Secció de Toponímia de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Lluís Tetas (Vilafranca del Penedès, Calafell); i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), qui s’ha presentat cap a les 18:15 h.

Hem tingut el plaer de comptar amb la presència de la Maria Garcia i Figueras, historiadora i filòloga, acompanyada del seu marit, veïns de Lletger, convidats pel cap del nostre grup, en Josep Solé Armajach, per tal que ens exposin els arguments en la defensa de la forma del topònim Lleger.

Excusen la seva presència: Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) i Josep Sicart Martínez (Bonastre).

ORDRE DEL DIA

1. La conferència de Lletger.

2. La base de dades del GET i el nostre blog.

3. A proposta del nostre company Ramon Marrugat:

   1. L’IEC ha aprovat una sèrie de topònims estrangers. Repercuteix en l’adequació del nom d’alguns carrers i urbanitzacions de la nostra vegueria?

   2. Alguna novetat respecte de la publicació de la toponímia calafellenca?

   3. L’Associació del Pati de Calafell prepara, de cara el juny, unes jornades sobre navegació a vela i ens demanen participar-hi en una sessió o taula rodona.

   4. Ens recorda que en una de les nostres reunions es va parlar d’un possible inventari de senyes marineres. Com està el tema?

   5. Ens informa que en Bernat Vellvé i Blanch, jove estudiant, treballa actualment en una toponímia del Catllar (població que pertanyia a l’antiga vegueria del Penedès).

   6. Felicita en Lluís Tetas pel seu blog.

4. Sobre la història del GET.

5. Les propostes de la nostra secció respecte de les activitats de l’IEP.

6. Accions que es podrien dur a terme per donar a conèixer la nostra disciplina.

7. Torn de paraules (estat actual de les nostres investigacions).

1. En Josep Solé explica que la conferència que va pronunciar a la Societat Cultural i Recreativa de Lletger el dia 2 de febrer, va ser organitzada per l’alcaldia de Sant Jaume dels Domenys davant la controvèrsia existent entre els habitants del llogaret per com s’hauria d’escriure el seu topònim, si Lleger o Lletger.

Com és sabut, el nostre grup és partidari de la forma Lletger, però tenint en compte que són els Ajuntaments els que a última hora decideixen com s’han d’escriure els topònims del seu poble, i que per aquesta raó, el 1989, es va oficialitzar la forma Lleger, en Solé li va semblar interessant que Maria Garcia, filòloga, natural i veïna de Lletger, i defensora de la forma Lleger ens exposés els seus arguments per tal de poder-los tenir en compte, també nosaltres, pel que l’havia convidat i aquesta ha acceptat a assistir a la nostra reunió.

La Maria ens diu que gairebé tota la població pronuncia Lleger, almenys la població nativa, car que aquests últims anys s’ha crescut molt amb gent de diverses procedències o nou vinguts. Reconeix, però, que hi ha una part de la població que malgrat pronunciar Lleger, escriu, quan ho ha d’escriure, Lletger. El nom oficial actual i des de 1989 és Lleger. Ens diu que, en gran part, la polèmica actual entre les dues formes es deu al fet que escrigués una carta dirigida a l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys dient que, ja que el nom oficial era Lleger, que s’escrigués sempre Lleger, cosa que no succeeix en molta de la documentació generada. L’estímul de la dita carta va ser el cas que un mossèn nouvingut va pronunciar Lletger perquè així ho havia trobat escrit, mentre que si es respectés l’oficialitat no succeiria el fenomen.

L’alcaldia encara no li ha donat resposta i, en canvi, crida al GET perquè en parli en conferència (la mencionada del 2 de febrer). Sembla que es té la intenció de fer un referèndum, on els votants no sols serien els del nucli interessat sinó els de tot el terme.

La Maria ens mostra, mitjançant la pantalla d’un ordinador, una sèrie de documents, compresos entre els segles XIV i XX, uns en català, altres en castellà, on, sense excepció, hi figura la forma Lleger. D’aquests en valora sobretot un de 1376 redactat en català per la Cancelleria, organisme que d’alguna manera va funcionar com a reguladora de la llengua catalana.

També ens mostra un parell de documents on la forma és Lletger: el primer és d’una acta de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, de 1953; i l’altra, de la Societat Coral la Lleginenca, de 1972. Els dos redactats en castellà. En canvi, la mateixa Coral, el 1909, ho escrivia Lleger.

Un argument lingüístic, que aporta i que podria explicar el perquè no es pronuncia la “t” de Lletger, es de tipus prosòdic o d’accent. En aquest sentit, ens diu que Lletger és paraula aguda, i l’accent, sempre sol recaure a la síl·laba que pesa més, que normalment és la que disposa de més lletres. En el cas de Lletger, la que té més pes és la primera síl·laba, per tenir més lletres, però en ser aguda i per compensar el pes que li manca, s’omet la “t”. Per tant, conclou la Maria, escriure Lleger s’adiu més al sistema de la llengua; a més, que és com ho pronuncien els natius. I així, s’hauria de normalitzar Lleger, que ja és oficial, com hem dit, des de 1989.

Intervé Ignasi Muntaner dient que el cas Lletger/Lleger és el de molts pobles. Que, en el cas que ens ocupa, la forma culta és Lletger i la vulgar Lleger. Es posa l’exemple de Puigreig, que és com ho escriuen, però, en canvi, ho pronuncien “Porreig”. Ara bé, el que no accepten és escriure “Porreig”. També es posa l’exemple de Bargalló/Margalló; que a Catalunya es deia Bargalló, mentre que al País Valencià es deia Margalló; però en el seu diccionari, Pompeu Fabra, va definir Margalló, mentre que per Bargalló, en referir-se al mateix objecte (planta), en lloc de repetir la definició, va indicar “veure Margalló”, amb la qual cosa es va començar a creure que la forma correcta a Catalunya era Margalló, i la forma Bargalló es va començar a perdre.

En Muntaner també comenta que en Coromines diu que Lletger prové de Leodegari, i que de cap manera Odger prové d’aquell, sinó en tot cas Llogari o Llugari.

En Solé reconeix l’error comès en la conferència en assignar a Coromines que Lodger provenia d’Otger. No ho va dir ell, és cert. En els pocs documents que cita en Coromines, troba les formes “Lotger” i “Llotger”, referint al llogaret baix penedesenc; també “Letger” com a cognom a Àger (1820), i Lodeger al Pallars (1069), i Leodegarius al Barcelonès (964), aquests dos últims com a nom de persona.

El que sembla que no va conèixer en Coromines –diu en Solé- és el document de 1059, o no el va tenir en compte. En el document en qüestió trobem, per una banda el topònim Lodger (unes terres), i per altra el nom propi del seu propietari, Odger. Aleshores, Lodger prové de Leodegrius? O prové d’Odger? Per en Solé Lodger significaria “terres de l’Odger”, i que l’escrivà, en una època en què no hi havia regles d’escriptura i que hom solia escriure tal com ho sentia la seva oïda, va escriure Lodger en lloc de l’Odger, que sonen exactament igual.

En Muntaner afirma que en etimologia no s’ha donat mai el cas que d’una paraula iniciada en L o en O, esdevingui la corresponent en O o en L. És a dir, que és més probable que Lodger provingui de Leodegrius tal com deia Coromines, que no pas d’Odger.

En Solé, amb tot, defensa la seva teoria, donant tot el valor d’aval, al document de 1059; potser no es tracta tant d’etimologies, sinó de pronúncies i de l’escriptura d’aquestes pronúncies.

2. En Solé, diu que donat que per exposar aquest punt de l’ordre del dia, esperava poder disposar d’ordinador i pantalla, i en no venir, o no poder venir, qui ho havia així proposat, i que donada l’hora que s’ha fet…, s’acabi la reunió després del punt 3, tot posposant per la reunió de juny els temes que queden pendents.

3 .

• Es diu que caldrà comprovar-ho almenys en aquells termes on tenim investigadors

• En Lluís Tetas ens diu que ja s’ha aconseguit el vistiplau dels familiars, i que encara s’està cercant la versió informàtica del text. En cas que no es trobi es plantejarà la possibilitat de convertir el text mecanografiat en un document word, per tal de dur a terme la publicació.

• S’aclareix que el que demanen els de l’Associació del Pati de Calafell és sobre el vocabulari mariner, cosa que en principi se’ns escapa als toponímics; és a dir, no és el nostre tema.

• En Vicenç Carbonell indica que existeix bibliografia sobre el tema, tant sobre la platja de Vilanova com de tota la costa, des de les terres de l’Ebre i fins al Garraf inclòs. També indica que ell, personalment, disposa de dues “llibretes de pescadors” de Vilanova, que són les anotacions que feien cada un dels patrons de pesca per recordar les senyes que els resultaven productives.

• Ignasi Muntaner proposa que ens posem en contacte amb Bernat Vellvé i Blanch i el convidem a venir almenys en una de les nostres reunions.

Per acabar, el nostre company en Joan Latorre ens reparteix alguns exemplars del seu llibre Un vinicultor vendrellenc: Jaume Foix i Julivert (1853-1910) i la Mina-Vinyet. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Penedès, Ajuntament del Vendrell i Ajuntament de Santa Oliva, 2022. Llibre que va ser presentat a la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell a la tarda del dia 9 de març de 2023.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Josep Sicart Martínez (Bonastre), Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Xavier Argemí (Sant Quintí de Mediona)

ORDRE DEL DIA

1.- L’alcaldia de Sant Jaume dels Domenys demana consell sobre el topònim Lletger.

2.- La reunió amb els Amics del Patrimoni de Calafell i amb Pere Navarro, president de la Societat Onomàstica de Catalunya, per tal de fer possible la publicació de l’onomàstica del seu terme, treballada per Joan Hugué.

3.- L’enviament que ens ha fet en Moisès Viadiu del seu recull de topònims centrat en Les Cabanyes.

4.- El mapa que en Lluís Tetas ens va fer conèixer on hi apareix ben situat “Subur”.

5.- El Llibre El meu marge de Benjamí Català.

6.- Sobre el nostre blog a la pàgina web de l’IEP.

7.- El Nomenclàtor-mundial

8.- Torn de paraules

1.- La secretària de l’IEP va enviar un correu (03-11-2022) a en Josep Solé tot reenviant-ne un de l’alcalde de Sant Jaume dels Domenys en què aquest deia que molts dels veïns li demanaven perquè Lletger havia passat a anomenar-se Lleger (oficialment, s’entén), i que l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) no li sabien donar resposta. En Solé explica que els hi va enviar la fitxa cronològica “0972 Lletger”, elaborada pel nostre company Vicenç Carbonell, on es veu la diferent grafia que ha anat adquirint el topònim al llarg dels segles, des del X i fins als nostres dies.

En dada de 07-11-2022, en Solé va rebre un altre correu de secretària demanant si podíem concretar o sintetitzar la informació que els havia enviat, tot afegint que a Sant Jaume volien normalitzar el topònim “doncs hi ha molta controvèrsia al poble”. Tot seguit, en Solé entrega l’informe que els va enviar del qual en fem transcripció:

LLETGER O LLEGER?

Abans del Pompeu Fabra o de la normalització lingüística, hom escrivia en català tal com bonament li semblava, cosa que sense anar més lluny es mostra en la fitxa cronològica que se us va enviar. Així, per exemple, trobem Lotger, Leger, Lletger…, o Otger, Odger…, segons diferent documentació antiga.

Quan a la parla, la llengua parlada és quelcom sempre viu que pot evolucionar i encara cada un dels parlants pot presentar característiques fonètiques diferenciades.

Els noms, les paraules són convencionals, és a dir, que qualsevol cosa que nomenem “X”, si es poséssim d’acord, la podríem nomenar “Y”. L’acord sempre és necessari si ens tracta de poder-nos entendre quan parlem i quan escrivim. En el cas “Lletger”/”Lleger” no hi ha problema perquè són tan semblants que qui ho escolti ho entendrà igualment sota una forma o altra.

Pel que ens dieu existeix actualment controvèrsia al municipi de Sant Jaume dels Domenys sobre si s’ha d’escriure d’una forma o de l’altra. Segons sembla la pronúncia predominant és “Leger” (Dic. Nomenclàtor 1962, pàg. 213) i com a mínim des de 1989 és el nom oficial del nucli de població (Municipis 2.2.89), és a dir, que algú altre amb poder per fer-ho ho va decidir així en un moment donat. Si hi ha controvèrsia, però, és perquè algú altre pensa que “Lletger” seria més correcte. Fins i tot es podria dur el tema a referèndum, per trobar l’acord.

Ara bé, independentment de qualsevol resultat o de qualsevol decisió, des de la ciència històrica, des de la toponímia o ciència dels noms de lloc, a la qual crideu en consulta, hem de considerar correcte “Lletger”, ja que és demostrat, per documentació històrica existent, que prové, etimològicament, del nom propi Otger, i en concret d’Otger Amat, senyor de Castellet l’any 992.

En Solé diu que li sembla un problema de pronúncia, és a dir, que de la mateixa manera que els infinitius acabats amb “r” quan escrivim, no la pronunciem quan parlem (igual que la “r” de “Lletger” mateix), molts parlants de la zona no pronuncien la “t” de Lletger, cosa que no s’hauria de considerar incorrecte, com sí que ho hauria de ser escriure-ho Lleger, igual que es considera incorrecte escriure l’infinitiu sense la “r” final. Si es va oficialitzar Lleger és perquè es va primar la pronúncia, suposadament majoritària, tot desconeixent l’origen del topònim.

En Latorre suggereix que tal vegada es va preferir Lleger per la semblança de Lletger amb lleig.

En Muntaner assenyala que segons el Coromines el pas de “tg” a “g” és correcte en català; cosa que tal vegada ens hauria de fer desconsiderar la defensa de Lletger, ja que Lleger, des d’aquest punt de vista seria igualment correcte. Ara bé, el criteri de pes per decantar-nos per “Lletger” és que resulta ser la forma originària, la més antiga (segle X i següents) enfront de “Lleger” que no apareix en documents fins al XIV.

2.- El 27-10-2022 va tenir lloc una reunió a la Biblioteca Ventura Gasol de Calafell amb l’objectiu de possibilitar la publicació de la tesi doctoral del difunt Joan Hugué, Onomàstica del terme municipal de Calafell (2015). Els reunits eren membres dels Amics del Patrimoni de Calafell (Anna Caselles, Jaume Jané i Lluís Tetas), del Grup d’Estudis Toponímics de l’IEP (Ramon Marrugat, Lluís Tetas i Josep Solé) i en Pere Navarro, president de la Societat Onomàstica de Catalunya.

En Navarro va informar sobre l’existència de dues versions de la tesi, la que està penjada a la web de la Universitat de Barcelona, , i una segona versió millorada pel mateix autor de la qual n’existeix un exemplar a la Societat Onomàstica. Es tractaria, doncs, de publicar aquesta segona versió.

Els Amics del Patrimoni de Calafell es van comprometre de connectar amb la família o drethavents de l’autor per tal d’aconseguir el seu vistiplau; mentre que en Navarro s’ocuparia dels permisos amb la Universitat de Barcelona. En Lluis Tetas s’ocuparia de la revisió del text.

La publicació seria una col·laboració de les tres entitats representades.

3.- Es comenta sumàriament la taula Excel que en Moisès Viadiu ens va enviar amb més de 600 topònims, la major part dels mateixos del terme de les Cabanyes. Molts dels topònims són extrets de documentació molt antiga, de text llatí, i ens ofereix la seva transcripció catalana, així com els canvis de nom que alguns dels topònims han sofert al llarg del temps. Indica els arxius on ha treballat, etc.

4.- En Lluís Tetas ens va enviar el mapa, accessible a  https://dh.gu.se/dare/. Es tracta de l’Atles Digital de l’Imperi Romà (DARE) del Centre d’Humanitats Digitals de la Universitat de Gothemburg (Suècia), on hi es situat el topònim Subur, tot i que amb un interrogant, però que s’aproxima molt al lloc real, segons les investigacions que ha dut a terme sobre el dit topònim el nostre col·lega en Muntaner.

5.- El 02-12-2022 va tenir lloc la presentació, al CMC de la Bisbal del Penedès, del llibre El meu marge. Miscel·lània 2001-2019, de Benjamí Català i Benach, editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, i que l’autor dedica a Josep Rovira i Turdiu, qui va presentar l’acte. Gran part de l’obra és un recull d’articles que en Benjamí ja havia donat a conèixer a la revista tri local (la Bisbal, Masllorenç i Albinyana) El Marge. Butlletí informatiu de la secció mediambiental de l’ADF Clot de Bou. L’obra la podem considerar un clàssic del seu autor, tant pel text com pels dibuixos que l’il·lustren, i d’una gran riquesa toponímica. L’acte va ser lluït i molt interessant, assistint al mateix com a oïdors en Josep Solé i en Joan Latorre. En Vicenç Carbonell ens diu que, juntament amb Carles Lluc, de Garraf Coopera, va anar a la Bisbal per assistir a la presentació, però que van passar abans per casa del Benjamí i s’hi van quedar fent tertúlia.

6.- En Josep Solé explica que es va posar en contacte amb el Josep Anton Calvet perquè dugés a terme les petites modificacions al nostre blog que es van acordar a la reunió de setembre, i que aquest va respondre que no era tan fàcil com podia semblar, ja que els nous textos que s’hi van introduint, automàticament, figuren en primer terme; que amb tot, miraria què podria fer al respecte. N’Argemí proposa de disposar, per a pròximes reunions, d’un ordinador i d’una pantalla per tal que les consultes que a cops fem a internet mitjançant els mòbils o per visualitzar el nostre blog, per exemple, quan en parlem, pugui ser vist còmodament pel conjunt dels reunits. La idea ha estat ben acollida i es mirarà de fer-la efectiva a la propera reunió de març.

7.- Aquest dijous, 15-12-2022, ha tingut lloc la presentació del Nomenclàtor mundial al local de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. Tot i que hem pogut assistir-hi virtualment, en Josep Sicart qui ,per altra part, fou qui ens va informar de l’acte, s’hi va personar. Aquest ens explica que l’obra no té incidència per a nosaltres, ja que els més de 8.000 topònims recollits de tot el món, és una selecció de les ciutats, rius i muntanyes més importants; que l’objectiu del dit nomenclàtor és el de normalitzar els topònims estrangers en el nostre idioma; que la gràcia del mateix ha estat superar la dificultat de passar a la llengua catalana, de grafia llatina, alfabets molt distints, com ara el xinès o l’àrab, per exemple. S’hi pot accedir o consultar mitjançant l’enllaç: https://nomenclator-mundial.iec.cat/estats.asp?estat=c

8.- En Joan B. Morgades ens regala, a cada un dels assistents un exemplar del llibre Ventanes de vida. Recull d’història de Sant Pere de Riudebitlles, editat per Jordi Romeu Carol. Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles. Es tracta del recull d’una sèrie d’articles publicats per diversos autors en els programes de la festa major de la dita població, des de 1994 i fins a l’actual.

La paraula “Ventanes” que inicia el títol de l’obra ha donat peu a la conversa, ja que qui no estigui familiaritzat amb ella podria pensar que es tracta d’un castellanisme, cosa que de cap manera és el cas. En Morgades ens diu que “Ventanes” és el nom que reben les finestres per on entra el vent en els molins paperers, és a dir, les finestres dels assecadors dels dits molins.

N’Ignasi Muntaner ens reparteix el text imprès de la conferència On era Subur que el 26-11-2022 va donar al local del Grup d’Estudis Sitgetans. Ens diu que no coincideix del tot amb l’article del qual parlàvem a l’anterior reunió.

En Joan Latorre ens informa que el dia 22 de desembre, a les 19 h, tindrà lloc, al Pati del Castell de Torredembarra la presentació del llibre Onomàstica del terme municipal de Torredembarra, de Carme Miquel Solé i Ramon Pere Anglès.

En Vicenç Carbonell ens diu que el projecte amb la Diputació de Barcelona sobre els noms de lloc de la Vegueria del Penedès tira endavant; ens explica alguns dels detalls del seu ric contingut, i que serà accessible en totes les biblioteques públiques; que un cop enllestit també en gaudirà l’IEP. També ens diu que ha rebut una medalla per haver complert cinquanta anys com a soci de l’Agrupació Excursionista Talaia i que pròximament se li farà entrega d’una Ensenya d’Or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Per les quals notícies ha rebut la felicitació dels presents.

En Carbonell ha fet entrega a en Solé d’una col·lecció de mapes de diferents poblacions penedesenques, menys els referents a Sitges, que els ha entregat a en Muntaner.

En Xavier Argemí ens diu que Cardedeu té fama pels seus borregos –que no s’han de confondre amb els carquinyolis- però que ell ha trobat documentació més antiga que mostra que ja se’n feien a Sant Quintí de Mediona.

En Muntaner ens diu que els continguts digitalitzats dels arxius sitgetans estan creixent, així, per exemple, ja es poden consultar totes les actes municipals des del segle XVI o tots els llibres del Grup d’Estudis Sitgetans i els d’altres entitats.

En Josep Piñol explica que, junt amb Francesc Riera, ha estat visitant Sant Sebastià dels Gorgs. Diu que han pogut veure les Parets Antigues a tocar del torrent de Sant Sebastià dels Gorgs; es tracta d’un pontó o presa de l’època romana, de la qual encara en queda un bon tros; sembla que servia per acumular aigua i es creu que també feia de pont, tal vegada de la mateixa Via Augusta o d’un dels seus ramals. En Morgades ens diu que un gorg es forma per l’acció erosiva de l’aigua sobre la pedra o la roca llisa. A partir d’aquí també s’ha fet menció de Fous, Tolls i Pèlags…

Finalment, en Xavier Argemí ha plantejat que es pensés en activitats per divulgar i fer conèixer la nostra disciplina entre la població penedesenca i, en especial, als estudiants; tema que queda obert per desenvolupar-lo en la propera reunió.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles) Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Francesc Riera i Premafeta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Josep Sicart Martínez (Bonastre) i Lluís Tetas (Calafell).
Excusen l’assistència en Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Jaume Pardo (Torrelles de Foix)

En Josep Solé proposa realitzar unes petites modificacions en el nostre blog, present a la pàgina web de l’IEP, sobretot perquè siguin de més fàcil identificació les nostres actes. Proposta que ha estat acceptada.

Comenta el correu que el nostre company Ramon Marrugat li va fer arribar a ell i a en Tetas suggerint l’activació de la possible publicació de la tesi doctoral de Joan Hugué i Rovirosa sobre toponímia de Calafell, tesi que actualment es pot consultar en xarxa.

Comenta també els documents que ens ha fet arribar en Joan Latorre, extrets del llibre de Fermí Alari i Isidre Papiol. Un any i un dia a l’estraperlo (Col·lecció Miscel·lània Calafellenca, núm. 5, Calafell, 2022), on apareix la paraula “prua“, assenyalant-se, en nota a peu de pàgina, que es tracta d’una forma dialectal de “proa”. En Tetas afirma que a Calafell s’usa “prua” per referir-se a “proa”. Corregim el dit en una reunió anterior on es deia que a Calafell hi havia una casa coneguda per “pua” quan, en realitat és “prua“. En Solé llança la hipòtesi, que tal vegada es tracta d’una forma importada dels ports pesquers de les Terres de l’Ebre –és sabut que els caleros, especialment, van colonitzar tota la costa catalana, i Calafell no en seria una excepció. Avalaria la hipòtesi el fet que els protagonistes del text al·ludit són dos joves que van a Amposta on un d’ells hi té parents. Amb tot, no es deixa de dubtar d’aquesta associació per raons que ja han estat indicades en anteriors reunions.

El llenguatge parlat, també l’escrit abans de la normalització lingüística, sempre ha donat lloc a transformacions i/o deformacions. S’ha donat tota una pluja d’exemples, com ara “Còdols” = “Codros” = “Cuadros“; “Cuadrell” = “Quadrell”; “Paduell” = Padruell”, etc., etc.
En Lluís Tetas ens diu que continua alimentant el seu més que interessant bloc http://toponimiavilafranca.blogspot.com, en diferent intensitat segons inspiració o època.

S’ha parlat de topònims relacionats amb jocs. Així, del “carrer del Joc dels Trucs” a Cubelles; de la “plaça del Trinquet”, que era un frontó; del desaparegut topònim “carrer de la Palma”, però no el seu ús popular, a Sitges, on hi va haver un efímer Casino; del “Joc de Pilota” present en diferents poblacions penedesenques com a carrer o plaça i fins i tot renom, malgrat que s’han perdut les regles de dit joc, és dir que no sabem de quina forma s’hi jugava.

A Sant Sadurní existeix el “carrer de les Àrpies” que creiem topònim relacionat amb alguna peça de carruatge; provinent, potser “d’arpiots” una eina de pagès que s’usava per arrencar patates o per remenar fems… En Vicenç Carbonell ens diu que la comissió municipal de toponímia va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per batejar els noms dels carrers d’una urbanització amb noms d’eines de pagès, però que a les plaques, finalment, no s’hi van posar els dibuixos de les dites eines al costat dels noms, de manera que només es va complir amb una part de l’acord.

En Jaume Montaner ens diu que el 1857 es va donar nom a una cova, “Cova de Fra Joan Garí”, que, sembla, va ser monjo a Montserrat.

Es parla del “camí de Sagraments” present en forces poblacions, que equival a “camí de missa”. En Morgades ho exemplifica a l’existent a Torrelavit i que dirigeix a la capella de Sant Martí Sadevesa. El capellà, un cop acabava de dir la missa en dita capella, transportava les hòsties consagrades sobrants a Torrelavit, i d’aquí el nom que se li va donar a dit camí.

Es comenta que els propietaris de finques tendeixen a eliminar camins, que una forma de conservar-los és posar-li nom.

S’anomenava Camí Ral o Real al camí principal que unia dos pobles. També hi ha les carrerades reals, així al Garraf, la “Carrerada Real” s’iniciava a la Talaia que era el punt d’encontre dels ramats de Cubelles, de Vilanova, etc., i seguia tota la carena de l’Àguila per baixar cap a la Cogullada i a la riera de Vilafranca.

Es comenta el diferent nom que rep una mateixa riera segons el seu tram; així passa, per exemple, amb les rieres d’Olesa de Bonesvalls, de Begues, de Ribes i de Sitges, que és la mateixa. Normalment, el criteri seguit, és del poble en qüestió fins a arribar al següent, és a dir, seria riera d’Olesa de Bonesvalls fins a arribar a Begues; riera de Begues fins Sant Pere de Ribes; riera de Ribes, el tram que va des d’aquesta població a Sitges, i riera de Sitges fins a desembocar a la mar.

Es comenta que a una població penedesenca hi existí “l’Avenida División 4ª de Navarra”, topònim d’origen franquista, i que quan va tocar fer el canvi de noms se li va posar “Avinguda Sancho IV de Navarra”, pensant, potser, en què es corregia un error.

En Jaume Montaner comenta que a Canyelles, la casa que havia estat coneguda per cal Bessó ara es coneix per ca la Fornereta, i a l’inrevés, ca la Fornereta avui es coneix per cal Bessó.

En Josep Segura que enriqueix el nostre patrimoni toponímic mitjançant la recerca onomàstica en origen a Torrelles de Foix, ens explica un petit tram de les seves investigacions. El seu camí l’ha dut fins a can Rossell de la Costa, a Santa Margarida i els Monjos, ens diu, però, que avui ja no existeix cap rastre de la masia en pertànyer a terrenys de la cimentera. Que seguin els Solé de Roset de Pontons arriba a Vila-rodona… Cal Noya del Curri, masia sota el Castellot (Castellví de la Marca) que es van emparentar amb els Sans de la Gornal…

Es parla de programes informàtics de genealogia (Ager, Gerum, Geol).

En Josep Sicart ens diu que, de moment, ja disposa d’un miler de topònims de Bonastre. També ens indica que col·labora amb la Wikipedia de Catalunya, on s’hi editen topònims i que se n’hi van incorporant. Al llistat de la Wikipèdia, els topònims que hi figuren en color blau són els ja fets o editats (amb fotografia inclosa) i en vermell, els que estan per fer. El llistat l’han fet basant-se en el nomenclàtor dels termes, amb el Coromines, amb l’Enciclopèdia Catalana, amb el mapa de l’ICC… Ens diu, també, que el 2019, a Bonastre, es va crear una associació de defensa i conservació que es dedica a refer camins que han estat d’ús públic, barraques i marges, fonts… Així han recuperat la “Font del Rector“, topònim que ja ningú coneixia.

Ignasi Muntaner ens fa cinc cèntims del seu article “Súbur” publicat a Noms. Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 17, 2022, on intenta demostrar que l’antic topònim Súbur, que des del romanticisme es creia que corresponia a Sitges, en realitat correspon al jaciment ibèric situat al puig d’en Figueres en terme de Subirats, que a Sant Sadurní d’Anoia coneixen per Puig del Cocodril. El dit jaciment ocupa un espai d’una hectàrea i mitja. El topònim Subirats provindria de Suburat que significaria territori al voltant de Súbur. Les excavacions del jaciment es van fent des de 2017.

Josep Piñol i Francesc Riera ens mostren la seva fitxa sobre la masia dels Tres Trulls, il·lustrada amb fotografies, dibuixos (d’en Amigó) i mapes, convenientment enquadernada. Es tracta d’una fitxa especial donat el ric arxiu que hi han trobat i treballat.

Celebrada a Canyelles (Garraf), el 18 de juny de 2022, de 17 a 19 h.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles)

Excusen l’assistència en Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats) i Josep Segura i Estalella (Vilafranca).

S’ha iniciat la conversa tot parlant de topònims difícils d’identificar, és a dir, d’aquells dels quals s’ha perdut el seu ús, tant en la parla com en la documentació “recent” o contemporània. El tema ha estat estimulat pel company Josep Piñol que en troba entre els papers de la masia dels Tres Trulls, i que treballa juntament amb Francesc Riera. Davant d’un topònim d’aquest tipus, com saber el lloc a que es refereix?, quin altre topònim el substitueix avui? No tots presenten, en quest sentit, el mateix grau de dificultat…, les afrontacions, si en disposa, poden esdevenir pistes; resseguir la identificació dels seus propietaris en pot ser una altra… ens trobem doncs en casos que exigeixen un xic d’investigació, així com també un xic de sort, com el científic que treballa en la recerca d’una fórmula per solucionar el problema que té plantejat.

Havent gaudit, avui, després de llarg temps d’absència en les nostres reunions, de la presència del nostre company Joan B. Morgades, summament interessat pel significat dels topònims, no hem pogut deixar d’especular sobre alguns d’ells. Així, per exemple, sobre el topònim Prua (Can Benet de la Prua) que dóna nom a un llogaret del terme de Sant Sadurní d’Anoia, d’on n’és fill en Josep Piñol. Si bé l’estudiós Coromines va deixar dit que Prua prové de Pruna (fruit), la hipòtesi més creïble és la forma que adopta el terreny situat davant mateix del poble, i que en unir-s’hi dos torrents sembla la proa d’un vaixell; terreny que també se l’anomena Prua. Es planteja llavors el dubte: com és possible que un lloc tant de terra endins hagués estat batejat amb un nom propi de zones marítimes, de platges i de ports…, dubte que queda diluït en pensar sobre la mateixa formació del llogaret, entre els segles XVII i XVIII, és a dir, en plena expansió de la vinya i que el vi si que arribava les platges, i amb ell comerciants i propietaris, encara que fos cert que la gran majoria de la població pagesa no conegués les costes. No parlàvem a l’interior reunió que la masia dels Tres Trulls (Sant Llorenç d’Hortons), ben terra endins, havia estat comprada per un comerciant sitgetà?

Muntaner, amb tot, aporta l’objecció fonètica. En català les “o” àtones, i només elles, es pronuncien “u”, i la “o” de Proa, no és àtona sinó tònica; de manera que aquesta regla o fet dificulta l’acceptació de Prua com a provinent de Proa.

Es comenta que a Calafell existeix el topònim La Pua, que és el nom d’una casa, com ho té escrit el nostre company Lluís Tetas en un obra seva.

En Morgades ens proposa discutir sobre el topònim Creixa (ermita de Santa Creu de Creixa). Creu que pot provenir de Creixen (planta que sol créixer en zones d’aigua neta). Al cementiri de dita ermita s’hi solen enterrar els habitants de can Canals i els de La Fotesa. Hi passa, proper, el torrent de la Santa Creu.

En Josep Piñol ens dóna a conèixer un llibre de toponímia, de Enric Garcia-Pey, Recull onomàstic de Lliça d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona, editat per l’ajuntament el 2010.

Jaume Montaner, qui ja esta treballant els noms de lloc de Canyelles, vol aclarir, davant topònims com cal Joan Gori, què s’ha de considerar com a pròpiament topònim i què genèric, és a dir, si cal considerar-ho “Joan Gori, cal” o “Gori, cal Joan” o dit d’altra manera, si el topònim comença per J o per G. Se li diu que el correcte és la segona opció: “Gori, cal Joan”.

S’ha parlat d’alguns topònims inspirats en les guerres d’Àfrica, com el Gurugú, al Garraf; o La Cabila, a Vilaseca…

En Josep Solé informa que ha assistit a la reunió convocada per la nova Junta de l’IEP, aquest matí, a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, i a la que estaven convidats a participar-hi els caps de secció.

Una de les primeres coses de les que hem estat informats –diu en Solé- és que l’actual Junta té caràcter de provisional, que s’ha donat un any per constituir un Junta més estable, cosa –i això és opinió personal d’en Solé- que parla de la crisi en què ha deixat la institució l’anterior presidència, cosa de la que no ha volgut estendre’s més.

En quan al seu discurs a dita reunió s’ha basat en tres punts:

Primer: la nova incorporació al Grup d’Estudis Toponímics d’un nou membre, en Jaume Montaner, cosa que indica que estem en forma, doncs sempre va bé l’entrada d’aire fresc.

Segon: la incorporació al blog de toponímia –accessible des de la pagina web de l’IEP- d’una “revista” de temes toponímics, on de moment ja hi ha dues entrades, i que està oberta a qualsevol que tingui alguna cosa a dir sobre dits temes.

Tercer: “La toponímia del Penedès” que està construint la secció de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que disposa de tècnics informàtics de primer ordre, en base a les fitxes que en Vicenç Carbonell ha anat treballant durant uns seixanta anys. Actualment estem en converses perquè el resultat també sigui accessible des de la web de l’IEP.

També hi han parlat els representants de les seccions d’Art, d’Arqueologia, etc. En quan a temes generals s’hi han tocat diversos temes, com el de la gestió del magatzem, el de l’edició de publicacions, etc.

Finalment, i complint amb la promesa que varem fer a l’anterior reunió, se li han donat a en Jaume Montaner set o vuit llibres de toponímia penedesenca.

Celebrada a Canyelles (Garraf) el 26 de març de 2022, de 17 a 19 h.

Assistents: Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); i Jaume Montaner (Canyelles).

Excusen l’assistència en Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella) i Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles).

Inicia el torn de paraula en Josep Solé suggerint que tal vegada Àngel Guimerà es va inspirar en el topònim de comarca “Baix Penedès” per titular una de les seves obres Terra Baixa. Reconeix que és un pèl agosarat afirmar tal cosa i més quan aquell títol, i per mèrit de l’obra, s’ha convertit en una metàfora, en un concepte universal; amb tot, l’autor era del Vendrell. Més clar es el terme “capçalera del Baix Penedès” expressió que utilitza, en els seus escrits, l’escultor de Banyeres del Penedès, Josep Cañas, per referir-se a la muntanya del Montmell, cosa que implica que el creador de volums visualitzés la comarca com un gran llit. Es tractaria, doncs, d’un topònim literari…

Ignasi Muntaner assenyala que en moltes obres de toponímia s’hi afegeixen llistats o apartats amb quest tipus de topònims.

En Solé continua dient que disposa d’un topònim literari de creació pròpia, en quan fa cosa de setze o disset anys va publicar en una revista local (Bellvei) un article que va titular “La barraca de l’Atzavara”, una mena de poema en prosa on descrivia una espectacular barraca que existeix al terme de Bellvei.

Canviant de tema i d’alguna forma relacionat amb l’últim dit, en Solé comenta que és una veritable llàstima que el llibre sobre les barraques de Bellvei, del que es va mencionar la seva presentació a la reunió de desembre últim, resulti pobre en topònims, en quan un bon nombre d’aquelles es presenten sense nom i moltes d’altres assenyalant només el topònim general de partida; que fins i tot, en algun cas en que se li assigna un topònim concret, aquest és de nova creació i no pas perquè sigui el tradicional, el d’ús corrent en l’oralitat. Amb tot, havent-se perdut aquesta oralitat en la mateixa mesura en que ha disminuït la població activa pagesa, recuperar el possible topònim exigeix investigació.

En Francesc Riera ens pregunta, cosa que de moment no li sabem respondre, per qui era en Amigó, el qual va firmar diferents dibuixos de la vila de Sant Sadurní d’Anoia, dibuixos que actualment es conserven a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès per donació de Carles Querol i Rovira (https://carlesquerol.wordpress.com/2017/03/06/deu-dibuixos-locals-de-fa-60-anys) i que ara, ell conjuntament amb Josep Piñol, han trobat més dibuixos del mateix a la masia dels Tres Trulls, en terme de Sant Llorenç d’Hortons. En Muntaner diu que mirarà si es present en un Diccionari d’artistes que pot consultar.

Dita masia, que al llarg de la història ha estat coneguda amb altes noms, disposa d’un interessant arxiu que en Francesc i en Josep estan treballant. El document més antic que han trobat és de 1395, pel qual en Guillem Bonapres (o Benapres) atorga una legítima a una filla seva, Saurina, qui es casa a la parròquia de Sant Sadurní de Subirats. El curiós, per la coincidència de cognoms, és que la masia va ser comprada el 1796 pel comerciant sitgetà Salvador Mestre i Benapres (1748-1823).

En Muntaner assenyala que Benapres és un cognom ben estès a Sitges, però que li sembla que prové de Tarragona.

En Francesc i en Josep expliquen que han excursionat per terres de Selma i que han quedat impressionats d’aquells paratges, per la masia Manlleva; que al Pla de Manlleu van trobar la masia Armajach…

En Josep Solé explica que la seva avia materna prové d’una masia de l’antic terme de Selma; que l’hereu de la masia Manlleva es va casar amb una pubilla de Bellvei, i que des d’aleshores la casa bellveienca es coneix per cal Manlleva; que la masia, actualment és una casa rural.

En Joan Latorre ens convida a la presentació del seu llibre Santa Oliva desapareguda, que tindrà lloc el dissabte vinent, 2 d’abril, les 19 h, al Monestir de Santa Oliva. Dit això, ens diu que està duent a terme un buidat d’un sèrie de documents que es conserven l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que es centren en Bonastre i Albinyana. També ens indica que l’antic Calders estava situat al que avui nomenem Sant Salvador, que probablement l’actual ermita de Sant Salvador estigui construïda sobre l’antiga església de Calders.

En Joan continua dient que també està interessat en saber més sobre les muralles del Vendrell, que les fortificacions que s’hi van dur a terme durant la tercera guerra carlina obeïen a un pla general que incloïa Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca del Penedès… Intueix que al Diari de Vilanova d’aquella època s’hi podria trobar informació, però aquest material no està digitalitzat.

En Muntaner afirma que Sitges ja estava fortificada des de la primera d’aquelles guerres, que per la tercera no s’hi va fer res d’especial; que els exemplars del Diari de Vilanova del segle XIX és possible que es guardin a la Biblioteca Víctor Balaguer.

Durant tot la sessió hem tingut un convidat que en Ignasi Muntaner, de fa temps, ens havia assenyalat com algú a qui li podria interessar el nostre grup de treball. Es tracta d’en Jaume Montaner, de Canyelles, tot i que actualment viu a Barcelona. Al Jaume l’hem conegut mercès al seu blog on hi tracta competentment temes de genealogia, i ara, mercès a les gestions d’en Josep Segura l’hem tingut aquesta tarda entre nosaltres.

En Jaume ens ha dut un llistat de noms de casa de Canyelles que havia aconseguit mitjançant entrevista a un vell veí de Canyelles. Ens parla també de la barraca del Candau, de la qual avui se’n conserven runes, que es troba al Pla del Bosc. Sembla, ens diu, que el seu nom prové d’un propietari que no volen que ningú passés pel seu camí, hi va posar un cadenat.

En Jaume s’ha mostrat molt sol·lícit, de manera que ja el podem considerar membre del GET. Ens hem compromès que a la propera reunió li donarem algun dels exemplars de toponímia publicats perquè disposi d’un exemple o model de treball.

Reunió celebrada de 17 a 19 h

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Josep Solé i Armajach (Bellvei); i Josep Sicart i Martínez (Bonastre).

Excusa l’assistència en Lluis Tetas i Palau.

S’inicia la conversa creuada entre diversos dels assistents sobre el tema de les barraques de pedra seca en ocasió del llibre que s’ha presentat aquest matí mateix a Bellvei sobre les barraques del seu terme, i a la que hi ha assistit en Joan Latorre. El seu autor, en Robert Rovira i Ferré, de l’Arboç, s’ha convertit en un especialista en el tema, comptant en la seva obra escrita també un llibre que mostra quatre itineraris pel terme de la seva vila.

A la Bisbal del Penedès també recentment es va presentar Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès, que es tracta d’una primera part, la segona l’està treballant el seu autor en Jaume Miró i Banach. En parlar de la Bisbal no s’ha pogut evitar el parlar dels nostres companys en Àngel Rovira i Turdiu i en Benjamí Català i Benach, el qual, aquest últim, és autor d’una ingent obra en que no hi manca de forma excel·lent el tema de la pedra seca referida als termes municipals de La Bisbal i del Montmell.

En Latorre ens ofereix noves dades sobre l’obra que està treballant i de la qual ja en va parlar en l’anterior reunió. Sembla que sortirà aquest febrer vinent de la mà de l’editorial Efados. Ens parla de la forma de treballar amb aquesta, que facilita eficaçment la tasca i tot per mitjans informàtics. Ens dóna altres detalls sobre l’edició, de la importància de les antigues fotografies que a cops permeten detectar elements desapareguts, com és el cas, per exemple, del Molí de la Vila, detectat en fotografies dels anys 20 del segle passat, i que en Alfons Galvan, propietari aleshores del terreny, tot furgant va trobar la roda del molí entre d’altres elements; tot i que el nou propietari ho ha tornat a enterrar. Les fotografies, a cops també, han servit per recuperar-los com és el cas de l’abeurador i safareig de Santa Oliva, com també del seu safareig dels morts i dels malalts.

En Josep Sicart ens descriu el recorregut de l’aigua de la font de Bonastre (que actualment no raja). Aquesta era usada per l’ús de boca dels veïns i la sobrant anava a parar a un abeurador i d’aquest, mitjançant una canalera de metre o metre i mig a un safareig, i la que sobrava, per sobreeiximent, al torrent. També existia un safareig de malalts allunyat de la població, vora el torrent, nomenat la Bassa de les Angines.

A can Benet també existia un font l’aigua de la qual anava parar a un safareig i després de regar alguns horts, al torrent. També hi existia un safareig d’infecciosos, sense canalitzar de manera que l’aigua s’hi tenia que dur.

En Josep Segur ens explica les gestions que ha dut a terme per mirar de connectar amb el genealogista de Canyelles, i de moment, aquest, no ha donat senyals de vida.

S’ha parlat del terme “gavatxó” que sembla que originàriament significava “algú que parlava malament”. Als occitans emigrats a Catalunya se’ls va titllar de gavatxos pel seu accent.

S’ha parlat de les etimologies de Bellver (Vilobí del Penedès), de Bellvei… En Muntaner indica que, a cops, l’arrel “bell” substitueix un originari “mal”; que els veïns per evitar la possible ofensa que els significava sentir-se dir que eren de “mal” el van canviar per “bell”. Es parla que un possible exemple podria ser Bonastre, que podria venir de Malastre, tot i que l’etimologia d’Alastre d’on prové Bonastre continua sent un misteri.

El primer document conegut que nomena Bellvei, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, indica on es trobaven cada una de les fites que separaven els territoris del castell de Castellet i els que pertanyien al citat monestir. En Solé indica, però, que és molt difícil que actualment se’n pugui trobar alguna. En Carbonell indica que en un document del segle XVII, referent a la Quadra de Miralpeix, també es citen totes les fites (antígons) respecte dels termes de Ribes i de Sitges fins arribar al Padruell. Aquestes fites consistien en un pedra dret i dues de més petites, una a cada costat de la primera, i que mostraven la direcció. El 1889 es va dur a terme un fitació general; cada uns quants anys s’anaven comprovant…, avui gairebé han desaparegut totes. Una fita que té gravat l’escut de Vilanova i la Geltrú es troba enganxada en una pedra prop d’un xalet. Avui han perdut la funció que tenien i el nou urbanisme no les ha tingut en compte; així trobem urbanitzacions, com la del Portell en terme de Piera però que entra també en terme de Sant Sadurní, i es podrien aportar molts altres exemples semblants.

D’antígons n’hi havia de terme municipal però també de carrerada. En Vicenç ens recorda que té publicat un article sobre els antígons d’Avinyò. També ens indica el seu interès per esbrinar el significat de “roda del Raldiris” que dóna nom una sínia. Es sap que es refereix a un instrument de l’ofici de corder, però que deuria tenir de peculiar per disposar de nom propi o diferenciat d’altres rodes? Com passa amb molts altres topònims, de moment, la discussió del tema només pot donar lloc a especulacions.

En Muntaner ens torna a parlar dels treballs que porta entre mans, dels quals se’n va parlar en l’anterior reunió. Sobre el de la biografia de mossèn Batlle ens diu que el seu pare es va guanyar una medalla pel temps que va servir l’exèrcit a Cuba, participant en la primera de les guerres en el que aleshores era un colònia. La conversa ha derivat sobre el tema de l’esclavisme, que fins que no va ser prohibit era cosa normalitzada en la societat de l’època, és dir, fenomen no mal vist. Passa semblant –remarca en Muntaner i en Vicenç- sobre la tortura en temps de la Santa Inquisició. Així ens ho fa veure –diu en Solé, aportant una nota d’erudició- el filòsof Balmes, que es va esplaiar sobre el tema en l’obra on compara el catolicisme amb el protestantisme. Muntaner insisteix que molts del indians o americanos que són titllats d’esclavistes, primer caldria demostrar-ho.

Sembla que els padrons de Sitges aviat seran consultables mitjançant Internet.

En Josep Sicart ens informa que el seu treball toponímic sobre Bonastre calcula que el podrà tenir enllestit d’aquí a dos anys. També ens informa que s’ha fet soci dels Amics de la Wikipèdia, i que col·labora en introduir-hi topònims de Bonastre, tot convidant a la concurrència a què ens hi animem donada la importància de l’àmbit expansiu del medi (informació oberta a tot el món).

Els companys de Sant Sadurní informen de la quantitat de topònims que tenen recollits al dia, que de moment sumen uns 800. Observen que hi ha topònims repetits que es refereixen a llocs diferents, tal com passa, per exemple, amb “la vinya gran” o amb “la vinya de la vídua”.

En Solé diu que ha trobat el topònim “Cartago vetus” situant-lo a Olèrdola. En Carbonell aclareix que es tracta de topònims, com també succeeix amb “Subur” que en temps dels romàntics, de Milà i Fontanals… els quals es trobaven amb aquests topònims en textos antics i els situaven on els semblava, intuïtivament, però que no corresponen a la realitat científica.

La reunió ha finalitzat amb un brindis per desitjar-nos, mútuament, un bon any.

Reunió celebrada de 17 a 19 hores

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Luís Tetas i Palau (Calafell) i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:
Jaume Pardo (Torrelles de Foix)

Inicia els parlaments en Latorre tot dient que es troba treballant un llibre que serà un recull de fotografies antigues de Santa Oliva. Cada una de les fotografies anirà acompanyada d’un petit text o peu que, necessàriament haurà de fer referència al seu llibre de toponímia.

En Muntaner explica que treballa un article per a la revista de la Societat Onomàstica, basat en el topònim “Subur”, que falsament s’ha identificat amb Sitges. Ja al segle XIX es troba l’expressió la “Blanca Subur” per referir-se a la vila de Sitges. El punt de partença del seu article és el que diu Coromines (autor que es caracteritza per no indicar mai les fonts), i llançarà la hipòtesi següent: “Subur” possiblement es refereix a Subirats.

El tema ha donat lloc a un intercanvi d’opinions entre els reunits i ha derivat a parlar de les excavacions que s’han dut terme o s’hi estan duent a terme en aquell terme (hi hagué una població ibèrica important) i d’alguns dels seus topònims: pujol d’en Figueres (que a Sant Sadurní en diuen serra del Cocodril), fondalada, torrent o barranc de la Fontsanta, del castell (del segle XI); de la qualitat de certs llocs (flandès, que també n’hi ha a Piera).

Coromines afirma que “Suburissa” es refereix Súria. Surià (a cops escrit Sorià) és un topònim que trobem a Sant Sadurní, a Sant Cugat Sesgarrigues, a Sant Pere Molanta, a Olivella…

Muntaner també ens diu que prepara un treball pels Quaderns del Grup d’Estudis Sitgetans sobre els germans Batlle. Mossèn Batlle va ser escoltista, el seu pare fou soldat destinat a Cuba.

La conversa ha derivat cap a una petita discussió entre en Muntaner i en Carbonell sobre les antigues vies de comunicació d’Olèrdola a Sitges. El primer defensa que la riera de Vilafranca desemboca a Sitges i, per tant, el camí que vorejava la riera havia de ser el natural per arribar-se a Sitges. En Vicenç Carbonell, en canvi, afirma que fins al segle XVIII no va existir la carretera que voreja el torrent, i que el camí més antic havia de ser el que passava per Sant Pere de Ribes, que precisament, pel seu recorregut, passa per la masia nomenada de la Carretera i és més curt. No es posaven d’acord…, tot oblidant que tots els camins arriben a Roma.

En Solé intervé per tal d’intentar relativitzar les valoracions que aportaven l’un i l’altre, tot recorrent a un paral·lelisme. Per anar de Bellvei a Calafell, deia, existeix la carretera de la Cobertera que segueix el torrent del mateix nom. Abans de ser carretera va ser camí (no es va asfaltar fins a principis del segle XX) i molt abans que camí devia ser un estret corriol (usat pels ibers, els del poblat de les Masies de Sant Miquel, per arribar-se a la mar); però, al mateix temps també es pot anar de Bellvei a Calafell passant per Montpaó, per un camí que tot i estar actualment asfaltat ningú nomena carretera, i que també és antiquíssim.

En Carbonell ens diu que està preparant un text per penjar-lo al bloc de la secció i anima a la concurrència a participar-hi.

En Tetas ens diu que actualment dona vida, de tant en tant, al seu bloc dedicat a la toponímia de Vilafranca mitjançant jocs o qüestions curioses.

Es torna a parlar del genealogista de Canyelles, en Jaume Montaner Colomer amb el qual encara no ha estat possible contactar. Comprovem, mitjançant els mòbils, que disposa d’un bloc.

En Riera ens sorprèn per la feina que ha dut a terme des de l’última reunió. Ha accedit, per exemple, a l’arxiu municipal de Sant Sadurní, i ens diu que està elaborant una sèrie de fitxes sobre les entitats de població del terme, sobre les masies, les caves, el patrimoni històric, la hidrografia, etc. I ens mostra algunes d’aquestes fitxes…

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:

Jaume Pardo (Torrelles de Foix) i Ángel Rovira (La Bisbal del Penedès-El Montmell)

Es presenta un nou membre al grup, en Francesc Riera, paisà d’en Josep Piñol.

Es parla d’en Jaume Muntaner de Canyelles, qui treballa genealogies, i que tal vegada podria estar interessat en desenvolupar la toponímia local, avesat com està en l’arxivística.

Pren la paraula en Vicenç Carbonell per informar la nova pàgina web de la que disposa el GET, tot suggerint també una sèrie de propostes que s’hi poden desenvolupar. A la dita pàgina s’hi pot accedir bé a partir de la pàgina d’inici de l’IEP clicant “Blogs” i després “Blog de la secció de toponímia” o, directament, mitjançant l’adreça:

http://www.iepenedesencs.org/public/toponimia

on s’hi poden llegir les actes corresponents a les reunions trimestrals del GET (correspon a la pàgina d’inici).

Des de la mateixa també es pot accedir a “Qui som” on després de definir la disciplina i l’interès que té, es donen unes pautes mínimes que poden ser útils per a tots aquells que vulguin desenvolupar-la, sent la seva fi última, la publicació de les recerques.

Una altra opció, “Llibres de toponímia penedesenca” es diu que caldria que s’actualitzés doncs no és de tot exhaustiva.

En Vicenç ens diu que la base de dades, actualment amb més de 24.000 noms de lloc es troba paralitzada per manca de pressupost. L’havia iniciat una becària els anys 2002-2003 i, posteriorment, en Josep Solé, de forma desinteressada i gratuïta la va continuar tot doblant els noms que hi havia introduïts, referències que també es troben a la base de dades, de manera que a més dels topònims i la seva classificació també s’hi indica la font primària, cosa especialment útil per als historiadors, per exemple. En aquesta base de dades hi ha introduïts els llibres complerts d’Olivella (2004) i de Sitges (1986), així com els topònims trobats en 163 referències (llibres, capbreus, notarials, mapes, etc.). Es disposa d’un material ingent perquè la base de dades pugui ser augmentada, així, per exemple, amb les dades que aporten els llibres publicats fins avui, o els diferents llistats que els membres del GET han anat treballant.

En Muntaner proposa que els llibres publicats puguin ser consultables introduint-los a la pàgina o blog del GET, cosa que seria fàcil de fer amb els aquells que han estat treballats informàticament. Tot i que s’ha comentat que això comportaria un desfasament amb la base de dades doncs aportaria topònims que encara no haurien estat introduïts a la base de dades, s’ha considerat finalment que no produeix cap inconvenient; i no treu que en un futur es puguin anar introduint a la base, que ofereix ítems classificatoris que no consten als llibres publicats. Per fer realitat la proposta d’en Muntaner només caldria el vist-i-plau de l’IEP.

Una altra proposta que aporta en Carbonell es que al blog del GET s’hi creí una nova pàgina dedicada a introduir-hi articles de temàtica toponímica; aquesta pàgina es podria anomenar “Qüestions de toponímia” i qualsevol del grup hi podria col·laborar. La proposta va ser acceptada.

Passant a un altra tema, en Vicenç Carbonell ens torna a parlar de quelcom tractat ja en les últimes reunions (la última, degut a la COVID, va ser el setembre de 2020), tot posant-nos al dia. Es tracta del grup de voluntaris Garraf Coopera, que ha escanejat la totalitat de les fitxes de cartró que al llarg de seixanta anys havia confeccionat, una per a cada un dels topònims, i que a més, les han passades a word; també han escanejat i estant treballant els treballs que en Vicenç havia donat a conèixer, al llarg de tot aquell temps, a l’IEP, a la Talaia, a la revista La Geltrú, etc., i els incorpora a un nou projecte “Noms de lloc del Penedès”, que malgrat que avui per avui encara no disposa de promotor públic, s’hi ha mostrat interessat l’IEP, l’Arxiu Comarcal del Garraf i les Biblioteques de Vilanova. El projecte manté la mateixa codificació de la Base de Dades, però les seves característiques són ben diferents, doncs desenvolupa en redacció, el que aporta aquella i les fitxes (que sols indiquen els criteris bàsics: visites i comentaris, documentació, bibliografia, cartografia, etimologia i cronologia); a més es troben actualitzades i numerades. Tot aquest ingent treball és producte de la col·laboració de diverses persones, entre les quals algunes del GET, que quan es el cas també s’hi fan constar els seus noms i cognoms. Es tracta d’un projecte obert en el qual hi pot col·laborar tothom.

Comentant l’estat actual dels nostres treballs, que idealment culminen en la publicació d’un llibre amb els topònims de tot un terme municipal, cosa que significa, generalment, anys i anys d’investigació, es detecta la dificultat que tenen -els qui havent assolit dit objectiu-, per emprendre la investigació d’un altre terme, sent, a més, convenient i idoni, que els treballs locals siguin desenvolupats per algú de la mateixa població, que conegui bé el terme i la seva gent. Es el que es podria nomenar “la síndrome del fill únic”. La cosa es més que comprensible i contra això no hi ha més que esperar que la providència vagi engrossint el nombre d’individus que formen el GET.

També s’ha parlat de genealogies, és a dir, d’antropònims, disciplina parenta de la toponímia. En Joan Latorre, per exemple, els va incorporar en el seu llibre sobre la toponímia de Santa Oliva; i el nostre company Josep Segura, com es sap, la desenvolupa especialment, cosa que l’ha dut a la toponímia. En Josep Solé comenta que té feta la del cognom Armajach, que s’inicia a Catalunya a principis segle XVI mitjançant l’entrada de dos germans, mestres de cases, procedents de França; diu que és interessant veure com creixent les diferents generacions i com es van escampant per diferents poblacions catalanes fins arribar al Baix Penedès i fins i tot formar part de l’emigració a Amèrica. L’arbre dels Armajach a Catalunya seria del tot complert sinó fos per la destrucció soferta per l’arxiu parroquial de Torrelles de Foix, una de les poblacions on s’hi van assentar.

Es parla també de la col·laboració amb el projecte de l’IEP sobre els pobles abandonats.

ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), el 19 de setembre de 2020, de 17 a 19 h.

Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Sicart i Martínez (Bonastre); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); i Josep Solé i Armajach (Bellvei).

Excusa la seva assistència:

Jaume Pardo (Torrelles de Foix)

Després de comentar l’organització que últimament ha adoptat el grup, s’ha passat a parlar de diverses qüestions.

En Sicart comenta que l’interessa desenvolupar la toponímia de Bonastre fins el punt d’arribar a fer-ne algun dia una publicació; puntualitza, però, que -com a geògraf- li interessen sobretot aquells topònims que assenyalen llocs concrets, que es poden ubicar exactament sobre el territori o mapa. S’han donat altres punts de vista, per exemple s’ha comentat el llibre d’en Latorre, centrat en el terme de Santa Oliva, que a la toponímia hi inclou l’onomàstica. Hi ha qui discrepa de fer aquesta barreja, altres ho troben bé. En tot cas és una obra molt completa que ha significat anys de treball, i que es poden fer obres més senzilles però igualment notòries, com per exemple, el dedicat a la toponímia d’Albinyana.

Seguin amb el tema, en Sicart abunda dient que potser no li interessen els noms de les cases, sobretot aquells que coincideixen amb el nom de persona (onomàstic). Però una casa –li respon en Solé- no deixa de ser un lloc concret i ubicable, construïda sobre un terreny que deu tenir el seu propi topònim, en un carrer o plaça…, si coincideix el seu nom amb el de persona, aquest tindrà categoria doblada (toponímica i onomàstica). En fi, es conclou que hi mols estils de tractar el tema, i de fet no hi ha un llibre de toponímia que sigui igual a un altra…

També s’ha parlat d’arxius, sobretot dels comarcals penedesencs, del tipus de documentació de més d’interès per a la toponímia (capbreus, notarials, amillaraments, etc.).

En Vicenç, comenta la documentació que va usar per fer la primera edició de la seva obra sobre Vilanova; que a la segona edició hi ha molts més topònims, que aquesta era acotada el 2018, i que en dos anys n’ha trobar de nous…, és una tasca que mai s’acaba, que els límits se’ls ha de posar un mateix per poder presentar el treball fet.

També es va comentar la possibilitat de tornar a fer servir la pàgina d’Internet que tenim el GET dins la web del Institut. Podríem començar publicant les actes trimestrals, estancades després de la presentació de la toponímia vilafranquina del Lluís Tetas, qui fou el darrer que sabia com penjar-les, però que a partir d’aleshores no va poder aconseguir-ho.

Publicat el 17 de març de 2015

Reunits catorze membres del GET en una dependència del segon pis de la Unió Casino Comercial, representants de La Granada/El Pla del Penedès, d’Olivella/Vilanova i la Geltrú, de La Bisbal del Penedès/El Montmell, de Santa Oliva, de Vilafranca del Penedès/Calafell, de Sitges, de Sant Sadurní d’Anoia/Subirats, de Torrelles de Foix, de Begues, de Sant Pere de Riudebitlles, de Bellvei i el de toponímia antiga i medieval.

En Vicenç Carbonell reparteix una sèria de plànols de diferents municipis del Penedès a aquells de nosltres que s’interessen per ells i que són els que té repetits de la seva col·lecció.

Es parla d’un llibre de toponímia del municipi de Sant Pere de Ribes que s’havia editat l’any 1936 i que sembla que se n’està preparant una reedició. Es diu que aquell llibre segueix una normativa que avui ja no és vigent, així, per exemple, els diferents topònims són organitzats per zones geogràfiques i no alfabèticament. A més, en un butlletí de la Societat Onomàstica, es van aportar nous noms de lloc i en diferents programes de la Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles s’han aportat estudis sobre el nom de les cases del poble, amb tot el qual només caldria posar ordre a tot aquest material per editar en un futur un llibre de toponímia d’aquest municipi en la nostra col·lecció.

També es parla d’un llibre sobre el Pla del Penedès -escrit ara fa anys pel Sr. Llorach de Sant Sadurní d’Anoia- i que sembla que ara s’editarà. Des del punt de vista toponímic, l’estudiós d’aquest terme ens diu que ja controla el nom de les cases i dels carrers.

S’ha felicitat al nostre company Ramon Marrugat perquè fa cosa de pocs dies ha aconseguit el títol de doctor havent presentat la seva corresponen tesi. Ens diu que la tesi l’ha mantingut ocupat els últims mesos, que a l’Arxiu del Monestir de Santes Creus hi ha molta cosa per mirar, i ens fa una disertació sobre l’etimologia dels topònims, disciplina, diu, que es troba entre la ciència i l’especulació, entre el que és transparent i el que és opac; de topònims que, en el temps, canvien de significat; de qüestions de tipus morfològic i de característiques del parlar penedesenc que arriben a la toponímia.

També està madurant una nova edició actualitzada dels noms de lloc de Sitges. A Begues treballen els topònims que suposen no existeixen en cap document sinó en la memòria oral dels seus informants.

Altres qüestions que s’han discutit: Ricart/Ricard, com s’escriu correctament dit topònim?; correló/corraló; Lavern/Labern; Cruset/Croset… També s’ha parlat de cal Noia del Curri a Castellví de la Marca, topònim que trobem en documents del segle XVII, però que avui sols es coneix per cal Noia.

Poc abans de les set de la tarda hem tancat la sessió per anar tots plegats a la presentació del llibre del nostre company Lluís Tetas i Palau, Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès, que s’ha celebrat al mateix local de la Unió Casino Comercial, al pis de sota. L’obra, sens dubte, és una gran fita de la nostra disciplina. En una sala plena de gom a gom, l’han presentat el regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Albert Tubau, president de l’IEP; Vicenç Carbonell i el propi autor.