ARRÒS
m. locu. | alim. | |
1 Plat que conté l’arròs com a component principal.
2. 1. Arròs a la sitgetana.
2. 2. Arròs de les quatre barres. Plàtera amb amb dues capes d’arròs blanc bullit, entre les quals una de cada de carn picada i tomàquet fregit; tot plegat cobert de maionesa, el groc de la qual és travessat per quatre tires de pebrot vermell escalivat.
2. 3. Arròs negre: arròs guisat amb sípia.
2. 4. Arròs caldós. El que té molt de brou.
2. 5. Arròs blanc. Arròs bullit.
3. locu. Anar d'arròs: entrar de gorra en una diversió.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore 2, 233: «Sitges. L’ arròs a la sitgetana era el plat tradicional. El sofregit el feien amb safrà, ametlla picada i un tros de pa torrat... hi entraven salsitxes, costelles de porc, llagostins, musclos, tallerines, pèsols i pebrots (Emerencià Roig)».
DCVB. Anar d'arròs: anar convidat o de franc a una diversió (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Vallès, Penedès). «Ha entrat d'arròs en el teatre» (Cat).
CITACIONS LITERÀRIES:
arròs negre ‘arròs’ en oposició al blanc [Tothom 27/XI/1969]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ARRÒS [pl. -ossos]. 1 1 m. Planta de la família de les gramínies, de tija foliosa, fulles auriculades a la base i espiguetes en panícula laxa, finalment penjant, conreada extensament en climes càlids o benignes i terrenys inundables corresponent a diverses varietats d’Oryza sativa, provinent del sud-est asiàtic, i també a diverses varietats d’Oryza glaberrima, originària de l’Àfrica tropical occidental. 1 2 m. Gra de l’arròs, ric en midó, altament nutritiu. 1 3 m. Plat o guisat fet amb arròs. Un arròs a la marinesca. Arròs amb pollastre. Arròs amb llet. Arròs negre. Arròs a la cassola.
