XIC XICA
m. i f.; adj.
| ||
Menor d’edat en relació amb altres germans. La germana xica.
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, p 43: «en la personalitat del Xic de les Barraquetes s’hi ajuntaven la figura simpàtica, el valor popular i la tristesa de l’assassinat del seu germà, el Noi de les Barraquetes»; p 44: «els germans Vicenç i Francesc Martí Torrents, que així es deien el Noi i el Xic de les Barraquetes».
Iglésies Gaià Foix Miralles, p 287: «... un camí va a la font de Cal Xic Trompa.. A les parets d’aquest mas, hi ha una carretera particular que empalma amb la del Vendrell al Pla de Manlleu.»
Ramon Carro vi, p 9: «si el vols, vine fins el Cap de les cases i discutirem la jugada. Allí t’espera el Nen Xic!».
Vidal Valenciano G., Festa Major Vilafranca, 51: «La gran, la mitjana o la xica de can N està promesa amb l’hereu de tal casa».
ONOMÀSTICA:
Piñol, Font-rubí noms cases: cal Pere Xic, cal Ramon del Pere Xic, cal Ton del Pere Xic, cal Xic del Via, cal Xic Melés.
Restaurant Cal Pau Xic (Guardiola i Sant Pau d'Ordal).
Xic de la Barraqueta: Joan Martí i Torres, de Martorell 1834-1909, líder republicà.
