CABEÇA
f. |
bot. alim. | |
Bulb. Una cabeça d’all. Una cabeça d'alls.
CITACIONS LITERÀRIES:
Jimeno Gust d’abans, p 64: «Ingredients: dues cabeces d’all pelats i sencers.»; p 74: «Mitja cabeça d’alls trinxats ben petits.»; p 88: «piquem l’altra mitja cabeça d’alls amb el julivert.»
Sadurní Folklore 2, p 115: «La diabetis desapareixia si es menjava una cabeça d’alls».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CABEÇA (i sa var. ort. cabessa). f. II. || 1. Bulb.
DIEC. CABEÇA f. Bulb 1. (Òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija molt curta i engruixida, que treu arrels per la part inferior, sovint recoberta d’un embolcall de fulles membranoses o carnoses. Bulb de la ceba. Bulb del lliri. Bulb de la tulipa.)
La planta de la ceba, del lliri, de la tulipa, té cabeça. Una cabeça d’alls.
