Secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva)

Excusen la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).

En Josep Solé comenta la visita que, junt amb Vicenç Carbonell, va efectuar a Benjamí Català Benach, a la Bisbal del Penedès, qui es troba, actualment, depenent d’un tractament de diàlisi. En Joan Latorre també ens diu que el va visitar.

En Solé també anima al grup, i de part de la comissió que organitza les jornades del parlar penedesenc, a participar-hi, que hi ha temps per preparar-se fins a finals de juliol.

Jaume Montaner ens comenta i exposa alguns dubtes que se li presenten en analitzar les afrontacions de “l’alou de Canyelles” (ACA. Pergamins, Ramon Berenguer I, Sèrie general, 332, de 12 d’agost de 1065) i pel que es val amb mapes actuals per mirar de situar llur localització. Els topònims que hi apareixen, són, a orient “la serra Kapelet” (Capellet); a migdia, “el torrent i les aigües que hi flueixen”; a occident, “l’illa d’Ermigod” (Ermengol), i al nord, “el torrent de la Corbatera”.

Han estat àmpliament comentats. S’ha dit que Capellet seria el diminutiu de capell o capa; que a cops s’han batejat les muntanyes per la seva forma… En tot cas si al mapa no hi apareix el nom de la dita serra, hi veiem el de “plana Capellet”, a l’igual que el torrent de la Corbatera, que probablement es refereix a la riera de Vilafranca, allí on presenta una corba ben pronunciada i que passa per sota de la “penya Corbatera”.

Per similitud, encara que no hi tenen relació s’ha parlat dels topònims “Capelló” que dona nom a una capella molt antiga en terme de Capellades; “Capellà”, “Pi del Capellà”…

“L’illa d’Ermigod” presenta més dificultat d’identificar sobre el terreny o mapa; en tot cas, el genèric “illa” s’ha de referir a una zona que queda aïllada; en Coromines ho defineix com un terreny que es troba al costat d’un curs d’aigua, ben regat. Podria, potser, tractar-se de l’actual “pla del Bosc”.

En Jaume Montaner també ens presenta un text del segle XVII on apareixen les afrontacions de l’heretat Segarrulls, en terme de Canyelles. Orient: riera o torrent que baixa del molí d’en Coll; Migdia: terres de l’heretat de Cogullada, part amb la capella de Sant Pere, en runes; Ponent: la muralla del clos de Sant Miquel d’Olèrdola, terres de la rectoria de Sant Miquel d’Olèrdola i l’oliverar de la Sra. N. Hortolana; Certs: terres de N. Güell (abans de Figuerola).

Es diu que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que també donen mel. Es diu que prop de la barriada de les Rofes hi havia un seguer on s’anava a cercar mel i després era repartida a les cases dels pobres. Es tracta d’una vella tradició o llegenda perduda. Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada.

En Joan Morgades ens diu que forma part d’una petita colla que s’ha proposat fer un inventari de les fous de Catalunya; es tracta d’un projecte en beceroles. Una fou, ens diu, és la formació d’aigua engorjada deguda a l’acció en el temps del salt d’un torrent. I ens en dona exemples: la Fou, a Sant Martí de Tous, el molí de la Fou, a Capellades…

En Josep Rovira ens parla del pla de les Carnisseries o plaça de la Carnisseria, que es troba en plena serra de can Rossell, i que al segle XVIII, s’hi celebrava un aplec amb ball inclòs.

També ens parla del Coll Serola o Coll d’Erola (era de trillar petita) en terme de Sant Sadurní d’Anoia limitant amb el de Subirats, prop de can Rigol o del tomb de la S o de la Paella. Del Coll del Salt, prop de la Creu Trencada, del Coll del Bordell o del Bordellet, on es diu que s’hi feien ritus pagans; del coll del Bou que es troba per la carretera de la Granada cap a Igualada, abans d’arribar a Baldús.

Ens diu també que la Creu d’Ordal s’havia dit les Forques, però que durant la Guerra del Francès aquestes –com l’element físic que permetia donar-li el nom- van desaparèixer. Ignasi Muntaner ens diu que el topònim Forques gairebé es troba en tots els pobles, que a Sitges n’hi havia tant a l’entrada del terme com a l’entrada de la població. Eren un avís pels qui pretenien delinquir.

Afegitó casolà de Vicenç Carbonell:

Segarrulls. Aquesta masia, d’on soc descendent, potser tenia propietats a Canyelles, però sempre s’ha considerat del terme d’Olèrdola. Tenim dades de Segarrulls des de l’any 1783, però l’amic Jaume Montaner ens facilita un text del segle XVII (la font és Moja 50). Opina que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que donen també mel. Coromines opina que deriva de Segarra (ONOMASTICON VII, 1997, pàg. 77).

Es creu que Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada. Hem de comentar que en el Penedès disposem de diverses Cogullada (el Montmell, Sant Jaume els Domenys i Vilanova i la Geltrú/Cubelles. També les Cogullades a Olivella. En aquesta ocasió, Coromines opina que ve del llatí CUCULLIATA (< CUCULLA ‘caputxa’), que fa referència a la cresta típica d’aquesta mena d’alosa, la cogullada (ONOMASTICON III, 1995, pàg. 403).

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Agustí Castillo (Sant Pere de Riudebitlles).

Excusen la seva assistència Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella).

En Josep Solé dona a conèixer el pòster que l’IEP ha editat sobre les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs que se celebraran els mesos d’octubre i de novembre d’enguany, dedicades a la llengua del Penedès i impulsades per la secció del Parlar penedesenc.

En Joan B. Morgades comenta que en el llibre de Lluís Eroles i de Salvador Llorac, La postguerra a un municipi de l’Alt Penedès. Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952), hi apareix el comunicat de guerra de l’entrada de les tropes nacionals on es troben tres topònims: vèrtex de la fàbrica de paper, el turó de les Mentides i la serra de Sant Isidre.

Exposa si el turó de les Mentides es podria tractar d’un castellanisme, d’una mala interpretació o traducció d’un topònim distint. Se li diu que no és el cas, que el dit topònim existeix i és correcte, que es tracta d’un turó que es troba entre els termes de Subirats i d’Olesa de Bonesvalls, a la serra de Cresta Bocs, que a aquesta última a cops també se li diu serra de les Mentides.

Quant a la serra de Sant Isidre es diu que és a tocar d’Espiells, prop del polígon de can Bosch, que es tracta d’un caseriu d’unes quatre cases per sota de les quals hi passa el túnel de l’AVE.

Continua en Morgades plantejant la relació que hi pot haver entre tres topònims, molt propers entre ells, en terme de Terrassola i Lavit: Sant Martí Sadevesa, torrent de la Rovira i la Buadella. Per una banda, ens diu, Sadevesa es refereix a un prat amb arbres distanciats els uns dels altres o bosc clar destinat a la pastura de bèstia grossa (cavalls, toros, porcs…); al torrent de la Rovira hi campen els roures, i la Buadella es refereix a un ramat de bous.

Josep Rovira ens comenta que a l’Ordal hi ha diferents llocs que reben el nom de Buet que diu es tracta d’un ribot de dues fulles. També ens comenta la possible influència francesa en alguns topònims, així Mas Garçó que ha donat lloc a Mas Gasó, avui en runes, al costat del camí del Pi de Molló.

En Solé ens recorda el topònim literari del qual ja ens va parlar en una de les passades reunions, creat per l’escultor Cañas de Banyeres del Penedès, en ocasió de la lectura que fa de l’obra del nostre consoci Benjamí Català Benach, El Montmell sostre del Baix Penedès. Ressenya històrica amb dibuixos de tots els llocs, ermites, castells i masies, que va editar ell mateix el 1991 i del que existeix una segona edició de 1999. En el títol, en Benjamí ens ofereix un altre topònim literari pel Montmell, el de sostre, concep, doncs, la comarca com una casa. Consultat l’Onomàsticon, aquest ens indica que el nom del topònim prové del llatí Montem Macelli que es traduiria per muntanya del mercat, i en sentit figurat –ens diu Coromines- serra de carnisseria, i a partir d’aquí deixa anar la seva fantasia per dir que al·ludiria “als molts caps de bestiar que s’hi estimben tot pasturant”. Algun altre autor, cenyint-se a la dita etimologia, com ho veiem tant en la mateixa obra del Benjamí com en les fitxes del nostre company Vicenç Carbonell, interpreta carnisseria com una gran mortalitat deguda a alguna batalla que hi devia haver tingut lloc. Però si Coromines descarta mercat per no tenir-ne notícia d’aquest, tampoc es té notícia de l’existència de la dita batalla. D’altra banda, carnisseria és també el nom que rep una botiga on es ven la carn. Montmell és el nom que rep la muntanya més alta del Baix Penedès, així com tota la serra, i tot un extens terme municipal, i el fet és que era lloc on no sols hi confluïen carrerades provinents de l’Aragó i del Pirineu, sinó que també no hi havia masia o casa important en tot el terme que no disposés del seu propi ramat, per tant, era terra excedentària, de gran producció de carn viva, de manera que el Montmell també es podria interpretar com a terra de pastures, de cria i engreix d’animals i, en conseqüència, de la seva compra i venda.

En Morgades ens diu que el seu avi nomenava el Montmell com a muntanya d’erbols (d’herbes?, herbolari?).

En Josep Segura ens diu que a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès s’hi conserva la Comptadoria d’Hipoteques i que la informació està ordenada per municipis. Al temps, reivindica la utilitat que tindria, a la nostra base de dades, la col·locació d’un desplegable on hi figuressin els noms dels municipis, cosa que ens permetria accedir al llistat de topònims d’aquests. Comprovem que escrivint “La Bisbal” o “La Bisbal del Penedès” al cercador de la base de dades no hi apareix cap topònim de la dita població, i descobrim que hi apareixen escrivint-hi “Bisbal, la”, cosa que dificulta l’operació a les persones que desitgin operar en la nostra base de dades1. En Solé diu que la idea del desplegable –de la que n’havíem parlat en una reunió anterior- ja havia estat transmesa al nostre tècnic informàtic.

Josep Rovira ens diu que cerca algú que l’ajudi a redactar un estudi de la “Carretera de Catalunya” en el seu tram del Pont d’Ordal a Vilafranca del Penedès, que disposa de molta documentació al respecte. I s’esplaia en algun dels fets que el porta a nomenar alguns topònims, com can Rigol, can Mata del Racó, el coll del Portell…

En Solé diu que la casa Mata de Saifores, en terme de Banyeres del Penedès, deu el seu nom al fet que un fill de can Mata del Racó (Subirats) es va casar amb la pubilla d’aquella casa, que abans eren Papiol, cosa que es va donar al segle XVI.

Coma, cometa, comella… són topònims que indiquen l’inici d’un torrent, quan aquest encara no és fondo, o a qualsevol vall plana, solen ser terres fèrtils

1 Posteriorment a la reunió i mentre s’està redactant aquesta acta rebem un correu de Jaume Montaner informant que el problema assenyalat ja està resolt.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Josep Rovira i Casas (Subirats).

Excusa la seva assistència: Josep Solé i Armajach (Bellvei)

1. En Josep Segura facilita unes fotocòpies d’uns documents, que es troben a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, relacionats amb el topònim la Prua.

2. En Josep Rovira s’ha esplaiat sobre les seves investigacions sobre els camins en general i, més en concret, sobre el camí carreter que del Llobregat es dirigeix al port de l’Ordal; també ha parlat dels camins existents en els rodals d’aquest port. Els altres assistents li han fet observacions i comentaris tot aconsellant-lo i animant-lo que mirés de publicar aquests estudis.

3. En Josep Rovira s’ha interessat pel significat del topònim Gramoia, tema que es podria desenvolupar en la pròxima reunió.

Cap a quarts de 7 la reunió va passar a ser tertúlia.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), Josep Sicart Martínez (Bonastre) i Lluís Tetas (Calafell) i Josep Rovira i Casas (Subirats).

Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Joan José, de Canyelles, qui ens informa que el nostre company Jaume Montaner no ha pogut venir.

1. En Josep Solé inicia el diàleg tot preguntant si els presents no havien trobat a faltar l’ordre del dia que d’un temps ençà acostumava a enviar com a segon avis de convocatòria per aquestes les nostres reunions trimestrals. Diu que tenia la intenció de fer-ho igualment, però que aquesta setmana li ha passat volant, que de totes formes volia començar parlant del mateix primer punt de l’anterior reunió, la de juny, és a dir, sobre les jornades que s’estan preparant sobre el parlar penedesenc de cara a la tardor per venir.

Diu que va assistir a la tercera de les reunions que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès, el dia 7 de setembre. Aprofita per demanar algun voluntari del grup perquè l’acompanyi a les futures reunions o el substitueixi si es dona el cas de no poder ell assistir-hi, com es va donar el cas en la segona de les reunions. De moment ningú s’hi ha ofert.

La impressió que en va treure és que les dites jornades responen a un projecte ambiciós, cosa que es desprèn de les gestions efectuades i de les que es té intenció d’efectuar sobre un programa molt ampli que es vol dur a terme. El que se’ns demana als toponímics és la màxima participació possible sigui en la presentació de comunicacions, en l’aportació d’idees o sigui duent als nostres respectius pobles alguna de les activitats programades a l’efecte.

Una de les possibilitats que se’ns obre és la de publicar un llibre de toponímia que podria ser presentat en les dites jornades; i com ja es va dir en la reunió anterior, potser podria ser el del terme de Calafell tot aprofitant la tesi del difunt senyor Huguer. En Lluís Tetas que al seu dia es va comprometre a revisar l’obra ens diu, però, que encara no ha pogut dedicar-s’hi, i ens adverteix que l’obra no es titula toponímia sinó onomàstica, donant a entendre que la cosa no és tan senzilla com pot semblar. S’haurà de veure, doncs, quines altres possibilitats tenim.

2. Seguidament, es passa al nostre clàssic torn de paraules, iniciant-lo el nostre company Josep Segura qui ens diu que continua en la seva recerca global, és a dir, no centrada en un sol municipi. Ens indica la conveniència que en la base de dades de què disposem a la web de l’IEP s’hi incorporés un desplegable amb el llistat de totes les poblacions de les quals disposem dades a fi i efecte que siguin millor localitzables els d’aquelles poblacions que no pertanyien actualment en cap de les actuals comarques penedesenques però sí pertanyent al Penedès històric. En Solé diu que així se li comunicarà a l’administrador de la web; afegeix que el problema que es tenia per fer les consultes ja ha estat solucionat.

En Josep Piñol ens diu que va fent en el seu recull de topònims del terme de Sant Sadurní d’Anoia; en Vicenç indica que per estudiar el terme de Sant Sadurní, cal tenir en compte el de Subirats per les èpoques reculades, ja que les dues poblacions havien format un sol terme. En Josep Solé recorda que per escriure la biografia de mossèn Josep Maria Rovira va consultar puntualment alguns dels notaris de l’Arxiu de Vilafranca del Penedès i que li va semblar que alguns d’ells, com era el cas de Marià Malagelada, treballaven principalment amb clients de Sant Sadurní i de la seva zona.

En Vicenç Carbonell ens anuncia que aquesta és l’última de les reunions en què assistirà, entre altres raons, perquè en haver complert els noranta anys d’edat ja no li renoven el carnet de conduir. Amb tot ens diu que està enfeinat en repassar la tasca que els “voluntaris del Garraf” duent a terme a partir de les seves fitxes, i que té com a última finalitat que per via d’internet sigui present en totes les biblioteques dependents de la Diputació de Barcelona i en la web de l’Institut d’Estudis Penedesencs. També ens diu que continuarà recepcionant les nostres actes per enviar-les a l’IEP.

En Joan José ens mostra un programa de la Festa Major de Canyelles de l’any 1998 on hi va publicar un treball titulat Canyelles i els seus indrets, on consta bona part de la toponímia del terme. Dissortadament, per qüestions de salut va haver de deixar les seves investigacions, que ara vol reprendre, amb el que podrà col·laborar amb Jaume Montaner.

En Josep Rovira ens reparteix uns mapes molt detallats de la zona que va de Martorell a Vilafranca del Penedès i ens parla del coll de Molló i d’algunes carrerades, que són un dels seus objectes d’estudi. De fet, ens manifesta que li agradaria que sorgís gent disposada a caminar per les dites carrerades per tal de conèixer-les millor. Ens mostra també el llibre de Francesc Ollé Dorca, Un recorregut històric per l’N-340, d’Edicions del Llobregat, 2018, que centrat en el recorregut que va del port d’Ordal al pont del Llobregat. El tema ens porta a citar a Joan Rovira, fill de la Ràpita i veí de les Masuques (Castellet), gran caminant, autor de Camins de transhumància al Penedès i al Garraf, o la tesi doctoral de Miquel Vives Tort, L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX.

Ignasi Muntaner ens diu que després d’haver treballat una segona edició de la toponímia sitgetana es considera jubilat d’aquesta, que redactar un llibre de toponímia d’un terme suposa de quinze a vint anys d’investigació i que no té sentit iniciar-ne un altre, i més si no s’és del terme. Idea o sentiment que també subscriu el nostre company Joan Latorre qui ha aportat ja l’estudi de la toponímia de Santa Oliva, i segurament tots els altres companys que ja tenen la seva obra editada. En Muntaner ens diu que ara es dedica a la història.

En Joan B. Morgades ens diu que el primer llibre de toponímia al Penedès, va ser el dedicat a Sant Pere de Riudebitlles els anys de la Segona República i que quan parla d’editar-ne un de nou, actualitzat i enriquit, se li diu –al poble- que ja est fet. Ens torna a parlar dels topònims Barquera i Barquies, per si tenen alguna relació entre ells, però és poc probable, malgrat la semblança de compartir l’arrel, que en tinguin alguna. Ens mostra el programa de la Festa Major de 2024, on té publicat un article, Possible interpretació dels dibuixos que hi ha a algunes portalades d’esglésies del Penedès, tema del qual ja ens en va parlar en la reunió de juny.

En Joan Latorre ens parla d’alguns dels seus projectes, com la de redactar una història de Santa Oliva, o d’un treball sobre les muralles i les fortificacions del Vendrell que està a punt d’editar-se i que ha treballat junt amb la Nati Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Vendrell. També ens parla de les festes que es van celebrar al Vendrell el 1887 en ocasió de la fi de la tercera guerra carlina, que va donar lloc al Ball de l’Espinela, estudiat per Salvador Arroyo i que se’n va representar recentment una versió al Vendrell.

En Lluís Tetas ens informa –que és un forma de convidar-, per una banda, del Festival dels dialectes “Posi tu l’accent” que se celebrarà a l’Espluga del Francolí; i, per altra banda, de la convocatòria al premi d’investigació en onomàstica catalana Ramon Amigó i Anglès.

En Josep Sicart continua treballant la toponímia de Bonastre i ens diu que el llibre que en farà potser serà diferent dels de toponímia estricta, posant l’accent en la geografia, els topònims però en la seva situació o relació espacial.

En Josep Solé ens diu que està embarcat en un treball relacionat amb la història de l’art, i que al mateix temps investiga per tal de redactar una història de les pedreres de Bellvei, per una banda, i una història sobre les gorres de cop, temes molt poc coneguts des del seu punt de vista històric.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Jaume Montaner (Canyelles).

Excusen la seva assistència: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell).

Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Josep Rovira i Casas del Pago (Subirats), membre del Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) i de la seva secció de toponímia.

ORDRE DEL DIA

1. Les segones jornades de la llengua (tardor 2025)
2. Torn de paraules.

Joan B. Morgades ens presenta un exemplar del llibre, recentment publicat, El Mediona-Riudebitlles, la vida d’una vall, escrit per autors dels cinc pobles per on passa el riu, sent, ell mateix, un d’ells.

1.- En Solé informa de la reunió convocada per la secció del parlar penedesenc, que va tenir lloc a la seu de l’IEP a Vilafranca del Penedès, el dia 11 del passat mes de maig, en la qual va ser convidat com a membre de la secció de toponímia. El motiu de la reunió era la d’iniciar l’organització d’unes segones jornades sobre el parlar penedesenc per la tardor de 2025. El cap de la secció del parlar penedesenc, el nostre company, Ramon Marrugat, va fer memòria als presents de les primeres jornades, que es van celebrar el 2016, i que van ser tot un èxit. Se’ns demana la nostra participació igual queue ho vàremem fer en les primeres i fins i tot pot ser una bona ocasió per publicar un llibre en la nostra col·lecció de toponímia. Al respecte, el nostre company Lluis Tetas està revisant l’obra del difunt Sr. Joan Hugué i Rovirosa sobre la toponímia de Calafell, i podria ser aquesta l’obra que es publiqués per l’ocasió.

2. En Morgades s’interessa pel significat dels topònims Barquera i Barquies que troba a Sant Pere de Riudebitlles i, el primer, també a Olèrdola. Se li diu que Barquera és un topònim que trobem a molts pobles penedesencs, encara que potser en molts d’ells només es conservi en la documentació. Aprofitant les noves tecnologies hem pogut consultar l’Onomàsticon i el Diccionari Etimològic, que els contempla, i ens permet comprovar que també són presents en altres comarques. Tot i que no està prou ben definit, es desprèn, per aquests diccionaris i per l’experiència d’haver-nos-ho trobat en diversos documents, que es tracta d’un tros de terreny cultivable que es devia distingir de la resta de propietats d’un pagès per una relació impositiva especial i suposadament favorable al dit pagès, respecte del que es cobrava el senyor jurisdiccional. Moltes barqueres es troben situades al costat o prop d’un riu, torrent o riera de manera que també es pot relacionar amb el regadiu o amb algun tipus de cultiu diferenciat.

En Jaume Montaner ens informa que s’han vençut les dificultats que hi havia per consultar la documentació de l’arxiu municipal de Canyelles. Ens diu també que li sembla que el mas Pujol podria ser el mateix mas que cal Veguer; que el sorprèn el topònim casa Miró quan es tracta d’un cognom molt poc comú o gairebé inexistent a Canyelles, només l’ha trobat en un mariner que va morir en campanya…

N. P. L’any 1804 a Canyelles hi havia un pagès que es deia Josep Miró (a) Xum (Arx. Not. Notari Jaume Marià Ramona, núm. 37).

S’ha parlat de les plaques que s’havien col·locat a les poblacions assenyalant el partit judicial al qual pertanyen, normalment a les façanes de les primeres cases d’entrada i de sortida de les poblacions. A Canyelles encara es conserven, tot i que sembla que una d’elles ha desaparegut recentment.

En Josep Piñol ens diu que aquest matí ha tingut ocasió de visitar el jaciment arqueològic de Subur –que era dia de portes obertes- i ha pogut comprovar que disposen del text que sobre el topònim té publicat el nostre company Ignasi Muntaner, així com el mapa que ens va fer conèixer en Lluís Tetas; és a dir, que estan ben documentats.

En Muntaner ens parla de l’església sitgetana del Vinyet, tot dient que l’antiga ermita va ser construïda sobre una vila romana, que l’ermita va ser destruïda per construir una església al segle XVI i que aquesta també ho va ser per construir l’actual que és del segle XVIII. Sembla que de l’antiga ermita encara se’n conserva alguna resta, no així de la construcció del segle XVI. Per trobar restes de la vila romana s’ha emprat un geolocalitzador.

En Josep Rovira ens parla que està cercant una mina del temps dels romans, en terme de Subirats, de la qual en té notícia. Sobre el topònim Quintana sobre el qual s’ha dit que es refereix a un terreny de mala qualitat, inculta o erma, en Rovira puntualitza que no es tracta ben bé d’això, almenys pel topònim existent en terme de Subirats, sinó d’un terreny que no es treballa o que és volgudament erm i que tenia la funció de deixar un espai clar que permetés la visualització de possibles perills (animals…). A la Quintana –continua dient- si va construir un corral, que es va conèixer per corral de les mayoles o dels mayols, i posteriorment s’hi va construir una barraca.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Jaume Montaner (Canyelles)

Excusen la seva assistència: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell)

ORDRE DEL DIA

1. Els camins que sortien de Calafell (s. XVII)

2. Els topònims numèrics

3. La tasca que caldrà fer a la nostra base de dades un cop funcioni el nou sistema

4. Torn de paraules

1. En Josep Solé pren la paraula tot citant Heràclit: “El camí amunt i avall és un i el mateix”. En èpoques reculades –continua dient-, quan encara no existia l’oficialitat dels noms de carrers i de camins aquests solien prendre diferents noms segons al veí a qui se li preguntava, així es comprova, per exemple, en un capbreu de Bellvei, de 1595: per un mateix camí uns declarants diuen que es tracta del camí del Vendrell, altres que es tracta del camí de l’Arboç o del camí de Vilafranca, i encara, altres s’hi refereixen com el carrer Defora perquè ja s’hi havien construït dues o tres cases.

En aquest mateix capbreu hi trobem el camí de Calafell, com i també el camí de Montpaó, que, en aquest cas, no es tracta del mateix camí, sinó de dos camins ben diferents, tot i que permeten arribar al mateix lloc, Calafell. En Solé continua dient que li ha causat sorpresa la lectura d’Història de Calafell. L’ADN d’un poble penedesenc al llarg del temps, firmat pels estudiosos calafellencs Santacana, Alari i Pou, que enumeren les vies de comunicació que existien a Calafell al segle XVII i a on s’ignora el que, des de Bellvei, s’anomena el camí de Calafell. Diuen que és una carretera que es va obrir el segle XIX.

És cert que al segle XIX s’hi van efectuar obres d’ampliació o que es va convertir un antiquíssim camí en una carretera, però el camí existia prèviament.

En Solé pensa que si els investigadors calafellencs s’han trobat amb el topònim “camí de Bellvei” hagin deduït que es tractava del mateix camí de Montpaó, que des de Calafell també permet arribar a Bellvei. A més, des de Calafell, els dos camins tenen el mateix origen, comparteixen un bon tros de recorregut per, més endavant, bifurcar-se. El camí de Montpaó pels de Calafell devia ser més quotidià perquè els duia a les terres més fèrtils del terme, perquè conduïa a una sèrie de masies i al mateix poblat de Montpaó, i era el seu camí més curt per arribar-se a l’Arboç o a Vilafranca del Penedès. Però la importància d’aquest camí pels de Calafell no els ha de fer pensar que el que a Bellvei es diu camí de Calafell, que és el que passa per la Cobertera, no existís.

Des de Bellvei, el camí de Montpaó sempre s’ha nomenat camí de Montpaó, mai s’ha nomenat camí de Calafell o d’altra manera; mentre que al camí de Calafell o de la Cobertera també se li ha dit camí de Mar.

Finalment, en defensa de l’antiguitat del camí de Calafell, que passa per la Cobertera, en Solé llança una hipòtesi: hauria estat el camí més curt per anar del poblat iber de Calafell al poblat iber dels Guanechs (masies de Sant Miquel); des de Bellvei –diu- existia un camí que gairebé en línia recta duia a les dites masies, camí que malauradament una moderna explotació agrària ha fet desaparèixer.

2. Disposem d’alguns topònims numèrics, i segurament n’existeixen més per controlar, que no apareixen a la nostra base de dades consultable perquè aquesta classifica els topònims per ordre alfabètic, és dir per lletres de la A a la Z. Per donar solució al tema s’ha demanat al Josep Anton que introdueixi un símbol sigui abans de la A o sigui després de la Z, per poder introduir aquest tipus de topònims a la base de dades i, per tant, també siguin consultables.

En Segura pregunta si aquests topònims tenen altre nom o només tenen el numèric, per exemple, si l’avenc 56 que trobem a Olesa de Bonesvalls, o altres amb altres números, disposen d’altre nom. És possible, se li respon, que algun d’ells sigui conegut per un altre nom, però ho desconeixem i segurament no tots. Els noms dels carrers de Les Cabanyes també són números…

En Solé indica que també es podrien considerar topònims numèrics qualsevol casa de qualsevol carrer que disposi del seu número, és a dir, el que constitueix la seva adreça, però que la toponímia no ha considerat mai aquest aspecte com a central o a tenir en compte.

3. Disposar a la vista els milers de topònims que disposem a la nostra base de dades ens ha permès veure amb més facilitat algunes coses que caldrà corregir, com ara les repeticions, els casos en què un mateix topònim es presenta escrit de diferents formes de manera que caldrà decidir quina d’elles és la correcta per concentrar-hi tota la informació, i si es vol conservar la incorrecta perquè així també es pot presentar en documents consultats, remetre’l a la forma correcta amb un “veure…”. Separar els antropònims que s’hi puguin trobar (que podria donar lloc a un nou llistat dedicat a l’antroponímia…). Es tracta d’una tasca de correcció i de perfeccionament que en Solé anirà fent a partir que funcioni la intranet, sistema del qual s’ha parlat en altres reunions. I, evidentment, també s’hauran d’introduir molts altres topònims que la nostra investigació ha aconseguit i va aconseguint.

4. S’ha parlat de forma distesa de diferents temes i aspectes; potser els més destacables siguin el de la digitalització que estan portant a terme diferents arxius o la consulta que la Sra. Raspall ens fa sobre alguns topònims del terme de Castellet i la Gornal.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell)

Excusen la seva assistència: Bernat Vellvè (El Catllar) i Jaume Montaner (Canyelles)

ORDRE DEL DIA

1. Unes paraules pel nostre difunt company Josep Gràcia.
2. L’actualització de la nostra base de dades. Una proposta de Josep Anton Calvet.
3. Reflexions sobre el topònim La Cobertera, present als termes de Bellvei i de Calafell.
4. La moció aprovada a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès sobre el topònim Correló.
5. Torn de paraules.

1.- En Josep Solé explica que en Josep Gràcia i Giralt, qui se’ns va presentar per primer cop a la reunió de juny passat, ja no va poder assistir a la de setembre en haver-nos deixat el dia 11 del dit mes. L’endemà de la reunió de juny li havia enviat un correu dient-li que no li havia quedat clar a qui havia d’entregar els topònims que tenia recollits. En Solé li va respondre que se li explicaria a la següent reunió.

El Josep havia practicat l’arqueologia en diversos jaciments de l’Alt Penedès (la Plana de la Rovira a Pontons; la Cua de Lluert a Pacs del Penedès; la Cova del Bolet a Mediona, la Vinya del Catxo a Vilafranca del Penedès…), i havia publicat alguns treballs a la Miscel·lània Penedesenca de 1985 i de 1988, i en alguna publicació del Museu de Vilafranca (1986). És de segur que devia tenir una bona col·lecció de topònims relacionats la majoria d’ells amb la disciplina que va desenvolupar.

En Lluís Tetas ens diu que en Gràcia era seguidor del seu blog de toponímia, que algun cop s’havia interessat o li havia ofert informació sobre alguns topònims.

2.- En Josep Anton Calvet, qui fins ara ens gestiona la col·locació a la nostra base de dades dels topònims que li entreguem, ens proposa canviar de sistema tot creant una intranet. Aquest sistema és més àgil y permetrà treballar directament sense dependre d’ell; a més, també permetrà que hi treballi més d’una persona simultàniament, sempre que disposi del vistiplau del nostre grup i de la corresponent contrasenya per accedir-hi.

S’acorda, doncs, adoptar el nou sistema i que, de moment, hi hagi un sol introductor de dades a la base de dades com fins al present.

En Solé comunica que va ordenar retirar de la base de dades aquells topònims que no disposaven de cap informació de referència, fos arxivística, bibliogràfica o oral… Això ha suposat la reducció d’uns 2.000 a 3.000 topònims. Aquests, però, no es perdran, sols que no restaran a la vista de la base de dades fins que no s’hi pugui introduir algun tipus d’informació. Ignasi Montaner indica, però, que encara que no disposin de la dita informació, si almenys es sap la població o terme municipal a què pertanyen seria bo que també hi fossin a la base perquè qui s’interessi per un d’aquests topònims almenys sabrà on anar per intentar saber-ne més. S’acorda doncs tornar a col·locar aquells topònims a la base de dades.

3.- En Solé inicia el tema tot dient que li sembla que els topònims el torrent de la Cobertera i la Cobertera, que també ha donat lloc a carretera de la Cobertera, ja què part del dit torrent gairebé va paral·lel al camí, després carretera de Calafell, podria provenir d’una espessa vegetació en aquella zona de manera que el seu tram en quedés cobert per les copes dels arbres. El cas és que el terme no el recull cap diccionari de la llengua catalana. En tot cas, sembla que el terme provingui més aviat de cobert (abric) que no pas de corb (au).

El cas és que se li dona el nom de la Cobertera a la zona on el torrent del mateix nom que des de Clariana (Castellet i la Gornal) ressegueix la part interna de la serralada prelitoral fins a trobar una obertura en la mateixa per fer un gir i anar a desembocar a la platja de Calafell. La Cobertera és situada justament on efectua el gir en el tall muntanyós. D’aquí se’n pot treure un altre significat potser més adient, el de defensa (accepció de cobert), tenint en compte que en temps medievals s’hi van formar les quadres de la Graiera (Calafell) i de la Muga (Bellvei), que entre les funcions de les quals s’hi devia trobar el de la defensa del pas natural dels possibles atacs provinents de la mar (pirates…). La Cobertera, situada a la part dreta del torrent del mateix nom és una subzona de la Muga o, dit d’altra manera, és un topònim que forma part d’un topònim més ampli.

Als capbreus, que són, de moment els documents més antics on hem trobat el topònim, l’escriuen Cobertera, però també Cobartera, Curbatera i Corbatera. El topònim, tal com en Vicenç Carbonell, mostra en les seves fitxes, existeix en altres contrades del Penedès.

En Joan Latorre suggereix que pot provenir del terme Cobertera existent en els diccionaris castellans com un terme de la ciència geològica amb el significat de conjunt de roques sedimentaries, com és el cas del carbonat de calç present i abundós a la zona i des de l’inici del torrent, cosa prou demostrada per les explotacions mineres existents actualment. Aquest tipus de roques solen cobrir altres tipus de roques que es troben a més profunditat.

4.- La moció presentada pel Grup Municipal Junts Vilafranca-Compromís Municipal va ser aprovada el 24 de setembre. S’hi proposava canviar els “carreró” presents en la toponímia vilafranquina per “correló”, que en la parla oral encara es conserva.

En Muntaner ens diu que a Sitges hi havia molts correlons, però que l’únic que s’ha conservat és el correló de la Rectoria.

A Vilanova i la Geltrú, en Vicenç ens diu que oficialment no es conserva cap correló, però que en la parla la gent en fa ús i així es diu el correló del Freixes, per exemple.

Una segona part de la moció fa referència a noms populars d’alguns carrers que han estat substituïts per altres noms. Comentem que en algunes poblacions s’ha optat per col·locar a les plaques els dos noms. Així a Sitges, per exemple, a la placa que indica el Baluard Vidal-Quadras també s’hi fa constar el nom popular La Torreta.

5.- En Solé diu que vol parlar d’un tema del qual s’havia oblidat de fer constar a l’ordre del dia i que, iniciat a la reunió de setembre, es relaciona en la distinció entre “genèric” i “topònim” pròpiament dit. La conclusió ha estat que no existeix una normativa, i que a cops respon a motius estètics una decisió o una altra. Sent així, se seguirà com fins ara a l’hora de col·locar-los a la base de dades, és a dir, els Sants i Santes aniran a la S, i els noms de persona que donen lloc a topònims, per la inicial del seu cognom i no per la inicial del seu nom, encara que sigui la primera majúscula. I els casos que es presentin a dubte seran consultats en les reunions per tal d’acordar-ho.

En Muntaner ens diu que ens farà arribar l’enllaç per accedir al seu article on hi parla de Subur i de Toloví, dos topònims que es refereixen a importants poblats ibèrics. Toloví sembla que es refereix a Tomoví (en Bofarull ja ho va suggerir), al terme l’Albinyana. En Latorre ens diu que pertanyia a la parròquia de Santa Oliva.

En Latorre també informa de l’acte que es va celebrar a Albinyana per retre l’homenatge del centenari del naixement d’en Bofarull, qui havia estat membre del GET.

En Josep Piñol ens fa conèixer i ens reparteix alguns dels exemplars de la col·lecció de publicacions de l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní d’Anoia, recentment iniciada, el cinquè i últim exemplar publicat l’ha confeccionat ell mateix i el seu i nostre company Francesc Riera, El Pou de glaç de can Romeu dels Borrulls. També ens passa informació sobre la novel·la de Elisabet Font i Montserrat, Les 21 madones de Can Llopart de les Alzines, de la que n’havíem fet referència en anteriors reunions.

En Joan B. Morgades ens dóna un exemplar del programa d’actes de la festa major de Sant Pere de Riudebitlles, celebrada l’agost passat. El programa és interessant perquè a més d’informar de les diferents activitats festives hi conté un sèrie d’articles de caràcter biogràfic, històric i antropològic, redactats la major part d’ells per membres del Grup de Recerques Històriques local; un dels treballs ha estat redactat per ell mateix.

En Lluis Tetas ens informa de la intenció de recuperar el poblat de Montpaó (o Montpeó), abandonat i en runes, en terme de Calafell, una iniciativa dels Amics del Patrimoni de Calafell amb l’arqueòleg Joan Santacana al capdavant.

Per últtim, en Vicenç Carbonell, davant l’interès que mostra Joan B. Morgades per saber del topònim Padruell de Vilanova i la Geltrú (“Padrosello” l’any 1348) que es pronuncia en publicitat televisiva de vins i caves Jaume Serra, ens indica que tot el que diu l’anunci, referent al topònim i a la historia del lloc és fals. Pedroell (“Pedrosel” l’any 1057), també és una muntanyeta que hi ha a Sitges, que llinda amb el terme de Sant Pere de Ribes.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú); Jaume Montaner (Canyelles) i Lluís Tetas (Vilafranca, Calafell).

Excusen la seva assistència: Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca del Penedès) i Bernat Vellvè (El Catllar).

ORDRE DEL DIA

1.- Noticia del dibuixant Amigó.

2.- Les modificacions en la presentació de la nostra base de dades a la pàgina web.

3.- El creixement de la nostra base de dades.

4.- Torn de paraules.

1.- Ara fa unes reunions enrere (26-03-2022) els nostres companys Josep Piñol i Francesc Riera s’interessaven pel dibuixant Amigó del qual van trobar uns dibuixos del mateix a la masia dels Tres Trulls, i del qui també es conserven dibuixos de Sant Sadurní d’Anoia, actualment conservats a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Ningú de nosaltres, però, sabia qui podia ser aquell dibuixant dels anys cinquanta del segle XX.

Doncs bé, resulta que en Benjamí Català, en El meu marge, el cita dient que el 1957 va passar una temporada a la Bisbal tot dibuixant les masies del terme. En Joan Latorre ens diu que és possible que també hagués dibuixat l’Albornar, que ho mirarà…

2. i 3.- El Josep Anton ha complert les demandes que li vam fer respecte a la presentació de la nostra base de dades a la web de l’IEP. Es conserva el cercador dels topònims introduïts, però, a més, aquests es presenten a la vista per ordre alfabètic. En Solé diu que aquesta nova forma de presentar-los ha permès verificar una sèrie de “defectes” que s’hauran de corregir.

En números rodons els topònims que oficialment hi hem introduït fins ara són uns 24.000 i resulta que n’hi ha 36.000, és dir 12.000 més que no sabem a hores d’ara qui els hi ha posat ni quan. El problema major és que en cap d’ells s’hi indica la font o sigla. S’acorda que es treguin de la base de dades aquests topònims que no ofereixen cap informació, tot conservant-los com a “existents” en un document extern a la web de l’IEP. També fer les oportunes indagacions sobre com hi han anat a parar.

Una altra irregularitat ha estat comprovar que no hi figuren 27 fonts o sigles que hi haurien de ser, el que pot suposar que hi faltin alguns centenars o milers de topònims… o/i també nova informació en els topònims oficialment introduïts.

Perquè aquesta és una altra cosa, diu en Solé. Molts cops s’ha dit quelcom objectiu, que ja fa uns anys va introduir uns 12.000 topònims a la base de dades, doblant els que hi havia, però que la nova informació introduïda en els “vells” topònims és una tasca que no se sol comptabilitzar, i no és menys meritòria. Aquest trimestre, diu en Solé que ha treballat un llibre del qual n’ha extret uns 250 topònims, ara bé, d’aquests sols un 150 eren nous, els altres 100 només suposava introduir nova informació en topònims ja controlats.

Una altra cosa que caldria corregir és que tots els topònims es presentin amb el mateix format, i no uns en lletres majúscules (que és el que considerem correcte) i altres en minúscules.

En fi, comparant només els 28 primers topònims per ordre alfabètic de la base de dades amb la taula oficial trobem:

• 15 topònims que figuren a la taula oficial i que no hi són a la base de dades (entre ells 8 de numèrics, per exemple “364, AVENÇ.” al terme d’Olesa de Bonesvalls). Caldria introduir a la base de dades una “pàgina” per aquest tipus de topònims, perquè ara sols n’hi ha una per cada una de les lletres de l’alfabet.

• 2 es troben repetits, un d’ells amb tota la informació i l’altra sense informació.

• 11 que figuren a la base de dades (sense informació) i que no tenim a la taula oficial.

Per evitar aquest desgavell es fa necessari el que s’ha dit: eliminar de la base de dades els topònims que no procedeixin de la taula oficial, i en tot cas, anar-los introduint a la base a mesura que puguin acompanyar-se d’alguna referència bibliogràfica o documental.

4.- Ignasi Muntaner suggereix la conveniència de separar el que són topònims pròpiament dits dels renoms, i que per aquests últims es fes una taula o base de dades específica o diferent. Actualment, figuren junts en la mateixa base de dades i fins i tot hi ha algun antropònim.

Un altre aspecte que comenta és el fet de la dificultat o la confusió que a cops existeix en la nítida separació del topònim del seu genèric, que sol presentar variacions o diferències d’un autor a un altre d’un llibre de topònims. Ho il·lustra amb un exemple: “carrer de Sant Francesc Xavier”, què seria el topònim i què el genèric? Ens diu que considera com a topònim “Xavier” i la resta com a genèric. En Joan Latorre discrepa dient que ell consideraria “Sant Francesc Xavier” com topònim. La qüestió és important perquè a l’hora de col·locar-lo a la base de dades caldria decidir si ha d’anar amb els topònims que s’inicien per “X” o per “S”. En Vicenç Carbonell diu que ja existeix una convenció acordada sobre el tema, que és la que proposa l’Institut d’Estudis Catalans; si d’un autor a l’altra hi ha diferències és perquè un d’ells no la té en compte. En aquest sentit, també seria convenient repassar la nostra base de dades perquè és possible que s’hi trobi alguna incorrecció en el sentit expressat.

En Vicenç Carbonell ens diu que està treballant la ingent documentació que a la Biblioteca del Museu Balaguer es conserva de la baronia de Jafre, els últims barons de la qual foren els Papiol de Vilanova.

En la investigació s’hi treballa des de darreries de l’any 2020. La documentació de la família Catà és del segle XVI, però amb nombroses referències anteriors. A mesura que passen els anys, els successors també esmenten propietats a Sant Pere de Ribes, Sitges, Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Actualment, ja es treballa amb els Papiol dels segles XVII i XVIII.

En Josep Piñol ens informa de la gran quantitat de topònims que es troben en les novel·les (sembla que la segona es publicarà a no trigar) d’una autora de Sant Sadurní d’Anoia, qui troba els topònims que usa en la documentació existent a can Llopart de les Alzines.

Des de l’any 2014, de la Montserrat Sala i Figueres de Sant Martí Sarroca, disposem d’un gros i gruixut llibre titulat Vida quotidiana a l’Alt Penedès (1870-2000). Des del microcosmos de la Rovira Roja, en el qual és ingent la gran quantitat de topònims que caldrà estudiar per qualque de nosaltres.

En Joan Latorre ens diu que el topònim “Corbatera” que trobem als termes de Calafell i de Bellvei, es un dels topònims més coneguts per la població comarcana i pregunta si algú dels presents en sabria dir alguna cosa sobre el seu significat. Ningú de nosaltres ho té clar fora del nivell de les especulacions, que si podria provenir de “corb”, que si de “cobert”…

El Joan ha demanat al Josep Solé si podria explicar sintèticament la conferència que va impartir a la llar de jubilats de Bellvei el passat juliol sobre la conversió en sufragània de la parròquia de Bellvei i la recuperació de la categoria parroquial el 1804, ja que no va poder assistir-hi. En Solé diu que el tema es pot llegir a Els conflictes al Penedès històric, IEP, 2021; que l’únic que va dir de nou fou una correcció a partir de trobar un nou document que mostra que la unió de les parròquies de Bellvei i de la Gornal, que va causar que la primera es convertís en sufragània a partir del 1508, no va ser un acord dels veïns d’un poble i l’altre per mantenir un sol capellà, sinó una decisió del bisbe de Barcelona, donat que la Gornal es trobava llavors “erma de terres i d’homes” i feia uns anys que no tenien capellà per no poder-lo mantenir.

En Jaume Montaner ens diu que ha participat en un llibre d’autoria col·lectiva recentment publicat per l’Ajuntament de Canyelles, Recull d’imatges històriques de Canyelles. Des dels nostres records, 2022. Ens diu també que l’antiga casa pairal de cal Codina, a Canyelles, ha desaparegut per tal de construir-hi un pàrquing. S’està demanant a l’Ajuntament que almenys s‘hi col·loqui un placa que indiqui que allí hi havia cal Codina.

S’ha parlat també d’alguns topònims, entre ells el del “Cocó d’en Bou” en terme de Canyelles, cosa que ens ha dut a parlar de cocons, dels que es formen a causa de les pluges i dels que es formen per aflorament d’aigües subterrànies.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles).

També hem tingut el plaer de comptar amb la presència d’en Bernat Vellvè, del Catllar, i de Josep Gracia, de Vilafranca del Penedès.

Excusen la seva assistència: Jaume Montaner (Canyelles), Josep Segura i Estalella (Vilafranca) i Lluis Tetas (Vilafranca, Calafell).

ORDRE DEL DIA

1. Presentació d’en Bernat Vellvè Blanch, estudiós de la toponímia del Catllar.

2. La base de dades del GET i el nostre blog.

3. Sobre la història del GET.

4. Les propostes de la nostra secció respecte de les activitats de l’IEP.

5. Torn de paraules.

1. Mercès al nostre company Ramon Marrugat, qui ens va facilitar el contacte amb l’estudiós Bernat Vellvè, del Catllar, ens hem pogut posar en contacte amb ell i convidar-lo a la nostra reunió.

En Bernat ens explica que acabats els seus estudis de llicenciatura en Filologia catalana, s’ha familiaritzat en la toponímia arran del seu treball de final de carrera, basat en les fonts orals en la toponímia del Catllar, que ha inclòs també els renoms de les cases. Recentment, ha obtingut la beca Josep Anton Baixeras que atorga la URV a estudiants que volen accedir als estudis de doctorat. La seva tesi tractarà sobre els parlars de la Conca de Barbera.

Tot i que no figurava en l’ordre del dia perquè la notícia ha sorgit posteriorment, també hem tingut entre nosaltres al vilafranquí Josep Gracia, un vell soci de l’IEP, que ens ha volgut conèixer perquè la toponímia li resulta actualment d’interès. Ens diu que en alguna de les Miscel·lànies de l’IEP hi havia publicat algun treball d’arqueologia.

Tots dos han estat participatius en la reunió i quedaran inclosos en les properes convocatòries, com a membres del GET.

2. El tema de la base de dades, proposat per Josep Solé ve de lluny, i s’ha prolongat en el temps per causes per tots conegudes que no venen ara al cas. Un dels propòsits era la de crear una pàgina al nostre blog perquè hom hi pogués publicar “qüestions de toponímia”, cosa que ja tenim aconseguida mercès a gestions de Vicenç Carbonell, i que només falta que ens hi animem a publicar. “Questions de toponímia”, és el títol que es troba al nostre blog i que només cal clicar per accedir-hi. Una altra cosa era la d’obtenir que el nostre blog tingués més fàcil visibilitat en la web de l’IEP perquè tal com hi figura actualment queda un xic amagada, i això creu en Solé, té fàcil solució.

Una altra cosa, potser no tan fàcil d’obtenir –s’haurà de veure- és l’accés al coneixement dels topònims que hi tenim introduïts. Tal com està configurat fins ara, existeix una casella en què hom pot introduir un topònim qualsevol i si aquest hi és introduït, s’aconseguirà tota la informació que hi tenim sobre el mateix, i si no s’hi troba introduït, no s’oferirà cap informació. Aquest sistema és bo, diu en Solé, però creu que encara seria millor que si en lloc de la casella de recerca, es presentessin els topònims a la vista a manera de diccionari. En Solé es compromet a parlar amb el gestor del nostre blog per veure si són possibles les modificacions indicades.

3. El tema, proposat també per en Solé, se’l va plantejar a partir del desconeixement que en tenia de les activitats dutes a terme pel GET abans que ell mateix en formés part, o abans que es publiquessin les actes de les reunions en el nostre blog. En Vicenç Carbonell indica que aquesta informació es pot trobar a la revista Gran Penedès, que era la de l’IEP en altres temps, els exemplars de la qual es poden consultar al castell de la Geltrú, és a dir, a l’AHCVG.

4. Havent observat el document que l’IEP envia als Ajuntaments perquè puguin escollir les diferents activitats que l’IEP els pot oferir, ens hem plantejat si podíem enriquir un xic més les que la nostra secció suggereix. De moment, però, ha semblat que ja est bé tal com està.

5. El torn de paraules s’ha convertit en una conversa en què s’ha parlat de diferents topònims i aspectes relacionats, sent potser els temes més destacats l’estudi que porta terme en Latorre sobre la figura de Joan Alegret i Vidal; de com al Garraf els topònims “Comes” van passar a nomenar-se “Fondos”; l’estudi que es porta a terme del Riudebitlles –del que ens informa en Morgades-, des de la seva naixença i fins a la seva desembocadura a l’Anoia, per part d’investigadors de tots els termes per on passa; d’algunes masies abandonades del terme de Castellet i la Gornal, i en concret, les de la zona de Torrelletes: Casa Alta, cal Cremat, cal Balaguer, cal Cassanyes de Muntanya… per les que s’interessa en Piñol.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Lluís Tetas (Vilafranca del Penedès, Calafell); i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), qui s’ha presentat cap a les 18:15 h.

Hem tingut el plaer de comptar amb la presència de la Maria Garcia i Figueras, historiadora i filòloga, acompanyada del seu marit, veïns de Lletger, convidats pel cap del nostre grup, en Josep Solé Armajach, per tal que ens exposin els arguments en la defensa de la forma del topònim Lleger.

Excusen la seva presència: Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) i Josep Sicart Martínez (Bonastre).

ORDRE DEL DIA

1. La conferència de Lletger.

2. La base de dades del GET i el nostre blog.

3. A proposta del nostre company Ramon Marrugat:

   1. L’IEC ha aprovat una sèrie de topònims estrangers. Repercuteix en l’adequació del nom d’alguns carrers i urbanitzacions de la nostra vegueria?

   2. Alguna novetat respecte de la publicació de la toponímia calafellenca?

   3. L’Associació del Pati de Calafell prepara, de cara el juny, unes jornades sobre navegació a vela i ens demanen participar-hi en una sessió o taula rodona.

   4. Ens recorda que en una de les nostres reunions es va parlar d’un possible inventari de senyes marineres. Com està el tema?

   5. Ens informa que en Bernat Vellvé i Blanch, jove estudiant, treballa actualment en una toponímia del Catllar (població que pertanyia a l’antiga vegueria del Penedès).

   6. Felicita en Lluís Tetas pel seu blog.

4. Sobre la història del GET.

5. Les propostes de la nostra secció respecte de les activitats de l’IEP.

6. Accions que es podrien dur a terme per donar a conèixer la nostra disciplina.

7. Torn de paraules (estat actual de les nostres investigacions).

1. En Josep Solé explica que la conferència que va pronunciar a la Societat Cultural i Recreativa de Lletger el dia 2 de febrer, va ser organitzada per l’alcaldia de Sant Jaume dels Domenys davant la controvèrsia existent entre els habitants del llogaret per com s’hauria d’escriure el seu topònim, si Lleger o Lletger.

Com és sabut, el nostre grup és partidari de la forma Lletger, però tenint en compte que són els Ajuntaments els que a última hora decideixen com s’han d’escriure els topònims del seu poble, i que per aquesta raó, el 1989, es va oficialitzar la forma Lleger, en Solé li va semblar interessant que Maria Garcia, filòloga, natural i veïna de Lletger, i defensora de la forma Lleger ens exposés els seus arguments per tal de poder-los tenir en compte, també nosaltres, pel que l’havia convidat i aquesta ha acceptat a assistir a la nostra reunió.

La Maria ens diu que gairebé tota la població pronuncia Lleger, almenys la població nativa, car que aquests últims anys s’ha crescut molt amb gent de diverses procedències o nou vinguts. Reconeix, però, que hi ha una part de la població que malgrat pronunciar Lleger, escriu, quan ho ha d’escriure, Lletger. El nom oficial actual i des de 1989 és Lleger. Ens diu que, en gran part, la polèmica actual entre les dues formes es deu al fet que escrigués una carta dirigida a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys dient que, ja que el nom oficial era Lleger, que s’escrigués sempre Lleger, cosa que no succeeix en molta de la documentació generada. L’estímul de la dita carta va ser el cas que un mossèn nouvingut va pronunciar Lletger perquè així ho havia trobat escrit, mentre que si es respectés l’oficialitat no succeiria el fenomen.

L’alcaldia encara no li ha donat resposta i, en canvi, crida al GET perquè en parli en conferència (la mencionada del 2 de febrer). Sembla que es té la intenció de fer un referèndum, on els votants no sols serien els del nucli interessat sinó els de tot el terme.

La Maria ens mostra, mitjançant la pantalla d’un ordinador, una sèrie de documents, compresos entre els segles XIV i XX, uns en català, altres en castellà, on, sense excepció, hi figura la forma Lleger. D’aquests en valora sobretot un de 1376 redactat en català per la Cancelleria, organisme que d’alguna manera va funcionar com a reguladora de la llengua catalana.

També ens mostra un parell de documents on la forma és Lletger: el primer és d’una acta de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, de 1953; i l’altra, de la Societat Coral la Lleginenca, de 1972. Els dos redactats en castellà. En canvi, la mateixa Coral, el 1909, ho escrivia Lleger.

Un argument lingüístic, que aporta i que podria explicar el perquè no es pronuncia la “t” de Lletger, es de tipus prosòdic o d’accent. En aquest sentit, ens diu que Lletger és paraula aguda, i l’accent, sempre sol recaure a la síl·laba que pesa més, que normalment és la que disposa de més lletres. En el cas de Lletger, la que té més pes és la primera síl·laba, per tenir més lletres, però en ser aguda i per compensar el pes que li manca, s’omet la “t”. Per tant, conclou la Maria, escriure Lleger s’adiu més al sistema de la llengua; a més, que és com ho pronuncien els natius. I així, s’hauria de normalitzar Lleger, que ja és oficial, com hem dit, des de 1989.

Intervé Ignasi Muntaner dient que el cas Lletger/Lleger és el de molts pobles. Que, en el cas que ens ocupa, la forma culta és Lletger i la vulgar Lleger. Es posa l’exemple de Puigreig, que és com ho escriuen, però, en canvi, ho pronuncien “Porreig”. Ara bé, el que no accepten és escriure “Porreig”. També es posa l’exemple de Bargalló/Margalló; que a Catalunya es deia Bargalló, mentre que al País Valencià es deia Margalló; però en el seu diccionari, Pompeu Fabra, va definir Margalló, mentre que per Bargalló, en referir-se al mateix objecte (planta), en lloc de repetir la definició, va indicar “veure Margalló”, amb la qual cosa es va començar a creure que la forma correcta a Catalunya era Margalló, i la forma Bargalló es va començar a perdre.

En Muntaner també comenta que en Coromines diu que Lletger prové de Leodegari, i que de cap manera Odger prové d’aquell, sinó en tot cas Llogari o Llugari.

En Solé reconeix l’error comès en la conferència en assignar a Coromines que Lodger provenia d’Otger. No ho va dir ell, és cert. En els pocs documents que cita en Coromines, troba les formes “Lotger” i “Llotger”, referint al llogaret baix penedesenc; també “Letger” com a cognom a Àger (1820), i Lodeger al Pallars (1069), i Leodegarius al Barcelonès (964), aquests dos últims com a nom de persona.

El que sembla que no va conèixer en Coromines –diu en Solé- és el document de 1059, o no el va tenir en compte. En el document en qüestió trobem, per una banda el topònim Lodger (unes terres), i per altra el nom propi del seu propietari, Odger. Aleshores, Lodger prové de Leodegrius? O prové d’Odger? Per en Solé Lodger significaria “terres de l’Odger”, i que l’escrivà, en una època en què no hi havia regles d’escriptura i que hom solia escriure tal com ho sentia la seva oïda, va escriure Lodger en lloc de l’Odger, que sonen exactament igual.

En Muntaner afirma que en etimologia no s’ha donat mai el cas que d’una paraula iniciada en L o en O, esdevingui la corresponent en O o en L. És a dir, que és més probable que Lodger provingui de Leodegrius tal com deia Coromines, que no pas d’Odger.

En Solé, amb tot, defensa la seva teoria, donant tot el valor d’aval, al document de 1059; potser no es tracta tant d’etimologies, sinó de pronúncies i de l’escriptura d’aquestes pronúncies.

2. En Solé, diu que donat que per exposar aquest punt de l’ordre del dia, esperava poder disposar d’ordinador i pantalla, i en no venir, o no poder venir, qui ho havia així proposat, i que donada l’hora que s’ha fet…, s’acabi la reunió després del punt 3, tot posposant per la reunió de juny els temes que queden pendents.

3 .

• Es diu que caldrà comprovar-ho almenys en aquells termes on tenim investigadors

• En Lluís Tetas ens diu que ja s’ha aconseguit el vistiplau dels familiars, i que encara s’està cercant la versió informàtica del text. En cas que no es trobi es plantejarà la possibilitat de convertir el text mecanografiat en un document word, per tal de dur a terme la publicació.

• S’aclareix que el que demanen els de l’Associació del Pati de Calafell és sobre el vocabulari mariner, cosa que en principi se’ns escapa als toponímics; és a dir, no és el nostre tema.

• En Vicenç Carbonell indica que existeix bibliografia sobre el tema, tant sobre la platja de Vilanova com de tota la costa, des de les terres de l’Ebre i fins al Garraf inclòs. També indica que ell, personalment, disposa de dues “llibretes de pescadors” de Vilanova, que són les anotacions que feien cada un dels patrons de pesca per recordar les senyes que els resultaven productives.

• Ignasi Muntaner proposa que ens posem en contacte amb Bernat Vellvé i Blanch i el convidem a venir almenys en una de les nostres reunions.

Per acabar, el nostre company en Joan Latorre ens reparteix alguns exemplars del seu llibre Un vinicultor vendrellenc: Jaume Foix i Julivert (1853-1910) i la Mina-Vinyet. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Penedès, Ajuntament del Vendrell i Ajuntament de Santa Oliva, 2022. Llibre que va ser presentat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell a la tarda del dia 9 de març de 2023.