TINT
m. | marin. | |
1 Acció de tenyir.
2 Matèria usada per a tenyir.
3 ↑Tenyidor.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Roig / Amades Voc. pesca. TINT. m. Lloc especialment destinat per a tenyir els ormeigs de pesca. Sol ésser un lloc de propietat comunal dels pescadors de la platja, que paguen, en utilitzar-lo, una quantitat estipulada, considerada com a import dels materials que consum el tint (Calafell).
Carbonell Carrers Vilanova 9, p 41: «Es procediment del tint es feia en calderes de coure i la base era la rusca ―ruscla, com se’n deia a la nostra platja―, feta amb escorça de pi i d’alzina molta»
Soler Olivella Enterrarà el darrer, p 32: «El matí vàrem portar la cinta al tint...» i nota: «A la Platja van funcionar dos tints o tenyidors)
CITACIONS LITERÀRIES:
La Nostra mar 1, p 18: «si no es tenyia, amb el tint fet de rusca o sigui de l’escorça del pi molta i bullida, la xarxa no durava ni quinze dies».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. TINT 1 m. 1 m. Acció de tenyir; l’efecte. 2 m. Color amb què es tenyeix. 3 m. Obrador de tintorer.
