COSSI
m. |
cobert., local. | |
1 Atuell de terrissa o de metall per a fer-hi la bugada.
2 local. A Vilanova i rodalia, ↑torreta, test per a posar-hi flors.
COMENTARIS:
Ignasi M. Muntaner Peculiaritats Sitges, p 202: «Cossi. Test on es cultiven plantes (vegi’s també torreta). Tant el DCVB com el DIEC2 defineixen cossi com un atuell troncocònic de mida gran i, segons l’ús més corrent a què se’l destina a Catalunya, per a fer-hi la bugada. Però el DCVB esmenta, també, entre altres deu possibles usos d’un cossi, el de «tenir-hi flors plantades». En aquest cas, òbviament, l’atuell ja no és tan gran. El DCVB diu que el lloc on es dóna el nom de cossi a un recipient usat per a posar plantes és Ulldecona, però el DCVB depèn dels seus informants i cap sitgetà no li degué fer saber que també en els cossis de Sitges es posen plantes.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Àngels Parés Parla col·loquial, p 36: m. Atuell gran, generalment de terrissa, per a fer-hi la bugada. Test o torreta.
Oriol Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 55: «cossi, no pas només com a ‘atuell per fer la bugada’ sinó també com a ‘test o torreta per tenir-hi plantes’.»
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: cossi (test o torreta per tenir-hi plantes)».
EXEMPLES:
Ignasi M. Muntaner Peculiaritats Sitges, p 202: «Pots omplir tots aquests cossis de clavells».
Àngels Parés Parla col·loquial, p 36: «Tinc tres cossis amb geranis»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COSSI m. || 1. Gran recipient dde terrissa, de fusta o de metall, de forma trtoncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada... || 5. Test de forma troncocònica invertida que serveix per a tenir-hi flors plantades.
