AIXOLL
m. | ramad. | |
Cort de porcs.
COMENTARIS:
És força corrent la variant femenina soll, producte d’una afèresi, seguida de sonorització de la consonant inicial.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Josep Gual, a Sínia núm. 19 (1998), p 8: «La soll (que nosaltres... en diem l’aixoll)»
Roig Fontseca Masllorenç, p 24: «Al corral del pati teníem una xoll, una cort amb 9 porcs.»; p 48: «... el menjar dels porcs que engreixàvem a la xoll, al corral de la casa.»
Sadurní Sant Pere, p 248; «assoll: aixoll. soll, lloc on s’engreixen els porcs».
Sala Figueras. Vida quotidiana Rovira Roja, p 199: «Soll: Cort de porcs.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Sala Figueras. Vida quotidiana Rovira Roja, p 198: «El terra de la soll era d’un enrajolat especial, amb maons clavats de cantó; diuen que era perquè el porc no rellisqués. A moltes masies encara es pot trobar la pala de ferrode netejar la soll del porc.».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
AGUILÓ. AXOLL (Vilafranca): cort dels porcs.
DCVB. AIXOLL. m. Soll; cort dels porcs.
DCVB. 2. SOLL. (dial. assoll i aixoll) f. (i dial. també m.). Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.).
