BAIX

Baix-a-mar és un sintagma locatiu convertit en el nom de lloc que en les localitats costaneres designa la part que toca a la platja. Recollit a totes les poblacions, fins i tot a llocs com a Cubelles, en què no hi ha barri marítim.

En un castell, el nom de baix és extensible a les castelleres.

Abecedari Festa Major Vilafranca, p 34: «Baix: en el lèxic casteller, persona situada a sota d’un castell, on es considera el primer pis, amb els braços travats amb altres companys en una posició característica segons l’estructura de la construcció.»

Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: Els BAIXOS: Son els homes que aguanten tot el pes del castell, sobre lesds seves espatelles puja el segon. És per això que son d’una importància fonamental, imlògicament han d’estar voltats d’un grup de gent que els subjecta (pensem que un baix pot portar al damunt seu quatre o cinc vegades el seu propi pes); cal que siguin homes resigants i soferts.

Garcia Soler, Vida marinera, p 301: «a baix a mar: expressió vilanovina... per a indicar el barri mariner.»

Miralles Eloi Fem pinya, p 91: BAIXOS: Castellers que formen el primer pis. Son els que toquen de peus a terra i es traven entre ells formant una anella.

Muntaner, Peculiaritats Sitges, 18: «baix-a-mar -Dit des de la vila estant, és el nom de les terres que hi ha al costat de la platja. ‘El vaig trobar a Baix-a-mar, a la Ribera’. Es tracta d’un sintagma locatiu que, en el cas de Sitges, i tinc entès que també a Vilanova, s’ha lexicalitzat i s’ha convertit en un topònim, un nom de lloc. » 

Parés, Parla col·loquial, p 38: BAIX A MAR. Zona de la platja. Expressió popular de tota la costa de Ponent. «On vius? A baix a mar.»

Pi de Cabanyes, Pixarot, p 24: «Sabem per tradició oral que “a baix, a mar” (que és com els vilanovins ―i abans els encastellats geltrunencs, és clar― hem anomenat tradicionalment la franja costera...)» 

Vinyals / Cuatrecasas, Parlar vilanoví, p 5: «bons tertulians... el tercer de baix a mar...»

Ricard Aranda Arguimbau (molts anys casteller de Vilafranca): «Una vegada que em tocava fer de baix, vaig sentir que un es queixava, que no podia més, i jo li vaig dir “Tu calla, a patir, que estem a galeres!”  

Espinàs, J. M., apud Esquerda Vilageltrú, p 157: «A Vilanova... cal arribar-se a la vora del mar, “a baixamar”, com diuen aquí».

Cançó de pati d’escola

«Allà baix a l’era | una font hi ha | i el qui vulgui beure | s’ha d’ajonollar; | de jonolls en terra, de jonolls e terra | i un orró a la mà. Ah!»

Toponímia.

Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 52: «Baix-a-mar. Nom genèric donat pels vilanovins al sector del barri de Mar estès més avall de la via del tren... Institut Baix a Mar»; 267: «... citen el “Baix a mar” (designació vilanovina del la platja), per “barri de la Marina”».

Marrugat. Lèxic Torredembarra: BAIX A MAR.  Barri mariner a la costa penedesenca. Baix a Mar és el barri pescador de Torredembarra, distanciat més d’un quilòmetre del nucli principal de Dalt la Torre. És un sintagma locatiu convertit en topònim a Sitges, Vilanova, Calafell i Torredembarra si més no.

Grup d’Estudis Toponímics de l’IEP:

·       Carrer de Baix, a Albinyana, Bonastre, Pontons i Sant Pere de Riudebitlles.

·       Castell de Baix, a Gelida.

·       Clot de Baix, a Ribes.

·       Hort de Baix a Ribes.

·       Molí de Baix, a Cubelles, Pontons, Santa Oliva, Terrassola i Lavit i el Vendrell.

·       Pou de Baix, a Olivella.

·       Rec de Baix, a Sant Pere Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona.

DCVB. BAIX

I. adj.
|| 1. Que no arriba a l'alçada ordinària o a la d'altres coses de la mateixa espècie. 
|| 2. Que està més avall del nivell ordinari o del d'altres coses que es prenen com a terme de comparacíó. 
|| 5. a) (So) que es produeix amb vibracions lentes. —b) Que produeix un so de vibracions lentes. 
|| 6. Que no arriba al grau ordinari de potència, noblesa o dignitat. 
|| 7. Que no arriba a la quantitat considerada com a terme mitjà. 
|| 9. (Astre) aparentment poc separat de l'horitzó. 
|| 10. (Hora) en què el sol ja s'acosta a l'horitzó. 
II. adv. i prep.
|| 1. En la part inferior. 
|| 2. En veu baixa. 
|| 3. Baix de: a la part inferior (d'una cosa). a) L'ús de baix sense la prep. de, en aquesta funció preposicional, és un castellanisme; per això no són de bon català aquestes frases: 
|| 4. Baix de: molt prop (d'una cosa).  || 5. Anar al baix, o estar al baix: anar o estar malament, en camí de perdre's. 
III. subst. m. La part inferior (de qualsevol cosa). Especialment:
|| 1. pl. Les habitacions situades en la part inferior d'un edifici. 
|| 3. pl. La part inferior d'un vestit o d'altra peça de roba. «Els baixos dels pantalons» (Barcelona).
| 8. Roca o munt d'arena situat davall l'aigua però no gaire endins, de manera que dificulta i fa perillosa la navegació (Empordà, Mall.). 
|| 9. pl. Matèries impures o més denses que estan assolades en un líquid (Cat., Val., Bal.). 
|| 11. pl. Els sons d'un instrument o d'un conjunt musical que es produeixen amb vibracions lentes.
|| 12. a) Veu humana caracteritzada per la relativa lentitud de ses vibracions.—b) Home que té aquesta veu. 
    Loc.—a) De dalt a baix: en tota l'extensió. —b) Baix de sostre: mancat de grandesa d'idees; pobre de contingut mental o espiritual. —g) Baix-baix (Mall). o de baix en baix (Cat.): en veu baixa. 

DIEC. BAIX¹

1 1 m. [usat generalment en pl.] Part baixa d’alguna cosa. Els baixos dels pantalons.
1 2 m. [usat generalment en pl.] per ext. Els baixos del poble, de la societat.
1 3 m. [usat generalment en pl.] Planta baixa (pis situat al nivell del sòl). Els baixos d’una casa.
1 4 alts i baixos  a) Desigualtats en alçària, pujades i baixades, d’un terreny, d’un camí.
b) per ext. Els alts i baixos de la fortuna, d’una febre.
1 5 anar al baix Anar en decadència, de mal en pitjor.
1 6 m.  [usat generalment en pl.] Solatge (pòsit). Els baixos del vi, de l’oli.
2 m. Elevació del fons dels mars, els llacs, els rius navegables, que dificulta el pas de les naus.
3 m. i f. Casteller del primer pis d’un castell humà.
4 1 m. La més greu de les tres veus usuals en l’home adult.
4 2 baix continu Veu del baix sobre la qual s’executen els acords de l’acompanyament, sovint xifrats.
4 3 baix obstinat Seqüència de notes en la veu del baix que es repeteix d’una manera successiva.
4 4 m. Cantant que té veu de baix. És un baix notable.
4 5 baix profund Cantant que té la veu més greu entre els baixos.
4 6 m. En el cor, part vocal destinada a les veus de baix.
5 1 m. To greu d’un instrument. Els baixos del contrabaix.
5 2 m. Instrument que executa un baix.
5 3 m. Part greu o baixa que serveix de base a l’harmonia.
5 4 baix elèctric Instrument cordòfon semblant a la guitarra elèctrica, generalment de quatre cordes, emprat en l'acompanyament rítmic per a produir els sons més greus.

DIEC. BAIX²

1 adv. A una altura poc considerable. Volar baix. Ella ha saltat més baix que tu.
2 adv. En veu baixa. (loc. adv. Amb veu fluixa, poc intensa. Parlar en veu baixa.) Parlava tan baix que no el sentíem.
3 adv. Per sota de la nota musical deguda. Aquest piano està afinat molt baix.
4 1 adv. A la part baixa. Són baix. Són a baix. Les cambres de baix no són tan clares com les de dalt.
4 2 a baix! Exclamació hostil contra algú o contra alguna cosa. A baix els tirans!
4 3 de dalt a baix V. dalt. (loc. adv. D’un cap a l’altre, especialment en direcció vertical. L’escala, l’heu d’escombrar de dalt a baix. Portava el vestit esquitxat de dalt a baix.)

DIEC. BAIX³ 

1 1 adj. Que és d’una alçària petita, inferior a l’ordinària. Un home baix. Una casa baixa. Una habitació baixa de sostre. El Canigó és més baix que el Puigmal.
1 2 baix de sostre D’escassa intel·ligència, de concepció escarransida.
2 adj. Que és o arriba a una altura no gaire considerable sobre la superfície de la Terra o qualsevol altre terme de comparació. El sol era ja molt baix. Les orenetes volen baixes, avui. Boires baixes.
3 1 adj. Situat més avall, a un nivell inferior. A aquest arbre li han tallat les branques baixes. El baix Egipte és la part d’Egipte més pròxima a la mar.
3 2 adj. Que no arriba al nivell ordinari o a un nivell donat, que no arriba tan amunt, tan enllà, inferior a les coses de la mateixa espècie. Preu baix. Número baix. Les cartes baixes d’un coll. Temperatures baixes. Dieta baixa en sodi. Or baix.
4 adj. Dirigit cap a terra. Anar amb els ulls baixos, amb el cap baix.
5 adj. Pròxim a la fi, especialment a la fi d’un període històric o del desenvolupament d’una llengua. Baixa edat mitjana. Baix llatí.
6 1 adj. Greu 4 1. Notes baixes i notes altes.
6 2 adj. Que sona més greu que no hauria de sonar.
6 3 adj. Que dintre d’una família d’instruments té el registre equivalent a la veu de baix. Clarinet baix.
6 4 adj. Fluix³ 2 3. Posa la ràdio més baixa.
7 adj. De to poc intens, poc viu. Un color baix.
8 adj. Grosser, vil. Paraules baixes. Sentiments baixos. 

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat