TOTOLIVA TITOLIVA
f. | zool. ornit. | |
Nom penedesenc del cotoliu, ocell boscà molt semblant a l’alosa però més petit (Lullula arborea).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer / Guasch, Flora Fauna Parc Foix, 106: Lullula arborea. TITOLIVA ‘cotoliu’. «Canta habitualment una frase repetida que recorda el seu nom, cu-tu-liu.»
Bàyer bolets i animals, p 237: «Titoliva. Nom català: Cotoliu. Nom científic: Lullula arborea. Recollit a Creixell i a la Pobla de Montornès. En aquest darrer poble es diu «sembla una titoliva damunt els terrossos» referit a quan algú balla a saltirons.»]
Domingo, Ocells, 86: «totoliva, titoliva (El Creixell) ‘cotoliu’ Lullula arborea».
Ortega, Dicc. ocells, 112: «Lullula arborea arborea. Cotoliu, alova, bertolina, cogullada petita, cotorliu, cotorliva, llausetina, petrolina, pitoliu, pitorliu, pitorliua, pitorliva, pitroliu, titoliva, toliu, torlina, totoliva, veltroldina.»
Salvadó, Recull, 204: TITOLIVA. (Creixell). Cotoliu Lullula arborea.
DCVB. TOTOLIVA. f. Cotoliu (Vendrell, Tarr.).
ETNOPOÈTICA:
Fraseologia
«Sembla una titoliva damunt els terrossos», a Bàyer bolets i animals, p 237: «Recollit a Creixell i a la Pobla de Montornès. En aquest darrer poble es diu referit a quan algú balla a saltirons.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. COTOLIU. m. Ocell de la família dels alàudids, d’uns 15 centímetres de llargada, de plomatge terrós amb celles blanques, que viu en espais arbrats esclarissats (Lullula arborea).
