VENT-2
m.
|
castell.
| |
Nom del casteller que, en una pinya, pren posició entre dues rengles i, amb les mans alçades, fa de reforç a la cames dels castellers situats a banda i bsnda del pis del damunt.
COMENTARIS:
Els braços alçats devien originar la metàfora del nom de “vent” procedent de l’acampada excursionista, alhora que la visió de les mans justifica el sinònim de “mà i mà” que pren aquest casteller en algunes colles. Altra cosa és el sinònim camptarragoní de “dau” que prové de la terminologia de la pedra seca, que és com s’hi anomena la pedra que fa de cantonera entre dos marges.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: LES PRIMERES MANS: Son els homes que fermen els segons per les cuixes: això és fonamental, ja que si un segon queda ben fermat de cintura en avall, tots els moviments que venen de dalt del castell no es transmeten directament al baix, i aquests moviments son els que més reventen la gent de sota. Hauriem de diferenciar dues formes de fer mans: els “primeres mans” pròpiament dits , i els “mans laterals” (que reben a Vilafranca una altra denominació: “els vents”; també se’n diuen els “reforços”). Així que el segon queda lligat per darrera (primeres mans), pels costals (mans laterals) i per davant (agulles).
Brotons Enciclopèdia castellera, p 193: «Casteller de l’equip de mans: dau (Valls i Tarragona); vent (Penedès); mà-i-mà (Minyons de Terrassa)»
L’Esplai, 21-28 juny 79 (apud Català Dalmau Mon casteller II, p 939): «a partir d’aquí, darrere de cada pilar, ja van les primeres mans, gent molt alta i també amb bones manasses que serveixen per a aguantar. Entre pilar i pilar, amb una mà a cada rengle, van els vents...».
Eloi Miralles Fem pinya, p 85 (Apud Català Dalmau Mon casteller II, p 939): «Hauríem de diferenciar dues formes de fer mans: els primeres mans pròpiament dits, i els mans laterals (que reben a Vilafranca una altra denominació: “els vents”; també se’n diuen “els reforços”»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. VENT 8 m. Corda lligada a un pal, una antena, etc., que serveix per a evitar que caigui, que es decanti a un costat.
