1 m. i f., adj. gentil. ↑Segarrenc, ↑segarrenca, de la Segarra.
2 m. i f., adj. meteor. Dit dels fenòmens meteorològics procedents de la Segarra. Boira segarresa. Vent segarrès.
COMENTARIS:
Estalella Obra dispersa, p 78 nota: «Observi’s de pas l’arcaisme del nom segarreta per designar el segarrés, forma, aquesta últim, que apliquem al vent que ve de la Segarra.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. SEGARRÈS, -ESA. m. i f., adj. || 1.Segarrenc.
Estalella Obra dispersa, p 78 nota: «segarrés, forma [---] que apliquem al vent que ve de la Segarra.»
ManentNúvols Pdès., p 31: «Boira segarresa o la segarresa: És molt freda, ve a l’hivern i per tant de la Segarra. Recollit a Font-rubí, Gelida, Mediona, Pontons, Sabanell, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca i Vilobí.»
SadurníRetalls folkl., p 139: «Els vents. ...del nord, anomenat segarrès.»