BADOC BADOCA
m. i f. i adj. | caract. bot. | |
1. 1 Perdona que bada.
2. 2 Ximplet.
3. 3 Flor de magraner.
4. 4 Flor de la carbassera.
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 77: «mai hauria imaginat que la gent fos tan badoca».
Gual, Mar fonda, p 70: «un dia que mirava un bon exemplar de solraig... vaig fer conversa amb un jaio pescador que també feia el badoc com jo.»
Hdez. Ventosa Pic, repic, repicó, p 69: «... mira la processó, però encara fa cara de badoca.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BADOC. I. m. i f. i adj. || 1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l'atenció (Cat., Val., Bal.). || 2. Ximplet, el qui per curtor d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre (Cat., Val.). II. m. || 2. Flor de carabassera (La Jonquera, Olot, Palamós, Llofriu, Gandesa, Maestrat). || 3. Flor de magraner (Penedès, Valls, Reus, Carlet, Montbrió del Camp, Menorca).
