CONTRAFORT
m. | castell. transp. | |
1. m. castell. ↑Cordó.
2. m. transp. Pell que recobreix la verga per la part del pit en el collar dels animals de bast,.
COMENTARIS:
Brotons Enciclopèdia castellera VI, p 189: Contrafort (metàfora manllevada de l’ambit de l’arquitectura).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Baig Tècnica castellera apud Miralles Fem pinya, p 84-85: ELS CONTRAFORTS (cal dir que nosaltres els hem sentit anomenar més pròpiament com a “primer cordó”, simplement “cordó” a seques): Es situen darrere del baix, i és l’home que vigila que el castell no es deformi: el seu pit toca l’esquena del baix i ha d’estar atent a les seves indicacions, ja que la seva gran missió és controlar que no pugui doblegar-se endarrera. Si els contraforts no estan ben lligats entre ells, és quan el castell es deforma i queda desquadrat.
Brotons Enciclopèdia castellera, p 193: «Casteller que es col·loca darrer el baix: home/dona del darrere (Valls i Tarragona); contrafort; cordó (Vilafranca)»; p 196: «L’ús majoritari de torre, vent i contrafort (formes penedesenques) enfront de dos, dau i home/dona de darrere (Valls, Tarragona)».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CONTRAFORT. m. Pell que recobreix la verga en el collar dels animals de bast, per la part del pit (Igualada, St. Quintí de Mediona).
