs.org

Inauguració del Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona
Diumenge 18 de gener

Diumenge 18 de gener
Subirats
Antigues escoles del Pago
1 del migdia

Amb les intervencions de:

  • Josep Mata (president del CESUB)
  • Ramon Arnabat (president de l’IEP)
  • Pere Pons (Alcalde de Subirats)
  • Miquel Puig (Director General de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat.)

A continuació

  • Actuació de Johnny Rodon (veu i guitarra)

Organitzen: CESUB i Ajuntament de Subirats

 

Taula rodona : Les fosses comunes al Massís d’Ordal
Divendres 16 de novembre

Divendres 16 de novembre
Subirats
Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal
8 del vespre

A càrrec de:

  • Josep Mata (president del CESUB)
  • Ramon Arnabat (president IEP)
  • Núria Armentano (arqueòloga)

A continuació

Actuació de Jaume Arnella interpretant cançons de la Batalla de l’Ebre: “Les sabates d’en Jaume” de Josep Gual Lloberes

Coorganitzat pel CESUB i l’IEP

Amb el suport de l’Ajuntament de Subirats

Vídeo: L’IEP celebra que la Generalitat treballi en les foses de Subirats

Data de publicació: 2 des. 2014

Publicat a rtvvilafranca.cat
Dilluns, 01 de Desembre de 2014
Escrit per Sergi Anson

La zona de la Serra de Riés, a Subirats, acollirà els primers treballs del pla que impulsa la Generalitat per tal de recuperar els cossos que hi ha en diverses foses comunes d’arreu del territori català.

De fet, aquestes primeres prospeccions es fan a Subirats fruit entre altres coses del treball realitzat fa uns quatre anys per l’Institut d’Estudis Penedesencs en que es van documentar unes 66 foses comunes, de les quals 30 estaven fora dels cementiris, i en què hi podria haver unes 200 persones enterrades.

Com explica el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, ara arriba aquesta campanya que impulsa la Generalitat i que té com a objectiu extreure les restes i poder-les identificar.

Arnabat explica també què cal tenir present que a Catalunya hi ha una llei de foses que estipula que la Generalitat és la única que pot intervenir. En aquest cas es fa a demanda de la societat civil, ja que ho han demanat tant l’IEP com el Centre d’Estudis Subiratencs. Serà a més una intervenció extensa en quan a territori.

Les intervencions a la Serra de Riés està previst que s’iniciïn a finals de febrer de 2015, i aniran a càrrec de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els resultats dels estudis de les restes que s’hi trobin es podrien conèixer de cara a l’estiu, i després caldria tirar endavant la qüestió de les proves d’ADN.