BOT2
m. | ||
1 Salt d’una persona o un animal.
2 Moviment d’un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire en virtut de la seva elasticitat, fins a tornar a tocar a terra.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB 2. BOT m. || 1. Moviment ràpid d'un cos cap amunt sense més força d'elevació que l'impuls inicial; a) Acte d'agafar un animal la femella per a l'acte carnal. || 2. Acte de tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix. || 3. Moviment ràpid cap a un lloc determinat. || 4. met. Trànsit ràpid d'un estat a un altre de molt diferent sense passar pels estats intermedis. || 5. Trànsit d'un passatge de lectura a un altre d'allunyat, deixant el tros intermedi, per oblit o intencionadament. Loc.—a) Anar de bot de bot: anar a salts. 2.—b) A salts i a bots: sense mirament. —c) Encertar el bot: tenir bon èxit en una cosa perillosa o que era de resultat dubtós. —d) De bot i bolei: de repent, sense preparació. —e) Esser un bot damunt sa butza: esser una cosa molt molesta o desagradable (Mall.).
DIEC BOT2 1 1 m. Salt brusc d’una persona o un animal. Feia uns bots que tocava al sostre. El llop es va tirar d’un bot sobre l’ovella. 1 2 a bots i empentes loc. adv. Precipitadament. Les coses no es poden fer a bots i empentes, que després tot surt malament. 1 3 ’un bot [o en un bot] loc. adv. Ràpidament, en un instant, corrents. El pare m’espera; me’n vaig a casa en un bot. 2 1 m. Moviment d’un cos inert que, en topar a terra, és llançat enlaire fins a tornar a tocar a terra. El bot de la pilota. Agafar una pilota al segon bot. 2 2 m. per ext. La penya es desprengué i caigué fent bots muntanya avall. 3 m. fer un bot L’esperit, experimentar una commoció violenta. Ja va fer un bot, ja, quan van retreure-li allò.
