AIRE
m. interj. | meteor. | |
1 Mescla de gasos que compon l’atmosfera.
2 Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat a) Aire de la tramuntana; tramuntana fluixa; b) Aire de mar: Llebetjada.
3 pl. Ostentació exagerada. Aires de grandesa.
4 interj. Expressió usada per a dir a algú que se’n vagi. Aire, que vol dir vent!
INFORMACIÓ LÈXICA:
Manent, Núvols Penedès, p 72 «Aire de la tramuntana: És com un residu de la tramuntana veritable. Recollit a Banyeres.»
Manent, Núvols Penedès. s.: 72 «Aire de mar: És com una llebetjada. Recollit a Albinyana.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. AIRE 1 m. I || 4... a) ¡Aire! interj. imperativa per excitar a moure's de pressa i amb coratge (Empordà, Valls, Vinaròs).
DIEC. AIRE 1 m. Mescla de gasos que compon l’atmosfera. L’aire és necessari per a la respiració. Renovar l’aire de l’habitació. Destapa-ho perquè hi toqui l’aire. Un corrent d’aire. No fa un alè d’aire. Aire enrarit. 5 1 m. Aire en moviment, vent, especialment el de poca intensitat. No fa una gota d’aire. Feia un airet molt fred. Quin airàs, quin airot que fa! Aire o no aire, la forca enlaire... 7 4 aires de grandesa Ostentació d’importància exagerada, de riqueses, etc.9 interj. Expressió usada per a dir a algú que se’n vagi. Aire, que vol dir vent!
