CANCELL
m. | constr. | |
Porta d’una casa que es tanca de cop i que no es pot obrir si no és amb una clau. La porta del cancell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Massanell Amb perfum de terra, p 201: «Vindrà la mort. Darrere del cancell, | en un prat que la mà de Déu agença».
Roig Raventós, E. Sitges avis: p 20 «Les cases constaven de planta baixa, on hi havia el cancell...»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CANCELL (i ses variants vulg. escanzell i quinzell). m. || 1. Clos de planta rectangular o trapezial, format d'embans de fusta i aplicat a una portalada d'església, de palau o de gran sala, per evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior en obrir la porta d'entrada. || 2. ant. Barrera, reixa que tanca l'entrada a una capella o altre recinte.
DIEC. CANCELL 1 m. Clos de planta rectangular o trapezial fet d’envans de fusta i cobert per dalt, obert per un costat, pel qual s’aplica a l’obertura d’entrada d’un edifici, i en el qual hi ha una o més portelles, que serveix per a evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior quan s’obre la porta d’entrada. 2 m. Clos anàleg format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta. 3 cancell de seguretat Lloc de pas obligat per a accedir a un espai protegit, que disposa de dues portes successives la segona de les quals només es pot obrir un cop queda tancada la primera.
