BADAR
v., tr,. intr., refl. | bot. | |
1 intr. refl. bot. badar-se una poncella Descloure’s.
2 tr. Guaitar.
3 intr. Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant.
4 2 intr. Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa.
ETNOPOČTICA:
Cançó
«Un cigala calenta, | d’escalfor del sol que pica,| a una figuera caigué | allà al bell mig d’una figa. | La figa, tota contenta | de sentir cançó tan bella | joiosa es bada i ensenya | la gran vermellor de dintre.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BADAR v. I. || 1. Obrir (la boca). || 2. Obrir una cosa sense separar completament les seves parts; Especialment: a) Els ulls. —b) Les orelles. —c) Les flors i fruites. —d) Altres coses en general. Badar el porc: obrir el porc mort (Cat). —e) intr. o refl.
II. || 1. intr. Mirar sense fixesa. || 2. intr. Estar distret, sense l'atenció fixa en allò en què caldria posar-la. Loc.—f) No val a badar: expressió per recomanar vigilància o atenció (Cat., Bal.).
DIEC. BADAR. 1 2 v. intr. pron. badar-se una poncella Descloure’s. 2 3 no badar boca No obrir boca. 2 4 v. tr. Obrir al llarg, produir una clivella (en alguna cosa). Li vaig badar el cap d’una garrotada. 3 v. tr. Guaitar. Tu, què bades? 4 1 v. intr. Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant. 4 2 v. intr. Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.
