MAL MALA
adj. | caract. medic. | |
1. adj. caract. Dolent, dolenta.
2. adj. medic. Malalt, malalta.
COMENTARIS:
La segona accepció s’usa sobretot en forma femenina.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Clascar Sigró: «Ai! n’hem fet caldo per una noia que està mala...»
Marrugat Narracions llegendàries Penedès, p 77: ·El pas de la mala dona” [...] Del judici que se’n va fer en va resultar la sentència que la dona, ara viuda, havia de ser condemnada a morir decapitada [...] el seu cos va ser tirat a la mar que alimentés els peixos i el cap, a dins d’una gàbia penjada d’un pal, [...] en aquell mateix punt de la malifeta [...] Per això, encara ara, aquell lloc és conegut com “El Pas de la Mala Dona”.
ETNOPOÈTICA:
D’una fórmula eliminatòria vilafranquina: «Dalt d’un pi | hi ha una cabra, | que està molt mala...»
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Muntaner Noms lloc Sitges, p 115: El pas de la Mala dona.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 3. MAL, MALA adj. || 1. No bo; mancat de bondat (moral o material); a) Antigament s'usava precedit del seu substantiu o d'un verb copulatiu («un home mal», «el camí és mal»); aquest ús actualment no existeix gaire en el llenguatge parlat, en el qual l'adjectiu mal precedit del substantiu o del verb copulatiu és substituït pel sinònim dolent (Cat., Bal.) o roín (Val.): «un home dolent», «el camí és roín».
