ACOLLADOR
m. | marin. ofici. | |
Peça o corda que fa que alguna cosa es mantigui fixa o tibant,
CITACIONS LITERÀRIES:
Roig Raventós, E., Sitges avis [apud Esquerda Ciutat record, p 160]: «la confecció de mantellines i mantons era una indústria casolana... Aquest treball es feia per mitjà d’uns bastidors... les peces del bastidor es fermaven per mitjà d’uns cargols anomenats acolladors.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1 ACOLLADOR, -ORA m. i f. Que acolla. 2. ACOLLADOR, -ORA || 1. adj. Que es pot acollar. || 2. Acollador: m. nàut. Cada una de les cordes o caps que van des dels ulls o forats de la tira de bigotes dels cadenots als forats de la tira de bigotes dels obencs. Estan posats obliquament de bigota a bigota i serveixen per aguantar ben ridats (atesats) els obencs, obenquells i burdes.
