EL PROJECTE
CRIDA PER A LA CONFECCIÓ D’UN VOCABULARI DEL PENEDÈS
El maig de l’any 2012, l’Institut d’Estudis Penedesencs va fer pública una “Crida per a la confecció d’un vocabulari del Penedès” que començava tot dient:
«Fem una crida als estudiosos a participar en un projecte de recull dels mots que, dintre del patrimoni general de la llengua catalana, identifiquen, o han identificat, la parla del Penedès...»
El primer efecte de la Crida fou la creació al si de l’IEP, d’una “Secció del parlar penedesenc”, amb la voluntat d’aplegar material i ordenar-lo en un Recull lèxic penedesenc, procedent principalment de dues vies:
-
El buidatge de tota mena de textos d’autoria penedesenca
-
Les aportacions de voluntaris escampats per tot el territori
Al procés de recollida i buidatge de texts, va seguir la depuració i classificació del material, amb els següents objectius:
Lèxic
Es tracta de fer un recull lèxic que aplegui els mots usats, o que ho han estat, per gent del Penedès; que els situï en un context i n’ofereixi una definició.
Dialectològic
Ha d’ésser també un treball dialectològic, que es fixi en els mots penedesencs, tant els de difusió general com els específics d’una localitat, que no formin part de l’estàndard català.
Recuperació
Ha d’ésser un treball de recuperació, en posar a l’abast de les noves generacions els mots nostres que han patit una marginació de l’ús, per causa tant de la necessària estandardització com de les tendències globals.
Terminològic
Ha d’incorporar la creativitat terminològica de les àrees lingüístiques en què les propostes penedesenques esdevenen hegemòniques (viticultura, festa major, carnaval...) o de notable intensitat (indústria paperera, pesca...)
Codificació
Ha d’ésser un treball de codificació, en proposar una grafia per als mots no recollits en el diccionari normatiu, d’acord amb les regles ortogràfiques.
Cohesió
La llengua ha de constituir un element de cohesió territorial.
Omplir un buit
Finalment, ha d’ésser un treball destinat a omplir un buit clamorós, com és el de l’absència de treballs sobre la parla penedesenca dins el corpus d’estudis de la dialectologia catalana.
EL NOSTRE PARLAR
De bon començament, la Secció va treballar amb la idea que el parlar penedesenc forma part del català central, el qual, al seu torn, en la divisió dialectal del domini català, s’encabeix en el que s’ha convingut a dirne Oriental, en una divisió fonamentada en el sistema vocàlic fònic que, ve a tomb de recordar, va ésser formulada per primera vegada pel penedesenc Manuel Milà i Fontanals.
Ara bé, com que el parlar del Penedès no ha tingut gaire atenció específica per part dels estudiosos, cal, en conseqüència, raonar degudament l’abast territorial.
EL DOMINI DEL PARLAR PENEDESENC
De les primeres recerques se’n desprèn que el domini del parlar penedesenc és, grosso modo, el territori comprès entre el Gaià, la Segarra i Montserrat. És un territori que sobreïx les comarques oficials de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf, i que s’estén en part de les que porten els noms de Baix Llobregat, Anoia i Tarragonès.
Aquesta delimitació ha de restar més ben fixada en la prospecció que la secció del parlar penedesenc fa per a la recerca i establiment d’isoglosses lèxiques en les zones frontereres, com la que actualment es porta a terme a la rodalia de Torredembarra.
LA CLASSIFICACIÓ DEL MATERIAL RECOLLIT
Ara i ja amb una notable quantitat de treball realitzat, la Secció del Parlar penedesenc de l’IEP ha elaborat una Proposta per a arxivar l’aplec de material dividida en dues parts
-
Un arxiu de caràcter intern, amb funció de magatzem de tot el material recollit
-
Un lèxic consultable en una pàgina web
ELS CRITERIS D’INCLUSIÓ DE MOTS I ACCEPCIONS
A partir del treball de prospecció de dades, la Secció del parlar penedesenc ha establert uns criteris de selecció basats en algun dels següents motius:
-
Els mots que emmarquen la unitat territorial del parlar
arraix, brotons, correló, endimari, foc a terra, pèleg, primavera (mallerenga), pua d’atzavara, rocallís, segarreta.
-
Mots i accepcions generals de la llengua amb notòria intensitat d’ús al Penedès
fondo, cocó, verga...
-
Els testimonis de particularitats locals
Els testimonis de particularitats locals: administrador (festa major), calar la bóta, copoll ‘baldufa’, marseca, paterols, quarto de reixa, trajo, picar pipes, catxar, corona de crist, mataconill...
Caldrà tractar adequadament les diferències locals: estuva / estuvina, baldritxa / baldriga, antina / anquina...
-
Elements gramaticals auxiliars i de connexió característics del Penedès
tantost, boi...
-
Les variables fonètiques que han conformat mots diferenciats de l’estàndard
còbit, mercoc, esturbiar, enyiva, espessigar,esberzínia, escar- xofa, fenal, fredulega...
-
Novetats lèxiques creades des de l’onomàstica pròpia
Catànies, grifi, paper Guarro, rajola del Vendrell..
També paper Capellades i paper Romaní ‘paper de barba’ en alguns punts d’Amèrica.
-
Les accepcions particulars penedesenques de mots generals del català
baluard, sínia...
-
Les terminologies específiques de la particularitat penedesenca
Viticultura i enologia (cava, caves, cup de raig, desgorjar, morrió, rima...); carnaval (arribo, moixó foguer...); festa major (ball de l’empalmada, cotonines, figuetaires...); castells (torre, cassoleta, xiquets, toc de vermut, galeres...); falcons (amb tot el vocabulari)...
-
Els sintagmes de l’activitat econòmica
L’ànec mut, préssecs de l’Ordal, malvasia de Sitges, gall del Penedès, gambes de Vilanova...
-
En la selecció de mots i la redacció d’articles hom ha hagut de resoldre alguns problemes
-
Codificació de mots no inclosos al diccionari normatiu.
-
L’evidència de la necessitat de codificar diferent algun dels lemes.
-
La inclusió de noves accepcions a mots inclosos en el diccionari normatiu.
-
A banda, també caldrà estudiar:
-
Els mots als quals la normalització lingüística ha afectat greument: bargalló, mossan,...
-
L’especificitat de l’alimentació i la cuina: brotons, bull, esmarris,xató...
ALTRES QÜESTIONS QUE AFECTEN LA DEFINICIÓ DELS LEMES DELS ARTICLES
Fabra va recórrer a una definició dels mots referits a animals i plantes, que era modèlica (en el sentit que seguia un protocol) i acostumava a incloure-hi el nom científic. És un model a seguir, però, si posem primavera ‘mallerenga’, és necessari repetir-ne la definició? Fins a quin punt hem d’entendre que el parlant ja té prou informació prèvia que no cal repetir?
Convindrà que un parlant pugui entendre el significat d’un mot desconegut a partir de la definició que l’hi donem i, alhora, la informació enciclopèdica ha de ser la justa per portar amenitat i significació territorial. Ha de ser neutra ideològicament.
Hi ha d’haver criteri homogeni en el tractament del femení, tant en els lemes com en les definicions
Els mots tenen història que sovint convindrà referir-s’hi. La llengua relaciona parlants d’edats diferents, tot i que canvia constantment.
La informació no serà mai prou exhaustiva ni en el conjunt de mots i accepcions ni en les definicions. Cal una bona selecció de la informació recollida.
