ESTACIÓ TERRITORIAL DE RECERCA SOBRE LA AVIACIÓ I LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

 

 

ELS ANTECEDENTS

Des de finals de 1937 i fins a finals de 1938 existí a Santa Margarida i els Monjos, un camp d’aviació que funcionà com a base operativa dels avions de caça republicans. Aquest camp, junt amb el de Sabanell, el de Pacs i el de Santa Oliva, formaven part del  Vesper de la Gloriosa.

D’altra banda, a l’edifici de la Societa “La Margaridoia” dels Monjos es va establir una seu del Servicio Aéreo de Fabricación, dedicada al muntatge dels avions anomenats “xatos” (Polikarpov I15), que van tenir un paper destacat en diversos fronts, especialment, a la Batalla de l’Ebre.

Com en la immensa majoria de poblacions, la guerra a Santa Margarida i els Monjos es saldà amb un cost humà i social immens: 35 morts per accions directes de la guerra (un 17 per mil de la població), 24 empresonats per qüestions polítiques i un mínim de nou famílies exiliades a França. A més el fet que aquests dos equipaments s’instal·lessin als Monjos va fer que el municipi fos bombardejat en dues ocasions durant la Guerra Civil amb el resultat de quinze morts, dotze dels quals entre la població civil. Això va fer que es construïssin diversos refugis perquè civils i militars poguessin protegir-se dels atacs aeris. Un exponent d’aquests darrers és el refugi antiaeri del Serral. Malgrat tot el desànim i la misèria s'anà apoderant de la població a mesura que avançava la guerra i, especialment, en la immediata repressió de la postguerra.

L’existència encara de diversos vestigis de la Guerra Civil i amb l’objectiu de conservar per a les generacions futures aquest període de la història, l’Ajuntament  de Santa Margarida i els Monjos va encetar un procés de recuperació de la memòria històrica, tant pel que fa al testimoni oral dels protagonistes, com patrimonial.

tornar amunt

ACTIVITATS REALITZADES

L'any 1991 l'Ajuntament edita el llibre La Gent i el seu temps, escrit per Ramon Arnabat, sobre un període històric important per al desenvolupament del municipi: darreries del segle XIX i primer terç del XX. L'edició d'aquest volum comporta un buidat exhaustiu dels minsos arxius municipals, la recuperació d'alguns papers i documentació gràfica fins aleshores oblidats. En aquest buidat comença a aparèixer documentació sobre l’antic camp d’aviació.

A finals del 2003 l'Ajuntament va editar un llibre del veí Joan Jansà amb records de primera fila d ela Guerra. S’utilitza el llibre com a element a incorporar dins el projecte de recuperació de la memòria històrica del període de la guerra civil. 

L’any següent, es va encetar un procés de recuperació de la memòria oral del període de la guerra i la recuperació del patrimoni material del municipi.

El 5 de setembre de 2004 es va començar a recuperar públicament l’antic refugi existent al bell mig de I'antic camp de I'aviació republicana, a tocar del mas El Serral amb la celebració d’un seguit de visites emmarcades en les Jornades Europees del Patrimoni.

Per completar la recerca es van començar a elaborar una sèrie d'entrevistes amb diverses persones del municipi que van anar explicant històries viscudes en primera persona sobre els fets del període de la guerra.

Amb la informació personal recollida i amb el refugi a mig recuperar, l'Ajuntament va presentar l’any 2005 un Pla d' Actuació per a la recuperació de la memòria històrica dins del qual es van dur a terme algunes activitats al refugi i es va tornar a fer volar avions al damunt del que havia estat el camp de la República. En aquest context, també es va inaugurar el Passeig de l’Aviació Republicana, situat a prop de la Biblioteca Municipal i en el que havia estat el camp d’aviació.

L’any 2006  es va acabar de condicionar l’exterior i l’interior del refugi que passa a anomenar-se Parc de la Memòria. Paral·lelament es van començar a fer visites guiades al mateix.

Durant la Festa de l’Aviació  Republicana d’aquell  mateix any es va dur a terme la inauguració d’un monòlit amb el nom inscrit de les víctimes civils dels bombardeigs que van tenir lloc als   Monjos els mesos d’agost i novembre de l’any 1938 i es va recuperar la documentació relativa al Vesper de la Gloriosa, nom amb el que es denominava durant la Guerra Civil el seguit de camps d’aviació situats a la comarca, d’alguns dels quals encara conserven alguns vestigis.    
                          
Finalment a finals d’any es van programar les I Jornades L’aviació i la Guerra Civil amb una àmplia concurrència de participants i un programa ampli d’activitats paral·leles que va incloure, entre altres, una exposició; la descoberta de la primera placa indicadora del passeig de l’Aviació Republicana, amb la presència d’antics aviadors; visites guiades al refugi del Serral; la recuperació del refugi de la sala on hi havia hagut un antic taller de muntatge d’avions durant la Guerra o els àpats de Guerra i Postguerra, que van recuperar algunes de les minses menges que la població tenia durant aquella època i les va presentar en forma de menú de degustació .

A finals de març del 2007 van començar els actes de recuperació de la memòria històrica a Santa Margarida i els Monjos amb la inauguració de l’exposició Capa, Aquí. Una mostra amb imatges del fotògraf Robert Capa que es van dur a terme durant la retirada de les tropes republicanes i la població civil al seu pas pel Penedès i que l’historiador Carles Querol va aconseguir recuperar dels arxius de Capa l’any anterior.

Després de passar per Vilafranca, el Vendrell i Sitges, la mostra va arribar a Santa Margarida i els Monjos el 23 de març, precisament a l’únic municipi de l’Alt Penedès on s’han pogut identificar tres de les imatges que Capa va realitzar el 15 de gener de 1939, la que retrata avions republicans sobrevolant el Castell de Penyafort i de la que Capa va fer dos revelats (del dret i del revés) per vendre-la a dos diaris diferents i la que va fer al nucli de la Ràpita en un indret encara identificable avui.

La inauguració va comptar amb els parlaments del comissari de l’exposició, Oriol Querol, la regidora de cultura de l’Ajuntament, Imma Ferret i l’alcalde de Santa Margarida i els Monjos, Jordi Girona que va destacar la importància de la mostra pel municipi, especialment en el marc de la  recuperació de la memòria història en la que Santa Margarida i els Monjos ha treballat intensament en aquests darrers 3 anys. Girona va destacar especialment la presència de població civil a les imatges ja que aquest col·lectiu va ser un dels més afectats pel conflicte també al municipi ja que el poble va ser bombardejat en dues ocasions amb el resultats de diverses víctimes.

A principis d’abril va començar també un ampli programa d’activitats que s’iniciava el dia 12 a la Biblioteca amb una conferència de l’historiador Ramon Arnabat que va parlar de la II República a Santa Margarida i els Monjos, tot fent un repàs del municipi durant aquest període, la composició de l’Ajuntament, els conflictes obrers i agraris i la situació del poble, de característiques poc habituals per a l’època al Penedès ja que el seu teixit social estava format per pagesos i també pels obrers de les fàbriques que ja hi havia a l’època en aquesta localitat.

Dissabte, dia 14, es va dur a terme una jornada de portes obertes als refugis Antiaeris del Serral i de la Margaridoia, aquest darrer recuperat l’any anterior amb motiu de les Jornades de l’Aviació i la Guerra Civil. A més, aquesta era la primera vegada que la població local i de la comarca va poder accedir a aquest refugi ja recuperat perquè l’any anterior sols l’havien pogut veure els participants de les Jornades en un acte privat.

L’endemà diumenge els actes es van reprendre de nou amb la jornada de portes obertes als Refugis Antiaeris del Serral i de la Margaridoia. Durant tots dos dies van passar pels refugis més de 200 persones, una xifra important tenint en compte que va coincidir amb un cap de setmana d’inclemències meteorològiques a la zona.

El dimecres dia 18 d’abril va arribar un dels actes més esperats del 2007 amb la presentació del llibre A l’Ombra del Vesper, un volum escrit per l’historiador Daniel Sancho que va recollir el testimoni de les persones que van viure el temps de la guerra i la repressió posterior al municipi.

El llibre es va presentar en una caixa que inclou un disc compacte de regal amb un muntatge audiovisual elaborat per Jordi Escofet, Daniel Sancho i Jaume Girona en el que es poden veure i escoltar els testimonis que van cedir els seus records per a l’elaboració del llibre i que van ser enregistrats en suport televisiu.

La presentació es va fer a la sala de la Societat Coral La Margaridoia que es va omplir de gom a gom i va comptar amb la presència de l’historiador Andreu Mayayo que va pronunciar una conferència sobre el temps de la república.

tornar amunt

Vestigis de la Guerra Civil a Santa Margarida i els Monjos

El camp d’aviació de la República

El camp d’aviació de Santa Margarida i els Monjos funcionà des de finals de 1937 i fins a mitjans del mes de gener de 1939 i s’utilitzava com a base operativa dels avions de caça republicans. Aquest aeròdrom, conegut en els documents oficials com Aeródromo 331, fou un dels primers terrenys de vol construïts a la comarca  de l’Alt Penedès.

L’antic camp es trobava situat aproximadament a uns 4 km al sud-oest de Vilafranca i a uns 500 metres a l' oest dels Monjos. Abastava una extensa àrea situada entre la carretera nacional i Cal Rubió, en un espai avui ocupat en bona part pel polígon industrial Casa Nova.

De línies bastant irregulars però amb una configuració en forma d’ela inclinada cap a l'est, el terreny de vol tenia una base - és a dir, la part baixa de l’ela - d'aproximadament 800 metres que vorejava la carretera general de Barcelona a Tarragona – l’antiga N-340 - des dels afores dels Monjos fins a l'actual Hostal del Penedès. Partint d'aquesta base, sortia una pista central en direcció nord que superava els 1300 m de llarg i 320 m d'amplada.

Aquesta pista central convergia amb una altra també d'uns 1300 m que acabava al riu Foix en direcció nord-est. El terreny d'aquestes pistes que s'entrecreuaven eren de terra piconada i sol bastant regular, amb un declivi lleuger cap a la part oest i amb un cert pendent.  La creació del camp i l' orientació de les tres principals pistes no era aleatori i venia condicionada pel vent dominant a la zona, que bufava en direccions NO-SO.

Tant per les seves característiques com per les diferents entrades per als aparells, els dòcils “Xatos” podien aterrar i enlairar-se en qualsevol de les direccions del camp sense gaires impediments, en vàries direccions. Des del camp partien i arribaven part de les esquadretes de caça que actuaven al front de l’Ebre.

El refugi antiaeri

El refugi antiaeri es va construir l’any 1937 i tenia capacitat per unes 120 persones. La seva finalitat era la de protegir a militars del camp d’aviació dels atacs de les bombes aèries. Està construït a 10 metres sota terra amb parets de totxo massís i voltes de canó fetes amb maó pla. Té una estructura lineal, amb dues entrades, una de les quals s’ha recuperat gairebé de nou, i tres xemeneies per a la ventilació que encara es conserven en bon estat.

Nau de reparació i muntatge d’avions

Al mateix temps, el local de la Societat “La Margaridoia” també es va convertir en una de les seus del Servicio Aéreo de Fabricación, dedicada al muntatge dels avions anomenats "xatos" (Polikarpov I15). Es tractava d’uns aparells d’origen soviètic que es caracteritzaven per ser molt àgils i lleugers.

Durant la Guerra Civil van tenir un paper destacat en diversos fronts i, especialment, en la Batalla de l'Ebre. Els avions arribaven per peces i es muntaven als locals de la Societat, on també s’hi feien les reparacions.

La presó

Finalment, tanca el capítol de vestigis de la Guerra Civil a Santa Margarida i els Monjos, la presó. Durant el conflicte el Castell – Convent de Penyafort, de propietat municipal des del 2002, es va utilitzar per empresonar els soldats del bàndol contrari que eren capturats per l’exèrcit de terra republicà.

Encara avui, el terra de la capella del Castell conserva les marques d’un antic mur que configurava l’espai de les cel·les on es tancaven els presoners. A la part exterior de l’Església, també trobem adossada a la paret una construcció amb uns sanitaris que utilitzaven els presos. Igualment, en una de les parets del castell s’alça una garita, és a dir, una construcció de  guaita que servia de refugi als sentinelles que feien les guàrdies.

tornar amunt


Activitats | Notícies | Que ès l'IEP | Contactar | Estadístiques| Mapa del lloc | Informació legal | Disseny web

Institut d'Estudis Penedesencs | Ferrers, 54 - Vilafranca del Penedès
Sant Pau, 13 - Vilanova i la Geltrú | Major, 18 - El Vendrell