Secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Rafael Hernández (Subirats).

Excusen la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella), Josep Segura i Estalella (Vilafranca del Penedès), Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia), i Agustí Castillo (Sant Pere de Riudebitlles).

En Josep Solé informa de la celebració, dies passats, d’una primera reunió per tal de preparar el cinquantenari de la fundació de l’IEP, de cara a l’any vinent, i suggereix que es pensi en la forma en què el GET hi pugui participar. Ignasi Muntaner proposa que una bona idea seria la publicació d’un llibre de la nostra disciplina, idea que ha obtingut l’acord dels reunits. Aquest llibre podria ser el que està elaborant el nostre company Jaume Montaner sobre la toponímia del terme de Canyelles. De manera que aquesta serà la proposta que dirigirem a l’IEP per veure què els sembla.

S’ha parlat de la publicació núm. 15 de l’IEP, El Penedès, mapa general, que a diferència de la resta de publicacions no es troba digitalitzada. En ser una publicació de 1982 pocs de nosaltres la coneixem, però especulem que si no es troba digitalitzada tal vegada serà per les seves característiques, tractant-se, potser, d’un mapa de grans dimensions…

En Joan Latorre s’interessa per on passava la via Augusta pel seu pas per Bellvei. En Solé respon que li sembla que hi ha alguna cosa publicada al respecte sobre el pas de la mateixa per la comarca. És clar que pobles com Bellvei en l’època romana encara no existien, tot i que en una enciclopèdia del segle XIX s’hi diu que l’església es va construir sobre unes runes romanes. En tot cas, el fet que existeixi un camí que per nom es coneix per la Calçada dona lloc a pensar que en podria ser un tram de la Via Augusta; el camí de la Calçada s’inicia a Bellvei mateix continuant l’actual carrer de Montserrat (allargat recentment pel que era l’antic camí de Santa Oliva, després carrer de Santa Oliva -carrer desaparegut al nomenclàtor local actual), és a dir, tindrien, des de Bellvei, el mateix origen el de Santa Oliva i el de la Calçada, fins que es bifurquen allí on avui es troba construït el poliesportiu. La via de l’AVE ha obstruït la continuació de la Calçada, quan hi havia abans un pas a nivell, però continuant per ell, per l’altra banda de la via fèrria, sembla que portava cap al Vendrell o cap a les Peces (Albinyana), tot bifurcant-se per anar a un lloc o a l’altre.

Continuant parlant de camins, en Josep Rovira apunta que el traçat que segueix la carretera general de Barcelona a Tarragona, es va inaugurar, el tram de la ciutat Comtal i fins a Vilafranca del Penedès, el 1802, que aleshores s’anomenava carretera de Catalunya. També ens presenta un llibre interessant, El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, dels autors Pladevall, Adell i Español.

Continua en Rovira parlant del seu estudi sobre el topònim Sant Pau d’Ordal, portant un voluminós dossier on guarda tota la documentació que ha anat recollint sobre el tema. Ens diu que el primer document que usa de el dit topònim és del 1301, «Santi Pauli de Ordallo», mentre que documents més antics, com un de 1054 sols hi figura el nom «Sant Paulo». El topònim «Quadra d’Ordal» el trobem el 1085 al Llibre Blanc de Santes Creus. Les muntanyes d’Ordal, abans d’adoptar aquest topònim, usat actualment, s’havien anomenat muntanya de Llevant, Sistema Central Litoral… Cita a David Serrano i Giné, autor de l’obra Muntanyes d’Ordal: el nom que no surt als mapes. El seu estudi dona lloc al coneixement de molts altres topònims, alguns desapareguts de la parla i dels mapes actuals, com «coll de Paradamala» que correspon a l’actual «Creu d’Ordal», o «Barranco Malo», que correspon al que passa per sota del Pont del Lledoner. Ens mostra un mapa de Sant Pau d’Ordal on hi ha marcat les diferents fonts que existien entorn de la població així com les rieres… l’aigua de les quals regaven diferents hortes, i conclou que li sembla que Ordal prové d’Ortal, és a dir, d’Hort.

En Muntaner indica que el canvi de D per T és un dels més típics que es donen en toponímia; i per això s’accepta el resultat de l’estudi que ha portat a terme Josep Rovira sobre el topònim Ordal, i se’l felicita.

En Joan B. Morgades indica que hi ha qui creu que Cabrera -topònim d’una població de l’Anoia- prové de «Sa Abrera», és a dir, d’un lloc arbrat, cosa que és errònia, ja que Cabrera es refereix a cabra, o pastora de cabres. Comenta també, que el periodista Sergi Pàmies, recentment, ha escrit un article a La Vanguardia que titula «Los bárbaros de Subur» on parla de la crema d’uns contenidors a Sitges duta a terme per una colla de «bàrbars». Es mostra estanyat que utilitzi el terme Subur per referir-se a Sitges, quan el nostre company Ignasi Muntaner ha demostrat i publicat que el topònim, veritablement, es refereix a Subirats.

En Jaume Montaner ens diu que està col·laborant en una exposició sobre les masies del Garraf que es portarà a terme a Canyelles. També ens facilita l’adreça per accedir al Llibre Blanc de Santes Creus, que es troba digitalitzat: https://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=590322

FamilySearch. Hi ha gran varietat de documents digitalitzats, en aquest apartat, pots fer cerca per text i ho localitza encara que estigui manuscrit. És útil, no tots els digitalitzats estan indexats en el text, ni tampoc és 100% fiable la interpretació, però va força bé. És més genealògic que toponímic, però també hi ha alguns inventaris i surten topònims.

https://www.familysearch.org/es/search/full-text/

I el cercador del BOE, en el diari de la Gazeta de Madrid

https://www.boe.es/buscar/gazeta.php

ADDENDA de Vicenç Carbonell

No patiu pel mapa núm. 15 de l’IEP, El Penedès, mapa general, car el tenim digitalitzat fa temps en el nostre, i vostre, programa de “Noms de Lloc del Penedès” núm. 0936. El podem enviar a l’adreça que ens faciliteu.

Felicitats al Rovira per la seva recerca del topònim Sant Pau d’Ordal. Prenc notes de les aportacions dels anys 1301, 1054 i 1085 que desconeixia. Moltes mercès. Per cert, en el Llibre Blanc de Santes Creus no hi trobem el document de l’any 1085 que faci referència a la “Quadra d’Ordal”.

Pel que fa a l’etimologia d’Ordal, segons l’ONOMASTICON VI, 1995, pàg. 62/63, el nom li deu venir justament de l’Hostal famós que hi havia en aquesta collada. És evolució fonètica bastant normal de la forma osdal, que revestí el mot hostal en occità antic i, dialectalment, en el mateix català antic, com a resultat de la sonorització de la –T– intervocàlica del llatí HOSPITALE: en efecte osde “hote” i osdal són formes molt generals en la llengua dels trobadors.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Rafael Hernández (Subirats).

Excusen la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella), Josep Segura i Estalella (Vilafranca del Penedès), Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia), i Agustí Castillo (Sant Pere de Riudebitlles).

En Josep Solé informa de la celebració, dies passats, d’una primera reunió per tal de preparar el cinquantenari de la fundació de l’IEP, de cara a l’any vinent, i suggereix que es pensi en la forma en què el GET hi pugui participar. Ignasi Muntaner proposa que una bona idea seria la publicació d’un llibre de la nostra disciplina, idea que ha obtingut l’acord dels reunits. Aquest llibre podria ser el que està elaborant el nostre company Jaume Montaner sobre la toponímia del terme de Canyelles. De manera que aquesta serà la proposta que dirigirem a l’IEP per veure què els sembla.

S’ha parlat de la publicació núm. 15 de l’IEP, El Penedès, mapa general, que a diferència de la resta de publicacions no es troba digitalitzada. En ser una publicació de 1982 pocs de nosaltres la coneixem, però especulem que si no es troba digitalitzada tal vegada serà per les seves característiques, tractant-se, potser, d’un mapa de grans dimensions…

En Joan Latorre s’interessa per on passava la via Augusta pel seu pas per Bellvei. En Solé respon que li sembla que hi ha alguna cosa publicada al respecte sobre el pas de la mateixa per la comarca. És clar que pobles com Bellvei en l’època romana encara no existien, tot i que en una enciclopèdia del segle XIX s’hi diu que l’església es va construir sobre unes runes romanes. En tot cas, el fet que existeixi un camí que per nom es coneix per la Calçada dona lloc a pensar que en podria ser un tram de la Via Augusta; el camí de la Calçada s’inicia a Bellvei mateix continuant l’actual carrer de Montserrat (allargat recentment pel que era l’antic camí de Santa Oliva, després carrer de Santa Oliva -carrer desaparegut al nomenclàtor local actual), és a dir, tindrien, des de Bellvei, el mateix origen el de Santa Oliva i el de la Calçada, fins que es bifurquen allí on avui es troba construït el poliesportiu. La via de l’AVE ha obstruït la continuació de la Calçada, quan hi havia abans un pas a nivell, però continuant per ell, per l’altra banda de la via fèrria, sembla que portava cap al Vendrell o cap a les Peces (Albinyana), tot bifurcant-se per anar a un lloc o a l’altre.

Continuant parlant de camins, en Josep Rovira apunta que el traçat que segueix la carretera general de Barcelona a Tarragona, es va inaugurar, el tram de la ciutat Comtal i fins a Vilafranca del Penedès, el 1802, que aleshores s’anomenava carretera de Catalunya. També ens presenta un llibre interessant, El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, dels autors Pladevall, Adell i Español.

Continua en Rovira parlant del seu estudi sobre el topònim Sant Pau d’Ordal, portant un voluminós dossier on guarda tota la documentació que ha anat recollint sobre el tema. Ens diu que el primer document que usa de el dit topònim és del 1301, «Santi Pauli de Ordallo», mentre que documents més antics, com un de 1054 sols hi figura el nom «Sant Paulo». El topònim «Quadra d’Ordal» el trobem el 1085 al Llibre Blanc de Santes Creus. Les muntanyes d’Ordal, abans d’adoptar aquest topònim, usat actualment, s’havien anomenat muntanya de Llevant, Sistema Central Litoral… Cita a David Serrano i Giné, autor de l’obra Muntanyes d’Ordal: el nom que no surt als mapes. El seu estudi dona lloc al coneixement de molts altres topònims, alguns desapareguts de la parla i dels mapes actuals, com «coll de Paradamala» que correspon a l’actual «Creu d’Ordal», o «Barranco Malo», que correspon al que passa per sota del Pont del Lledoner. Ens mostra un mapa de Sant Pau d’Ordal on hi ha marcat les diferents fonts que existien entorn de la població així com les rieres… l’aigua de les quals regaven diferents hortes, i conclou que li sembla que Ordal prové d’Ortal, és a dir, d’Hort.

En Muntaner indica que el canvi de D per T és un dels més típics que es donen en toponímia; i per això s’accepta el resultat de l’estudi que ha portat a terme Josep Rovira sobre el topònim Ordal, i se’l felicita.

En Joan B. Morgades indica que hi ha qui creu que Cabrera -topònim d’una població de l’Anoia- prové de «Sa Abrera», és a dir, d’un lloc arbrat, cosa que és errònia, ja que Cabrera es refereix a cabra, o pastora de cabres. Comenta també, que el periodista Sergi Pàmies, recentment, ha escrit un article a La Vanguardia que titula «Los bárbaros de Subur» on parla de la crema d’uns contenidors a Sitges duta a terme per una colla de «bàrbars». Es mostra estanyat que utilitzi el terme Subur per referir-se a Sitges, quan el nostre company Ignasi Muntaner ha demostrat i publicat que el topònim, veritablement, es refereix a Subirats.

En Jaume Montaner ens diu que està col·laborant en una exposició sobre les masies del Garraf que es portarà a terme a Canyelles. També ens facilita l’adreça per accedir al Llibre Blanc de Santes Creus, que es troba digitalitzat: https://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.do?id=590322

FamilySearch. Hi ha gran varietat de documents digitalitzats, en aquest apartat, pots fer cerca per text i ho localitza encara que estigui manuscrit. És útil, no tots els digitalitzats estan indexats en el text, ni tampoc és 100% fiable la interpretació, però va força bé. És més genealògic que toponímic, però també hi ha alguns inventaris i surten topònims.

https://www.familysearch.org/es/search/full-text/

I el cercador del BOE, en el diari de la Gazeta de Madrid

https://www.boe.es/buscar/gazeta.php

ADDENDA de Vicenç Carbonell

No patiu pel mapa núm. 15 de l’IEP, El Penedès, mapa general, car el tenim digitalitzat fa temps en el nostre, i vostre, programa de “Noms de Lloc del Penedès” núm. 0936. El podem enviar a l’adreça que ens faciliteu.

Felicitats al Rovira per la seva recerca del topònim Sant Pau d’Ordal. Prenc notes de les aportacions dels anys 1301, 1054 i 1085 que desconeixia. Moltes mercès. Per cert, en el Llibre Blanc de Santes Creus no hi trobem el document de l’any 1085 que faci referència a la “Quadra d’Ordal”.

Pel que fa a l’etimologia d’Ordal, segons l’ONOMASTICON VI, 1995, pàg. 62/63, el nom li deu venir justament de l’Hostal famós que hi havia en aquesta collada. És evolució fonètica bastant normal de la forma osdal, que revestí el mot hostal en occità antic i, dialectalment, en el mateix català antic, com a resultat de la sonorització de la –T– intervocàlica del llatí HOSPITALE: en efecte osde “hote” i osdal són formes molt generals en la llengua dels trobadors.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Jordi Corbalan (Olesa de Bonesvalls i Begues) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva)

Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella), Josep Segura i Estalella (Vilafranca) i Xavier Parellada (Olesa de Bonesvalls i Begues).

En Josep Solé en vista que havia proposat comentar el mètode utilitzat per la doctora Nuria Garcia i Quera (mercès a uns vídeos donats a conèixer per Jordi Corbalan) per esbrinar el significat dels topònims referents a noms de poblacions del Pallars Sobirà, considerats topònims opacs (aquells dels quals no es coneix la seva etimologia), enceta el tema fent-ne un resum, amb la col·laboració d’en Corbalan. Garcia parla del mètode utilitzat per Coromines, el tradicional, que és l’emprat actualment arreu, i hi contraposa el nou mètode que ella ha dissenyat i que en aplicar-lo als noms d’aquelles poblacions sembla que se n’ha sortit.

Si el mètode tradicional davant els topònims es planteja a quina llengua pertanyen i un cop això decidit se cerquen paraules d’aquella llengua que s’hi assemblin, la qual cosa determina el que poden significar; el nou mètode proposat per Garcia i Quera, es desempallega de l’apriorisme d’una determinada llengua (sempre coneguda) per mirar de veure com era aquella llengua (prescindint, en principi, de quina podria ser).

El seu punt d’arrencada és la pregunta: com parlaven els qui van posar el nom a aquelles poblacions? I la hipòtesi que pretén demostrar: els topònims descriuen com són els llocs, donen les seves característiques més rellevants. I es valdrà d’altres ciències com la geografia, la geologia, el paisatge…

Davant els topònims seleccionats (nom de poblacions del Pallars Sobirà, uns 200 en números rodons) s’adona que presenten morfemes repetits, sigui al principi, al mig o al final de la paraula, i com diferents morfemes es combinen. Aleshores recorre a la intel·ligència artificial perquè l’indiqui els diferents morfemes existents i les seves combinacions. Un cop obtingut aquest resultat se situa al lloc concret per observar les seves característiques i comprova si un mateix morfema o combinació coincideix amb una determinada característica geogràfica, geològica, paisatgística…, de manera que això li permet dotar de significat un morfema que fins llavors era desconegut, i per tant li permet definir el topònim en qüestió. I per aquest conjunt concret de topònims sembla que la seva teoria es mostra exitosa. No sabrà dir, de moment, de quin idioma es tracta, però sí de com parlaven o pensaven els qui van dotar de nom aquells llocs.

Com que algun dels presents manifesta no haver rebut els vídeos i altres que encara no els han visionat, es queda discutir el tema per la pròxima reunió del mes de juny.

En Joan B. Morgades ens reparteix un text de la seva redacció perquè el llegim després cadascú a casa seva; tracta del tema sobre el topònim Sant Pere de Riudebitlles i la seva hipòtesi Bitlles=Birles=Creixens. També ens parla de l’evolució del seu estudi sobre les fous.

En Jaume Montaner ens facilita l’enllaç https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/2627659?nm útil per a la investigació.

Josep Piñol ens informa que el proper dilluns, 16 de març, a les 19:30 h es presenta a la Biblioteca de Sant Sadurní d’Anoia, un nou mapa del terme.

En Jordi Corbalan ens desplega un mapa del terme d’Olesa de Bonesvalls on hi ha col·locat els topònims del perímetre del terme segons figuren en un capbreu de l’Hospital de l’any 1590. Això ha donat lloc a comentar llargament alguns dels topònims.

Josep Rovira destaca la diferència –en el document més antic trobat en cada cas- d’Olesa de Bonesvalls “Osebessa” (Aulesa en el capbreu de 1590) i Olesa de Montserrat “Evolessa”.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Josep Segura i Estalella (Vilafranca), Xavier Parellada i Jordi Corbalan (Olesa de Bonesvalls i Begues).

Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva).

Xavier Parellada i Jordi Corbalan, estudiosos dels termes d’Olesa de Bonesvalls i de Begues, i que investiguen actualment el camí que d’Olesa porta a Avinyonet del Penedès, s’han mostrat interessats en assistir a les nostres reunions trimestrals, que sempre són obertes. Una de les dificultats en què es troben rau en el reconeixement de la situació d’alguns dels topònims que han desaparegut de l’ús actual i que han trobat en els capbreus de l’Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls, segurament substituïts per altres.

En Josep Solé diu que tot i que els membres del GET ens interessem per la toponímia penedesenca en general, cadascú sol aprofundir o s’especialitza en un terme municipal concret, cosa que comporta que força termes municipals de la vegueria, pel que fa a la toponímia, es trobin poc explorats. Precisament, continua, el tema topònim/situació del topònim va ser un dels eixos de la seva comunicació dins les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs, el passat 25 d’octubre, a la sala Enric Casals de l’escola de música Pau Casals del Vendrell, on va oferir una definició ideal o purista del concepte topònim, per la qual un topònim hauria de donar compte el més exacte possible de la seva situació geogràfica o, el que seria el mateix poder-lo situar en un mapa.

Quan es tracta de topònims d’èpoques reculades i que actualment no es conserven en el seu ús, no és gens fàcil saber a quin lloc concret s’està referint, i només la sort en un esforç d’investigació notable ens pot dur a la seva resolució.

En Josep Rovira de Subirats ens ha dut fotocopiat un mapa tret de l’obra –que també ha dut- de Jordi Bolos i Víctor Hurtado, Atles del Comtat de Barcelona (801-995), Rafael Dalmau Editor, 2018; molt a propòsit, perquè il·lustra la zona que comparteixen els termes de Subirats i d’Olesa de Bonesvalls. També ens ha dut d’Àngel Fàbrega i Grau, Diplomatari de la Catedral de Barcelona, Documents dels anys 844-1000, Vol. I.

Un dels topònims que ha estat comentat és el de “Serram de Ragenario” que el mapa situa precisament a la carena que separa ambdós termes, mentre que el Diplomatari parla del molí de Rafeguera (un topònim situat a Castelldefels i també al Penedès) i que, segons l’autor més que d’un topònim es tractaria d’una funció donat que prové de l’àrab rafica que s’aplicava a una taxa de l’època carolíngia aplicada al pas dels ramats.

Joan B. Morgades ens torna a insistir sobre el nostre coneixement sobre fous, que és un tema que està investigant junt amb altres companys seus. Un altre tema sobre el qual ens demana per si sabem sobre el pas d’en Lister pel Penedès i ens passa unes fotocòpies on se’n parla (recull de memòria oral) pel seu pas pel molí de les Toesses i per Sant Pere de Riudebitlles.

En Jaume Montaner, ens diu que vol tenir enllestida la seva obra de toponímia del terme de Canyelles de cara l’any vinent, conscient que tot i que serà tan completa com sigui possible serà provisional, perquè qui, d’aquí a uns anys o ell mateix, en vulgui fer un estudi més exhaustiu ja tingui una bona base de partença. També ens mostra les fotografies de dues cases, una de les quals seria la casa d’on va sortir a mitjan segle XVIII en Narcís Sans per establir-se a Bellvei.

Ignasi Muntaner ens diu que es troba en tràmits per renovar el seu carnet de conduir, que tant pot ser que li donin per dos anys més com que no li renovin; de donar-se aquesta última situació ja no ens podríem reunir més a la seva casa de Canyelles, tot i que podríem reunir-nos a Sitges malgrat la dificultat de trobar

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles), Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).

Excusa la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella).

En Josep Solé anuncia que ha preparat una comunicació per donar-la a conèixer a les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs “La llengua del Penedès, factor de cohesió social” que se celebraran aquesta tardor, durant els mesos d’octubre i de novembre; que per haver participat en les reunions de la comissió organitzativa com a representant del GET sap que els nostres companys Joan Latorre i Lluís Tetas també presentaran comunicacions. També diu que en dites Jornades seran homenatjats els nostres mestres en la disciplina i companys Vicenç Carbonell i Ignasi M. Muntaner, el primer el dia 14 de novembre a l’Aula gastronòmica del Mercat Municipal Central de Vilanova i la Geltrú, i el segon, el dia 15 de novembre al Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges.

En Solé s’interessa per una pedrera que es veu al fons muntanyós que es veu des del cementiri de Canyelles. En Jaume Montaner respon que es tracta de la pedrera de Sant Miquel, ja en terme d’Olèrdola.

En Josep Piñol explica que un company seu, de Sant Sadurní, li va parlar de can Garriga, en terme de Subirats, però proper a Sant Sadurní, topònim que fins ara ens era desconegut. Dit company li va dir que el dit lloc era pronunciat per una dona gran, d’uns setanta anys, que des de Sant Sadurní hi anava a peu a cercar bolets, cosa que significa que estem parlant de quaranta o cinquanta anys enrere. Es comenta que seria interessant explorar la zona per veure si s’hi troben almenys les runes de la suposada edificació.

En Joan B. Morgades ens diu que fins i tot els mitjans de comunicació parlen del riu Bitlles, quan el correcte és dir riu Riudebitlles. Ignasi M. Muntaner indica que el topònim sitgetà Pins Vens, se sol trobar escrit Pins Bens perquè hi ha qui pensa que es refereix a un ramat, cosa que no és així, doncs Vens prové de Ver (veritat), de manera que els pins vers o de veritat són els pinyoners, els que donen fruit. Tot i que seria més correcte Pins Vers, la forma que ha triomfat o més utilitzada és Pins Vens. Vens és un plural fals o popular de Vers, com diem pilans enlloc de pilars. En Josep Rovira aporta un altre exemple, la Font dels Albens, a Subirats, que seria la forma popular de la Font dels Albers.

S’ha parlat de la distinció entre la vall i el vall, del carrer del Vall (Torrelles de Foix, Sant Pere de Riudebitlles…) o el carrer de la Vall, que trobem en algunes poblacions penedesenques. Mentre que la forma femenina es refereix a la que la naturalesa forma entre muntanyes, la forma masculina es refereix a una construcció humana per a la defensa d’un castell o d’una muralla. Es parla també que les muralles de força pobles no eren més que els darreres de les cases.

En Josep Rovira ens diu que el 4 del pròxim mes d’octubre al matí, a Subirats, se celebra la festa de la Collita, i que entre les activitats que s’hi desenvoluparan s’hi troba un recorregut d’unes dues hores que s’inicià a Sant Pau d’Ordal pels qui vulguin caminar més i al Pago pels qui no vulguin caminar tant, i que dona a conèixer molts dels topònims i de la història de la zona. Ell mateix hi fa de guia i ens mostra un voluminós dossier que té preparat per l’ocasió.

Finalment, hem parlat d’algunes fonts que ens poden proporcionar informació toponímica, com la Contaduria d’Hipoteques que es conserva a l’ACAP o com a les següents adreces si no es vol sortir de casa:

https://www.bne.es/es/colecciones/geografia-mapas

https://www.ign.es/web/cbg-area-cartografia

https://www.icgc.cat/ca

Addenda

De Can Garriga de Subirats, proper a Sant Sadurní, hem trobat referències en el treball de Jaume GAYA CATASÚS, “Societat i economia agrària al Penedès, segles XVI-XVII. El terme de Subirats, la parròquia de Sant Pere de Lavern”, Universitat Pompeu Fabra, 2016:

Esment del mas Garriga o Garrigues de Sant Sadurní, els anys 1567-1671. El mas era en una de les parròquies de Subirats (Subirats I, pàg. 193).

Any 1649, testament de Cristòfol Garriga, pagès de Sant Sadurní (Subirats III, pàg. 1475).

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva)

Excusen la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).

En Josep Solé comenta la visita que, junt amb Vicenç Carbonell, va efectuar a Benjamí Català Benach, a la Bisbal del Penedès, qui es troba, actualment, depenent d’un tractament de diàlisi. En Joan Latorre també ens diu que el va visitar.

En Solé també anima al grup, i de part de la comissió que organitza les jornades del parlar penedesenc, a participar-hi, que hi ha temps per preparar-se fins a finals de juliol.

Jaume Montaner ens comenta i exposa alguns dubtes que se li presenten en analitzar les afrontacions de “l’alou de Canyelles” (ACA. Pergamins, Ramon Berenguer I, Sèrie general, 332, de 12 d’agost de 1065) i pel que es val amb mapes actuals per mirar de situar llur localització. Els topònims que hi apareixen, són, a orient “la serra Kapelet” (Capellet); a migdia, “el torrent i les aigües que hi flueixen”; a occident, “l’illa d’Ermigod” (Ermengol), i al nord, “el torrent de la Corbatera”.

Han estat àmpliament comentats. S’ha dit que Capellet seria el diminutiu de capell o capa; que a cops s’han batejat les muntanyes per la seva forma… En tot cas si al mapa no hi apareix el nom de la dita serra, hi veiem el de “plana Capellet”, a l’igual que el torrent de la Corbatera, que probablement es refereix a la riera de Vilafranca, allí on presenta una corba ben pronunciada i que passa per sota de la “penya Corbatera”.

Per similitud, encara que no hi tenen relació s’ha parlat dels topònims “Capelló” que dona nom a una capella molt antiga en terme de Capellades; “Capellà”, “Pi del Capellà”…

“L’illa d’Ermigod” presenta més dificultat d’identificar sobre el terreny o mapa; en tot cas, el genèric “illa” s’ha de referir a una zona que queda aïllada; en Coromines ho defineix com un terreny que es troba al costat d’un curs d’aigua, ben regat. Podria, potser, tractar-se de l’actual “pla del Bosc”.

En Jaume Montaner també ens presenta un text del segle XVII on apareixen les afrontacions de l’heretat Segarrulls, en terme de Canyelles. Orient: riera o torrent que baixa del molí d’en Coll; Migdia: terres de l’heretat de Cogullada, part amb la capella de Sant Pere, en runes; Ponent: la muralla del clos de Sant Miquel d’Olèrdola, terres de la rectoria de Sant Miquel d’Olèrdola i l’oliverar de la Sra. N. Hortolana; Certs: terres de N. Güell (abans de Figuerola).

Es diu que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que també donen mel. Es diu que prop de la barriada de les Rofes hi havia un seguer on s’anava a cercar mel i després era repartida a les cases dels pobres. Es tracta d’una vella tradició o llegenda perduda. Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada.

En Joan Morgades ens diu que forma part d’una petita colla que s’ha proposat fer un inventari de les fous de Catalunya; es tracta d’un projecte en beceroles. Una fou, ens diu, és la formació d’aigua engorjada deguda a l’acció en el temps del salt d’un torrent. I ens en dona exemples: la Fou, a Sant Martí de Tous, el molí de la Fou, a Capellades…

En Josep Rovira ens parla del pla de les Carnisseries o plaça de la Carnisseria, que es troba en plena serra de can Rossell, i que al segle XVIII, s’hi celebrava un aplec amb ball inclòs.

També ens parla del Coll Serola o Coll d’Erola (era de trillar petita) en terme de Sant Sadurní d’Anoia limitant amb el de Subirats, prop de can Rigol o del tomb de la S o de la Paella. Del Coll del Salt, prop de la Creu Trencada, del Coll del Bordell o del Bordellet, on es diu que s’hi feien ritus pagans; del coll del Bou que es troba per la carretera de la Granada cap a Igualada, abans d’arribar a Baldús.

Ens diu també que la Creu d’Ordal s’havia dit les Forques, però que durant la Guerra del Francès aquestes –com l’element físic que permetia donar-li el nom- van desaparèixer. Ignasi Muntaner ens diu que el topònim Forques gairebé es troba en tots els pobles, que a Sitges n’hi havia tant a l’entrada del terme com a l’entrada de la població. Eren un avís pels qui pretenien delinquir.

Afegitó casolà de Vicenç Carbonell:

Segarrulls. Aquesta masia, d’on soc descendent, potser tenia propietats a Canyelles, però sempre s’ha considerat del terme d’Olèrdola. Tenim dades de Segarrulls des de l’any 1783, però l’amic Jaume Montaner ens facilita un text del segle XVII (la font és Moja 50). Opina que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que donen també mel. Coromines opina que deriva de Segarra (ONOMASTICON VII, 1997, pàg. 77).

Es creu que Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada. Hem de comentar que en el Penedès disposem de diverses Cogullada (el Montmell, Sant Jaume els Domenys i Vilanova i la Geltrú/Cubelles. També les Cogullades a Olivella. En aquesta ocasió, Coromines opina que ve del llatí CUCULLIATA (< CUCULLA ‘caputxa’), que fa referència a la cresta típica d’aquesta mena d’alosa, la cogullada (ONOMASTICON III, 1995, pàg. 403).

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Agustí Castillo (Sant Pere de Riudebitlles).

Excusen la seva assistència Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella).

En Josep Solé dona a conèixer el pòster que l’IEP ha editat sobre les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs que se celebraran els mesos d’octubre i de novembre d’enguany, dedicades a la llengua del Penedès i impulsades per la secció del Parlar penedesenc.

En Joan B. Morgades comenta que en el llibre de Lluís Eroles i de Salvador Llorac, La postguerra a un municipi de l’Alt Penedès. Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952), hi apareix el comunicat de guerra de l’entrada de les tropes nacionals on es troben tres topònims: vèrtex de la fàbrica de paper, el turó de les Mentides i la serra de Sant Isidre.

Exposa si el turó de les Mentides es podria tractar d’un castellanisme, d’una mala interpretació o traducció d’un topònim distint. Se li diu que no és el cas, que el dit topònim existeix i és correcte, que es tracta d’un turó que es troba entre els termes de Subirats i d’Olesa de Bonesvalls, a la serra de Cresta Bocs, que a aquesta última a cops també se li diu serra de les Mentides.

Quant a la serra de Sant Isidre es diu que és a tocar d’Espiells, prop del polígon de can Bosch, que es tracta d’un caseriu d’unes quatre cases per sota de les quals hi passa el túnel de l’AVE.

Continua en Morgades plantejant la relació que hi pot haver entre tres topònims, molt propers entre ells, en terme de Terrassola i Lavit: Sant Martí Sadevesa, torrent de la Rovira i la Buadella. Per una banda, ens diu, Sadevesa es refereix a un prat amb arbres distanciats els uns dels altres o bosc clar destinat a la pastura de bèstia grossa (cavalls, toros, porcs…); al torrent de la Rovira hi campen els roures, i la Buadella es refereix a un ramat de bous.

Josep Rovira ens comenta que a l’Ordal hi ha diferents llocs que reben el nom de Buet que diu es tracta d’un ribot de dues fulles. També ens comenta la possible influència francesa en alguns topònims, així Mas Garçó que ha donat lloc a Mas Gasó, avui en runes, al costat del camí del Pi de Molló.

En Solé ens recorda el topònim literari del qual ja ens va parlar en una de les passades reunions, creat per l’escultor Cañas de Banyeres del Penedès, en ocasió de la lectura que fa de l’obra del nostre consoci Benjamí Català Benach, El Montmell sostre del Baix Penedès. Ressenya històrica amb dibuixos de tots els llocs, ermites, castells i masies, que va editar ell mateix el 1991 i del que existeix una segona edició de 1999. En el títol, en Benjamí ens ofereix un altre topònim literari pel Montmell, el de sostre, concep, doncs, la comarca com una casa. Consultat l’Onomàsticon, aquest ens indica que el nom del topònim prové del llatí Montem Macelli que es traduiria per muntanya del mercat, i en sentit figurat –ens diu Coromines- serra de carnisseria, i a partir d’aquí deixa anar la seva fantasia per dir que al·ludiria “als molts caps de bestiar que s’hi estimben tot pasturant”. Algun altre autor, cenyint-se a la dita etimologia, com ho veiem tant en la mateixa obra del Benjamí com en les fitxes del nostre company Vicenç Carbonell, interpreta carnisseria com una gran mortalitat deguda a alguna batalla que hi devia haver tingut lloc. Però si Coromines descarta mercat per no tenir-ne notícia d’aquest, tampoc es té notícia de l’existència de la dita batalla. D’altra banda, carnisseria és també el nom que rep una botiga on es ven la carn. Montmell és el nom que rep la muntanya més alta del Baix Penedès, així com tota la serra, i tot un extens terme municipal, i el fet és que era lloc on no sols hi confluïen carrerades provinents de l’Aragó i del Pirineu, sinó que també no hi havia masia o casa important en tot el terme que no disposés del seu propi ramat, per tant, era terra excedentària, de gran producció de carn viva, de manera que el Montmell també es podria interpretar com a terra de pastures, de cria i engreix d’animals i, en conseqüència, de la seva compra i venda.

En Morgades ens diu que el seu avi nomenava el Montmell com a muntanya d’erbols (d’herbes?, herbolari?).

En Josep Segura ens diu que a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès s’hi conserva la Comptadoria d’Hipoteques i que la informació està ordenada per municipis. Al temps, reivindica la utilitat que tindria, a la nostra base de dades, la col·locació d’un desplegable on hi figuressin els noms dels municipis, cosa que ens permetria accedir al llistat de topònims d’aquests. Comprovem que escrivint “La Bisbal” o “La Bisbal del Penedès” al cercador de la base de dades no hi apareix cap topònim de la dita població, i descobrim que hi apareixen escrivint-hi “Bisbal, la”, cosa que dificulta l’operació a les persones que desitgin operar en la nostra base de dades1. En Solé diu que la idea del desplegable –de la que n’havíem parlat en una reunió anterior- ja havia estat transmesa al nostre tècnic informàtic.

Josep Rovira ens diu que cerca algú que l’ajudi a redactar un estudi de la “Carretera de Catalunya” en el seu tram del Pont d’Ordal a Vilafranca del Penedès, que disposa de molta documentació al respecte. I s’esplaia en algun dels fets que el porta a nomenar alguns topònims, com can Rigol, can Mata del Racó, el coll del Portell…

En Solé diu que la casa Mata de Saifores, en terme de Banyeres del Penedès, deu el seu nom al fet que un fill de can Mata del Racó (Subirats) es va casar amb la pubilla d’aquella casa, que abans eren Papiol, cosa que es va donar al segle XVI.

Coma, cometa, comella… són topònims que indiquen l’inici d’un torrent, quan aquest encara no és fondo, o a qualsevol vall plana, solen ser terres fèrtils

1 Posteriorment a la reunió i mentre s’està redactant aquesta acta rebem un correu de Jaume Montaner informant que el problema assenyalat ja està resolt.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Josep Rovira i Casas (Subirats).

Excusa la seva assistència: Josep Solé i Armajach (Bellvei)

1. En Josep Segura facilita unes fotocòpies d’uns documents, que es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, relacionats amb el topònim la Prua.

2. En Josep Rovira s’ha esplaiat sobre les seves investigacions sobre els camins en general i, més en concret, sobre el camí carreter que del Llobregat es dirigeix al port de l’Ordal; també ha parlat dels camins existents en els rodals d’aquest port. Els altres assistents li han fet observacions i comentaris tot aconsellant-lo i animant-lo que mirés de publicar aquests estudis.

3. En Josep Rovira s’ha interessat pel significat del topònim Gramoia, tema que es podria desenvolupar en la pròxima reunió.

Cap a quarts de 7 la reunió va passar a ser tertúlia.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), Josep Sicart Martínez (Bonastre) i Lluís Tetas (Calafell) i Josep Rovira i Casas (Subirats).

Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Joan José, de Canyelles, qui ens informa que el nostre company Jaume Montaner no ha pogut venir.

1. En Josep Solé inicia el diàleg tot preguntant si els presents no havien trobat a faltar l’ordre del dia que d’un temps ençà acostumava a enviar com a segon avis de convocatòria per aquestes les nostres reunions trimestrals. Diu que tenia la intenció de fer-ho igualment, però que aquesta setmana li ha passat volant, que de totes formes volia començar parlant del mateix primer punt de l’anterior reunió, la de juny, és a dir, sobre les jornades que s’estan preparant sobre el parlar penedesenc de cara a la tardor per venir.

Diu que va assistir a la tercera de les reunions que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès, el dia 7 de setembre. Aprofita per demanar algun voluntari del grup perquè l’acompanyi a les futures reunions o el substitueixi si es dona el cas de no poder ell assistir-hi, com es va donar el cas en la segona de les reunions. De moment ningú s’hi ha ofert.

La impressió que en va treure és que les dites jornades responen a un projecte ambiciós, cosa que es desprèn de les gestions efectuades i de les que es té intenció d’efectuar sobre un programa molt ampli que es vol dur a terme. El que se’ns demana als toponímics és la màxima participació possible sigui en la presentació de comunicacions, en l’aportació d’idees o sigui duent als nostres respectius pobles alguna de les activitats programades a l’efecte.

Una de les possibilitats que se’ns obre és la de publicar un llibre de toponímia que podria ser presentat en les dites jornades; i com ja es va dir en la reunió anterior, potser podria ser el del terme de Calafell tot aprofitant la tesi del difunt senyor Huguer. En Lluís Tetas que al seu dia es va comprometre a revisar l’obra ens diu, però, que encara no ha pogut dedicar-s’hi, i ens adverteix que l’obra no es titula toponímia sinó onomàstica, donant a entendre que la cosa no és tan senzilla com pot semblar. S’haurà de veure, doncs, quines altres possibilitats tenim.

2. Seguidament, es passa al nostre clàssic torn de paraules, iniciant-lo el nostre company Josep Segura qui ens diu que continua en la seva recerca global, és a dir, no centrada en un sol municipi. Ens indica la conveniència que en la base de dades de què disposem a la web de l’IEP s’hi incorporés un desplegable amb el llistat de totes les poblacions de les quals disposem dades a fi i efecte que siguin millor localitzables els d’aquelles poblacions que no pertanyien actualment en cap de les actuals comarques penedesenques però sí pertanyent al Penedès històric. En Solé diu que així se li comunicarà a l’administrador de la web; afegeix que el problema que es tenia per fer les consultes ja ha estat solucionat.

En Josep Piñol ens diu que va fent en el seu recull de topònims del terme de Sant Sadurní d’Anoia; en Vicenç indica que per estudiar el terme de Sant Sadurní, cal tenir en compte el de Subirats per les èpoques reculades, ja que les dues poblacions havien format un sol terme. En Josep Solé recorda que per escriure la biografia de mossèn Josep Maria Rovira va consultar puntualment alguns dels notaris de l’Arxiu de Vilafranca del Penedès i que li va semblar que alguns d’ells, com era el cas de Marià Malagelada, treballaven principalment amb clients de Sant Sadurní i de la seva zona.

En Vicenç Carbonell ens anuncia que aquesta és l’última de les reunions en què assistirà, entre altres raons, perquè en haver complert els noranta anys d’edat ja no li renoven el carnet de conduir. Amb tot ens diu que està enfeinat en repassar la tasca que els “voluntaris del Garraf” duent a terme a partir de les seves fitxes, i que té com a última finalitat que per via d’internet sigui present en totes les biblioteques dependents de la Diputació de Barcelona i en la web de l’Institut d’Estudis Penedesencs. També ens diu que continuarà recepcionant les nostres actes per enviar-les a l’IEP.

En Joan José ens mostra un programa de la Festa Major de Canyelles de l’any 1998 on hi va publicar un treball titulat Canyelles i els seus indrets, on consta bona part de la toponímia del terme. Dissortadament, per qüestions de salut va haver de deixar les seves investigacions, que ara vol reprendre, amb el que podrà col·laborar amb Jaume Montaner.

En Josep Rovira ens reparteix uns mapes molt detallats de la zona que va de Martorell a Vilafranca del Penedès i ens parla del coll de Molló i d’algunes carrerades, que són un dels seus objectes d’estudi. De fet, ens manifesta que li agradaria que sorgís gent disposada a caminar per les dites carrerades per tal de conèixer-les millor. Ens mostra també el llibre de Francesc Ollé Dorca, Un recorregut històric per l’N-340, d’Edicions del Llobregat, 2018, que centrat en el recorregut que va del port d’Ordal al pont del Llobregat. El tema ens porta a citar a Joan Rovira, fill de la Ràpita i veí de les Masuques (Castellet), gran caminant, autor de Camins de transhumància al Penedès i al Garraf, o la tesi doctoral de Miquel Vives Tort, L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX.

Ignasi Muntaner ens diu que després d’haver treballat una segona edició de la toponímia sitgetana es considera jubilat d’aquesta, que redactar un llibre de toponímia d’un terme suposa de quinze a vint anys d’investigació i que no té sentit iniciar-ne un altre, i més si no s’és del terme. Idea o sentiment que també subscriu el nostre company Joan Latorre qui ha aportat ja l’estudi de la toponímia de Santa Oliva, i segurament tots els altres companys que ja tenen la seva obra editada. En Muntaner ens diu que ara es dedica a la història.

En Joan B. Morgades ens diu que el primer llibre de toponímia al Penedès, va ser el dedicat a Sant Pere de Riudebitlles els anys de la Segona República i que quan parla d’editar-ne un de nou, actualitzat i enriquit, se li diu –al poble- que ja est fet. Ens torna a parlar dels topònims Barquera i Barquies, per si tenen alguna relació entre ells, però és poc probable, malgrat la semblança de compartir l’arrel, que en tinguin alguna. Ens mostra el programa de la Festa Major de 2024, on té publicat un article, Possible interpretació dels dibuixos que hi ha a algunes portalades d’esglésies del Penedès, tema del qual ja ens en va parlar en la reunió de juny.

En Joan Latorre ens parla d’alguns dels seus projectes, com la de redactar una història de Santa Oliva, o d’un treball sobre les muralles i les fortificacions del Vendrell que està a punt d’editar-se i que ha treballat junt amb la Nati Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Vendrell. També ens parla de les festes que es van celebrar al Vendrell el 1887 en ocasió de la fi de la tercera guerra carlina, que va donar lloc al Ball de l’Espinela, estudiat per Salvador Arroyo i que se’n va representar recentment una versió al Vendrell.

En Lluís Tetas ens informa –que és un forma de convidar-, per una banda, del Festival dels dialectes “Posi tu l’accent” que se celebrarà a l’Espluga del Francolí; i, per altra banda, de la convocatòria al premi d’investigació en onomàstica catalana Ramon Amigó i Anglès.

En Josep Sicart continua treballant la toponímia de Bonastre i ens diu que el llibre que en farà potser serà diferent dels de toponímia estricta, posant l’accent en la geografia, els topònims però en la seva situació o relació espacial.

En Josep Solé ens diu que està embarcat en un treball relacionat amb la història de l’art, i que al mateix temps investiga per tal de redactar una història de les pedreres de Bellvei, per una banda, i una història sobre les gorres de cop, temes molt poc coneguts des del seu punt de vista històric.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Jaume Montaner (Canyelles).

Excusen la seva assistència: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell).

Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Josep Rovira i Casas del Pago (Subirats), membre del Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) i de la seva secció de toponímia.

ORDRE DEL DIA

1. Les segones jornades de la llengua (tardor 2025)
2. Torn de paraules.

Joan B. Morgades ens presenta un exemplar del llibre, recentment publicat, El Mediona-Riudebitlles, la vida d’una vall, escrit per autors dels cinc pobles per on passa el riu, sent, ell mateix, un d’ells.

1.- En Solé informa de la reunió convocada per la secció del parlar penedesenc, que va tenir lloc a la seu de l’IEP a Vilafranca del Penedès, el dia 11 del passat mes de maig, en la qual va ser convidat com a membre de la secció de toponímia. El motiu de la reunió era la d’iniciar l’organització d’unes segones jornades sobre el parlar penedesenc per la tardor de 2025. El cap de la secció del parlar penedesenc, el nostre company, Ramon Marrugat, va fer memòria als presents de les primeres jornades, que es van celebrar el 2016, i que van ser tot un èxit. Se’ns demana la nostra participació igual queue ho vàremem fer en les primeres i fins i tot pot ser una bona ocasió per publicar un llibre en la nostra col·lecció de toponímia. Al respecte, el nostre company Lluis Tetas està revisant l’obra del difunt Sr. Joan Hugué i Rovirosa sobre la toponímia de Calafell, i podria ser aquesta l’obra que es publiqués per l’ocasió.

2. En Morgades s’interessa pel significat dels topònims Barquera i Barquies que troba a Sant Pere de Riudebitlles i, el primer, també a Olèrdola. Se li diu que Barquera és un topònim que trobem a molts pobles penedesencs, encara que potser en molts d’ells només es conservi en la documentació. Aprofitant les noves tecnologies hem pogut consultar l’Onomàsticon i el Diccionari Etimològic, que els contempla, i ens permet comprovar que també són presents en altres comarques. Tot i que no està prou ben definit, es desprèn, per aquests diccionaris i per l’experiència d’haver-nos-ho trobat en diversos documents, que es tracta d’un tros de terreny cultivable que es devia distingir de la resta de propietats d’un pagès per una relació impositiva especial i suposadament favorable al dit pagès, respecte del que es cobrava el senyor jurisdiccional. Moltes barqueres es troben situades al costat o prop d’un riu, torrent o riera de manera que també es pot relacionar amb el regadiu o amb algun tipus de cultiu diferenciat.

En Jaume Montaner ens informa que s’han vençut les dificultats que hi havia per consultar la documentació de l’arxiu municipal de Canyelles. Ens diu també que li sembla que el mas Pujol podria ser el mateix mas que cal Veguer; que el sorprèn el topònim casa Miró quan es tracta d’un cognom molt poc comú o gairebé inexistent a Canyelles, només l’ha trobat en un mariner que va morir en campanya…

N. P. L’any 1804 a Canyelles hi havia un pagès que es deia Josep Miró (a) Xum (Arx. Not. Notari Jaume Marià Ramona, núm. 37).

S’ha parlat de les plaques que s’havien col·locat a les poblacions assenyalant el partit judicial al qual pertanyen, normalment a les façanes de les primeres cases d’entrada i de sortida de les poblacions. A Canyelles encara es conserven, tot i que sembla que una d’elles ha desaparegut recentment.

En Josep Piñol ens diu que aquest matí ha tingut ocasió de visitar el jaciment arqueològic de Subur –que era dia de portes obertes- i ha pogut comprovar que disposen del text que sobre el topònim té publicat el nostre company Ignasi Muntaner, així com el mapa que ens va fer conèixer en Lluís Tetas; és a dir, que estan ben documentats.

En Muntaner ens parla de l’església sitgetana del Vinyet, tot dient que l’antiga ermita va ser construïda sobre una vila romana, que l’ermita va ser destruïda per construir una església al segle XVI i que aquesta també ho va ser per construir l’actual que és del segle XVIII. Sembla que de l’antiga ermita encara se’n conserva alguna resta, no així de la construcció del segle XVI. Per trobar restes de la vila romana s’ha emprat un geolocalitzador.

En Josep Rovira ens parla que està cercant una mina del temps dels romans, en terme de Subirats, de la qual en té notícia. Sobre el topònim Quintana sobre el qual s’ha dit que es refereix a un terreny de mala qualitat, inculta o erma, en Rovira puntualitza que no es tracta ben bé d’això, almenys pel topònim existent en terme de Subirats, sinó d’un terreny que no es treballa o que és volgudament erm i que tenia la funció de deixar un espai clar que permetés la visualització de possibles perills (animals…). A la Quintana –continua dient- si va construir un corral, que es va conèixer per corral de les mayoles o dels mayols, i posteriorment s’hi va construir una barraca.