CABÀS
m. |
ofici. constr. mesur. | |
1 ofici. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que serveix per dur fruita i altra cosa.
2 constr. Senalla d’espart, de voreres baixes que serveix per a traginar en la construcció.
3 mesur. Contingut d’un cabàs.
4 Abundància. A cabassos.
Locu.: Fer-ne una com un cabàs. Fer una acció estrambòtica o desmesurada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Fullana Diccionari art construcció. CABÀS. m. Senalla d’espart, de voreres relativament baixes, que serveix per a traginar terra, calç o altra matèria trita (Vilafranca del Penedès).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. || CABÀS. m. Recipient de palma o d'espart, quasi tan fondo com ample de boca, que serveix per dur fruita i altra cosa (Lledó, Collsacabra, Pineda, Costa de Llevant, Penedès, Vinaròs, Sueca). És el que a altres regions de Catalunya es diu senalla i a Mallorca senaió.
|| 6. Conjunt de coses que umplen un cabàs.
|| 7. Multitud o abundància de coses. A cabassos: en molta abundàncies (Cat.). Loc.—a) Fer-ne una com un cabàs: fer una acció molt reprensible o desbaratada (Cat.).—b) Si en vols més, para el cabàs: ho diuen després d'enumerar una sèrie de fets, per indicar que encara se'n podrien retreure més (Vinaròs, Castelló).—f) Cabàs de les dotze: insult que s'aplica a un home poca-solta (Barc.). Ansia allà, cabàs de les dotze, cup del delme, Vilanova Obres, xi, 165.
DIEC CABÀS [pl. -assos] 1 1 m. Receptacle fet de llata d’espart, amb dues anses, que serveix per a transportar terra, pedres, sorra, etc. 1 2 m. Senalla . El cabàs d’anar a plaça. 1 3 fer-ne una com un cabàs Fer un acte fora de propòsit i reprensible. 2 1 m. Cabassat . Amb un cabàs de fems en tindrem prou. Guanyava diners a cabassos. 2 2 m. per ext. Un cabàs d’indulgències. Un cabàs de petons.
