BISBALENC BISBALENCA

m. i f. i adj.

gentil.

Fon.: [bízβə’lɛŋk] [bízβə’lɛŋkǝ]

1 Natural de la Bisbal.

2 Relatiu o pertanyent a la Bisbal o als seus habitants.

INFORMACIÓ LÈXICA:

DCVB. BISBALENC, -ENCA m. i f. i adj. Nadiu o propi de la Bisbal.

ONOMÀSTICA:

Entitats

Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca.