AMUNT
adv. locu. | castell. | |
1 adv. En direcció de baix a dalt, d’un lloc a un altre de més alt.
2 1 locu. castell. Amunt i crits! Exclamació d’arenga als castellers.
2 1 locu. castell. Terços amunt! Ordre del cap de colla de tirar endavant un castell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: “Terços amunt!” és naturalment, el senyal que dona [el cap de colla] als del tercer pis perquè comencin a pujar. En aquest moment ja pdedn sonar les gralles (en els castells de vuit no sonaran, però fins que pugin els quarts.
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. És molt característic, adés, el crit de “terços amunt!” que dona el cap de colla per tal que es comenci a carregar el castell.
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà, Àngel, apud Marrugat / Solé Dites penedesencs, p 309: «Amunt fins al cel!» (del poema “L’enxaneta”, Calendari Català 1875.)
Massanell Amb perfum de terra, p 182: «El nostre crit tan sols és un: Amunt!» [Un vers que destaca d’entre la munió de poesia castellera que va elaborar] «Si l’oïda en el xiuxiueig s’empara | he de creure que el poble ha d’estar a punt | a veure com proveu, al crit d’”amunt!”, | un nou castell, que us sobra fe, per ara.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. I. || 1. Envers la part alta (en sentit material). ... a) Amunt! crit per excitar els cans a perseguir la caça (Campos del Port).—b) Postposat a un substantiu indicador del lloc o objecte per on es puja. ... Jo m'en vaig iglesia amunt ab lo cor ple de tristesa, Milà Rom. ...
