Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan Latorre i Solé (Santa Oliva)
Excusen la seva assistència Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú i Olivella) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).
En Josep Solé comenta la visita que, junt amb Vicenç Carbonell, va efectuar a Benjamí Català Benach, a la Bisbal del Penedès, qui es troba, actualment, depenent d’un tractament de diàlisi. En Joan Latorre també ens diu que el va visitar.
En Solé també anima al grup, i de part de la comissió que organitza les jornades del parlar penedesenc, a participar-hi, que hi ha temps per preparar-se fins a finals de juliol.
Jaume Montaner ens comenta i exposa alguns dubtes que se li presenten en analitzar les afrontacions de “l’alou de Canyelles” (ACA. Pergamins, Ramon Berenguer I, Sèrie general, 332, de 12 d’agost de 1065) i pel que es val amb mapes actuals per mirar de situar llur localització. Els topònims que hi apareixen, són, a orient “la serra Kapelet” (Capellet); a migdia, “el torrent i les aigües que hi flueixen”; a occident, “l’illa d’Ermigod” (Ermengol), i al nord, “el torrent de la Corbatera”.
Han estat àmpliament comentats. S’ha dit que Capellet seria el diminutiu de capell o capa; que a cops s’han batejat les muntanyes per la seva forma… En tot cas si al mapa no hi apareix el nom de la dita serra, hi veiem el de “plana Capellet”, a l’igual que el torrent de la Corbatera, que probablement es refereix a la riera de Vilafranca, allí on presenta una corba ben pronunciada i que passa per sota de la “penya Corbatera”.
Per similitud, encara que no hi tenen relació s’ha parlat dels topònims “Capelló” que dona nom a una capella molt antiga en terme de Capellades; “Capellà”, “Pi del Capellà”…
“L’illa d’Ermigod” presenta més dificultat d’identificar sobre el terreny o mapa; en tot cas, el genèric “illa” s’ha de referir a una zona que queda aïllada; en Coromines ho defineix com un terreny que es troba al costat d’un curs d’aigua, ben regat. Podria, potser, tractar-se de l’actual “pla del Bosc”.
En Jaume Montaner també ens presenta un text del segle XVII on apareixen les afrontacions de l’heretat Segarrulls, en terme de Canyelles. Orient: riera o torrent que baixa del molí d’en Coll; Migdia: terres de l’heretat de Cogullada, part amb la capella de Sant Pere, en runes; Ponent: la muralla del clos de Sant Miquel d’Olèrdola, terres de la rectoria de Sant Miquel d’Olèrdola i l’oliverar de la Sra. N. Hortolana; Certs: terres de N. Güell (abans de Figuerola).
Es diu que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que també donen mel. Es diu que prop de la barriada de les Rofes hi havia un seguer on s’anava a cercar mel i després era repartida a les cases dels pobres. Es tracta d’una vella tradició o llegenda perduda. Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada.
En Joan Morgades ens diu que forma part d’una petita colla que s’ha proposat fer un inventari de les fous de Catalunya; es tracta d’un projecte en beceroles. Una fou, ens diu, és la formació d’aigua engorjada deguda a l’acció en el temps del salt d’un torrent. I ens en dona exemples: la Fou, a Sant Martí de Tous, el molí de la Fou, a Capellades…
En Josep Rovira ens parla del pla de les Carnisseries o plaça de la Carnisseria, que es troba en plena serra de can Rossell, i que al segle XVIII, s’hi celebrava un aplec amb ball inclòs.
També ens parla del Coll Serola o Coll d’Erola (era de trillar petita) en terme de Sant Sadurní d’Anoia limitant amb el de Subirats, prop de can Rigol o del tomb de la S o de la Paella. Del Coll del Salt, prop de la Creu Trencada, del Coll del Bordell o del Bordellet, on es diu que s’hi feien ritus pagans; del coll del Bou que es troba per la carretera de la Granada cap a Igualada, abans d’arribar a Baldús.
Ens diu també que la Creu d’Ordal s’havia dit les Forques, però que durant la Guerra del Francès aquestes –com l’element físic que permetia donar-li el nom- van desaparèixer. Ignasi Muntaner ens diu que el topònim Forques gairebé es troba en tots els pobles, que a Sitges n’hi havia tant a l’entrada del terme com a l’entrada de la població. Eren un avís pels qui pretenien delinquir.
Afegitó casolà de Vicenç Carbonell:
Segarrulls. Aquesta masia, d’on soc descendent, potser tenia propietats a Canyelles, però sempre s’ha considerat del terme d’Olèrdola. Tenim dades de Segarrulls des de l’any 1783, però l’amic Jaume Montaner ens facilita un text del segle XVII (la font és Moja 50). Opina que Segarrulls prové de seguer, lloc on es posen les abelles salvatges, que donen també mel. Coromines opina que deriva de Segarra (ONOMASTICON VII, 1997, pàg. 77).
Es creu que Cogullada prové de cogull, un tipus d’herba semblant a la civada. Hem de comentar que en el Penedès disposem de diverses Cogullada (el Montmell, Sant Jaume els Domenys i Vilanova i la Geltrú/Cubelles. També les Cogullades a Olivella. En aquesta ocasió, Coromines opina que ve del llatí CUCULLIATA (< CUCULLA ‘caputxa’), que fa referència a la cresta típica d’aquesta mena d’alosa, la cogullada (ONOMASTICON III, 1995, pàg. 403).