JONQUILL JONQUILLO
m. | bot. | |
Nom penedesenc aplicat a un narcís de flors grogues (Narcissus juncifolius).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Cruanyes Llibre Arboç, 55: «Jonquill (Narcissus juncifolius)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Bros Cansons, p VI: (De flor a flor, 1877) «los jonquills d' or y les morades violes».
Rovira Canela Memòria Vendrell, p 143: «amb la colla anaves a buscar jonquillos i feies un bon pomet de jonquillos. Això era lo típic de jovenetes.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. JONQUILL m. Jacint, planta de jardí (Fabra Dicc.). V. jonquillo.
DCVB. JONQUILLO m. || 1. Jacint, planta de diferents espècies del gènere Hyacinthus, principalment el H. orientalis, de fulles allançades, flors blanques, rosades o grogues, en raïms; també s'anomena així, i especialment jonquillos grocs, la planta Narcissus jonquilla.
DIEC. JONQUILL 1 m. Jacint 1 . (Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears o lanceolades, i inflorescència en raïms, originària de l’Àsia sud-occidental i cultivada per les seves flors molt oloroses, de color rosa, vermell, morat, blanc o blau. Hyacinthus orientalis). 2 jonquill de bosc [o jonquill groc] Almesquí (Herba bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears, totes basals, i flors grogues i petites, amb una corona central cilíndrica, solitàries o en grups de dues o tres, de florida primerenca, abundant a les brolles seques i en llocs rocosos. Narcissus requienii o N. juncifolius).
