• Inici
  • El projecte
  • Abreviatures
  • Bibliografia
  • Contacte
  • Web de l'IEP

MAL MALA

adj.

caract.

Fon.: [maɫ] [maɫə]

Malalt, malalta.



COMENTARIS:

 

Usat sobretot en la forma femenina.

 



CITACIONS LITERŔRIES:

 

Clascar Sigró: «Ai! n’hem fet caldo per una noia que està mala...»

 


ETNOPOČTICA:

 

D’una fórmula eliminatòria vilafranquina: «Dalt d’un pi | hi ha una cabra, | que està molt mala...»

 


LEXICOGRAFIA COMPARADA:

 

DCVB. 3. MAL, MALA adj. || 1. No bo; mancat de bondat (moral o material); a) Antigament s'usava precedit del seu substantiu o d'un verb copulatiu («un home mal», «el camí és mal»); aquest ús actualment no existeix gaire en el llenguatge parlat, en el qual l'adjectiu mal precedit del substantiu o del verb copulatiu és substituït pel sinònim dolent (Cat., Bal.) o roín (Val.): «un home dolent», «el camí és roín». 

 






© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014


Política de privacitat