LLORA
f. | micol. | |
Bolet comestible, poc o molt picant, de diferents espècies del gènere Russula, que distingim i anomenem segons el color: llora blanca, vermella, morada...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer, Mots penedesencs: «Russula xerampelina ‘crualga vinosa’: llora.»
Bàyer, Noms bolets i animals, 227: «Llora Nom català: Crualga. Nom científic: Russula sp. Recollit a molts llocs del Penedès i Anoia. Hi ha diverses espècies de llores que en general no es diferencien.»
Cruañes, L’Arboç, 71: «Llora blanca (Russula cyanoxantha); Llora vermella (Russula maculata)».
DCVB. LLORA. f. Bolet de diferents espècies del gènere Russula, principalment la R. sanguinea, R. virescens, R. aurata, R. alutacea, R. mustelina i R. heterophylla; és vermell o moradenc per damunt i blanc per sota; es fa en els obacs, i és picant; n'hi ha una varietat que es fa en el solell i és més blanca i dolça (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.).
ETNOPOÈTICA:
DCVB. Refrany «Allà on hi ha una llora, el rovelló hi plora»: es diu perquè prop de les llores es solen fer rovellons (Sta. Col. de Q.).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Soc. Cat. de Micologia. Bolets de Catalunya I, làmina 44: Russula cyanoxantha. Noms populars: llora, puagra-llora, palomins. Bolet carnós i moldut amb u barret gros de 4 a 15 cm, sovint blau violaci i dins d’una variada gamma de tonalitats i fins i tot verd i olivaci, amb làmines blanques, amples, de tatce greixós. [...] Bon comestibled, éss una de les llores més apreciades.
