ALTAFULLA
f. locu. | folkl. | |
1 f. Mot que forma part d’algunes fórmules de la bruixeria.
2 locu. folkl.: fer Altafulla. Les bruixes, desaparèixer.
3 locu. folkl.: Altafulla i xemeneia amunt! Conjur de les bruixes que serveix d’ordre a les escombres per a emprendre el vol.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Sadurní Folklore Penedès I, p 219: «fer Altafulla, ‘estar absent, haver desaparegut’.
CITACIONS LITERÀRIES:
Marrugat Narracions llegendàries Penedès, p 39: «proveïdes d’una escombra cadascuna, exclamaven: ―Altafulla, xemeneia amunt!― i una mena de rebuf les va xuclar des del foc a terra, i se les va endur per la xemeneia.».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB: ALTAFULLA || 3. Fer altafulla: pensar la bruixa a veure qui pot embruixar. Quan a un poble se'n temien que una dona amb fama de bruixa no era en el poble, la gent deia: «Ja deu esser a fer altafulla» (Sta. Col. de Q.).
DECat I, p 233. Altafulla en AlcM [...]; mal entès el que diu de les bruixes: la dita Alta-fulla i xemeneia amunt\ (veg. el Rondallari Cat. de Maspons i Labrós) és el que conten que diuen les bruixes quan s’envolen a cavall d’una escombra sortint pel canó de la xemeneia, i fer Alta-fulla vol dir això.
ETIMOLOGIA:
DCVB. ALTAFULLA: de l'àrab al-taḥwila, ‘el camp’.
