JÚLIT
m. loc. | joc. | |
Fer júlit. Acceleració del moviment en el joc de saltar a corda.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Pujol / Amades. Diccionari dansa, p 310: «Manera d’acabar alguns ballets i rondes infantils que consisteix en una acceleració progressiva i molt accentuada en el moviment,»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. JULI (i més dialectal júlit). m. || 1. Cridadissa i cops de palmes i de brots amb què els infants saluden la sortida de la processó el diumenge de Rams (Barc., Camp de Tarr.). || 2. Tupada, fart de cops (or., occ.). || 3. Acceleració del moviment en certs jocs de saltar, i principalment en el de saltar la corda. || 4. Joc de saltar a la corda.
DIEC. JULI 2 fer juli En el joc de saltar a corda, fer-la rodar molt ràpidament.
ETIMOLOGIA:
El DCVB diu que juli “sembla relacionable amb el llatí iubĭlum, ‘cant barroer dels pastors’, ‘alegria expansiva’; i és un mot que es veu afectat del fenòmen fonètic penedesenc de reforçar amb la consonant epentètica t, les paraules paroxítones acabades en /i/ , com veiem que passa amb api, col·legi, geni...
