TAFETÀ DAFETÀ
f. | vest. ofici. | |
1. 1 m. vest. Cinta fina de seda
2. 2 m. ofici. Encenall
INFORMACIÓ LÈXICA:
Veny Llengua Penedès, 90: «Una ullada a l’enquesta de Sant Jaume dels Domenys de l’ALDC ens revela singularitats, compartides a voltes amb les poblacions veïnes: ... tafetans ‘encenalls’ (més ... variant safetans)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Bros Cansons, p 196: «Deu us guart, mestre Joan, gran botiga n' heu parada de betes y dafetans : y altres coses delicades.»
ETNOPOÈTICA:
Corrandes
«Ella punteja, punteja, | ella punteja el ball pla, | porta faldilles de seda, | davantal de tafetà. || Tral, la, la, la, la, lalarà. | Tral, la, la, la, la, lalarà», Sadurní Folklore I, p 187 (de Celma).
«... Li farem vestit de seda | i un altre de tafetà,...», Sadurní Folklore I, p 65:
«On teniu el marit? | A la plana de Vic. | Què us portarà? | Un tafetà...», Sadurní Folklore I, p 54: (de Sant Pere de Riudebitlles).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. DAFETÀ m. vulg. per tafetà. Ni donan quaranta lliuras y un vestit de dafetà, Milà Rom.
DCVB. TAFETÀ (ant. escrit tafatà). m. || 1. Lligat de plana; tela fina de seda, llisa i llustrosa [...] Tafetà anglès: tros de tafetà engomat que s'aplica a talls o petites ferides per cloure-les i isolar-les de l'aire. || 2. Cinta de seda. || 3. Encenall, floc de la fusta ribotejada (Pallars, Tremp, Urgell, Ll., Manresa, Tarr.).
