CALAR
v. tr. |
2 marin. fig. joc. caract.
| |
1 1. marin. Abaixar, arriar una vela.
2. marin. Disposar un ormeig dins l’aigua per tal de pescar.
3. joc. Enlairar un estel, un globus.
4. joc. Calar la bota. A Vilanova, fer volar un estel. 2 per ext. Calar globus.
5. fig. Calar amb el plom dalt: Fer les coses a l’inrevés.
6. fig. Calar amb surada: No fer les coses bé.
7. fig. Calar palangres: Espavilar-se.
8. Calar foc. Encendre, fer que una cosa cremi.
9. caract. Endevinar, descobrir les i.ntencions d’algú altre.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 33: «A les torratxes... calaven la bóta, o l’estel, o la grua, com deien d’altres».
Comes Proa popa, p 55: «Calar és disposar un ormeig de pesca dins l’aigua a fi d’arrapar-hi peix.»
Comes Proa popa, p 55: «Com és natural, el suro queda a flor d’aigua i el plom va al fons de la mar, mai a l’inrevés.»
Comes Proa popa, p 56: «Si es cala en surada, la xarxa queda dalt de tot, a flor d’aigua, i el peix passa per sota.»
Comes Proa popa, 56: «Calar palangres: Fer el possible per obtenir un fi.»
Garcia Soler Vida marinera, p 97: «Una altra manera d’esplaiar-se... era calar la bóta..., com en deien de l’art de llançar els estels a l’aire lligats amb un cordill».
Puig Calar la bóta, p 195: «De fer volar l’estel se’n deia en l’argot local calar la bóta, frase desconeguda a la resta de Catalunya i que ningú no sabria interpretar en el seu sentit que se li donava. L’accepció de calar és clara i diàfana especialment en els pobles de la costa com el nostre. Els mariners, de submergir la xarxa en diuen calar-la; igualment ho apliquen a certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que, per extensió, d’endinsar l’estel dins l’espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d’una vela, en diguessin calar, calar l’estel. Encara avui, de l’entreteniment d’elevar globus de paper en diem senzillament calar globus.»
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «Calar la bota és la manera específicament vilanovina de fer volar l’estel. “L’accepció de calar és clara i diàfana en els pobles de la costa... ha escrit Oriol Puig i Almirall. “Els mariners, de submergir la xarxa en diuen calar-la; igualment ho aplicaven a l’hora de provocar certs moviments de les veles valent-se de les cordes i és, per tant, ben lògic que per extensió d’endinsar l’estel dins l’espai, de fer-lo evolucionar amb un cordill com si es tractés d’una vela, en diguessin calar, calar l’estel”. La pràctica d’aquest entreteniment va generar un cert argot: de fer-lo rodar a mig aire en el sentit de les busques d’un rellotge, per exemple, se’n deia, per analogia, fer-li fer capbussons. De l’estel ―o grua― se’n deia bóta per la semblança amb els bocois que, en aquella platja de gran tràfec exportador del vi del Penedès, manufacturava el nombrós gremi de boters. Aquest calar la bota, o fer volar l’estel, des de les torratxes de les cases més que no pas des de la platja, va ser un gran entreteniment local, en especial al darrer terç del segle XIX. Més endavant, i fins que l’afició va anar desapareixent a causa de les precaucions legals en matèria de prevenció d’incendis, de l’antic entreteniment d’enlairar globus ―o bombes― de paper també se’n deia calar globus.»
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova: «... fins que l’afició va anar desapareixent a causa de les precaucions legals en matèria de prevenció d’incendis, de l’antic entreteniment d’enlairar globus ―o bombes― de paper també se’n deia calar globus.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Vilanova Carnaval, p 346: «hi anaven a llençar a l’espai els estels, la bóta, com l’anomenaven els pescadors, amb gran competència davant un grup d’admiradors».
ETNOPOÈTICA:
corranda
Sadurní Folklore I, p 113: “Festes de Carnaval a Vilanova als anys 1875 i escaig”: «En comparsa molt formal | recorren la vila tota, | i al final calen la bóta | donant foc al Carnaval.»
Tornaveus
«A calar foc a l’Arboç!»: amb el sentit de ‘Què n’has de fotre!’ és un estirabot de resposta al Penedès a la pregunta impertinent de qui pregunta “cap on vas?”, que fa referència a la fama que corre que en totes les guerres, algú acaba cremant l’Arboç.
ONOMÀSTICA:
Usos literaris
“Calar la bota” Nom d’una secció de col·laboració a Serra d’Or d’Oriol Pi de Cabanyes.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. CALAR v. tr. II. || 1. Tirar dins l'aigua un art de pesca, un ormeig, un escandall, etc. || 2. ant. Abaixar les veles. || 3. ant. nàut. Navegar prop de la vorera. || 4. Tenir una fondària determinada la part submergida del buc d'una nau dins l'aigua. || 5. Tenir una capacitat determinada un recipient de líquids. III. || 1. Penetrar un líquid dins un cos; cast. calar. a) refl. «Lo paller se curulla amb bolló perquè no s'hi cali l'aigua» (Ll.).—b) tr. «L'aigua cala la paret». || 2. Descobrir; veure o comprendre una cosa que estava amagada o que era difícil de conèixer. «A aquest home ja l'he calat» (he descobert les seves intencions o la seva manera d'esser). || 3. Tenir calat algú: tenir-lo en observació, vigilar-lo per evitar la seva acció, per fer-li mal, etc. (Segarra, Urgell). «El mestre em té calat»: el mestre em du de cap de llista, em vol mal, m'avorreix. IV. || 1. Aplicar, posar a un lloc determinat. «Per què t'has calat la gorra?»«Han calat tots els plats dins l'armari» (Cat., Bal.). a) Calar foc: encendre amb gran flamarada. «Han calat foc al bosc». «Avui calarem foc al forn». || 2. v. pron. Menjar-se, engolir (Les Garrigues, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Mall., Men. «Se cala el pa que és un gust» (Borges del C.). «Em calaré un plat de sopes» (Granyena). «S'ha calat un bon plat de carn» (Valls). «Noi, com calava!»: com menjava! (Montblanc). || 3. Empassar-se, creure una mentida (Tarr., Val.). || 4. refl. Posar-se, començar a fer una cosa (or., bal.). «Ens hem calat a jaure davall un arbre» (Lluçanès, Camp de Tarr.). «Tot amb u es calà a fer un tro» (Eiv.). V. Treure fils o fer forats en una roba per al seu adornament.
DIEC CALAR. 1 1 v. tr. Abaixar (una vela). 1 2 v. tr. Arriar (quelcom) que corri per un forat, com un masteler. 2 v. intr. ant. Baixar, passar a un nivell més baix. 3 v. tr. Disposar (un ormeig) dins l’aigua per tal de pescar. Els sardinals són calats entre dues aigües. 4 1 v. intr. Una nau o un altre cos flotant, tenir un determinat calat. 4 2 v. intr. Un recipient, tenir més o menys fondària o capacitat. 4 3 v. intr. per ext. Aquest noi no cala gaire. 5 1 v. tr. Penetrar (un cos) travessant-lo de banda a banda. 5 2 v. tr. Un líquid, penetrar (en un cos permeable). L’aigua li calava el vestit. 3 v. tr. Introduir (una peça) dins una altra de manera que quedin solidàries. 4 [calar foc a un objecte Fer que cremi. El llamp va calar foc als pallers. Calar-se foc al paller. 5 5 v. tr. Penetrar, endevinar, les intencions, la manera d’ésser (d’algú), les raons, el secret (d’alguna cosa). Ja l’he calat: és un farsant. 6 v. intr. Una idea, un mot, un missatge, etc., penetrar profundament en la ment d’algú. Les seves idees han calat en una part de la població. Les promeses fetes pels polítics van calar entre els votants. Aquella proposta va calar ràpidament. 7 1 v. tr. Fer entrar ben endins (una cosa que es fica). Calar-se la gorra fins a les orelles. Calar la baioneta al fusell. 7 2 v. tr. Menjar1 1 1. Cala mongetes amb ceba cada dia. Mira aquest noi com cala! 7 3 v. tr. pron. Tot el menjar que li han tret, se l’ha calat. 8 v. tr. Treure fils (a una roba), fer forats (en una roba, un paper, una planxa, etc.), fent dibuixos que recorden el de les puntes o randes. 9 v. intr. pron. Un motor, aturar-se bruscament. Ve una pujada i el motor del camió es cala.
DECat II, p 408: CALAR: plegar veles.
