CREMAR

Cremar la farina a qualcú: enganyar-lo, fer-li males passades d'amagat (Vendrell).
DCVB. Cremar-se el cuiro: tornar defectuós per haver romàs durant l'adob massa temps exposat a l'acció del sol; haver-se produït una reacció de les substàncies grasses (Igualada).

Giralt Vocabulario viña, p 91: CREMAR. Destilar.

Colomé Vinyes, vins, p 7: «la producció d’uns vins el destí final dels quals, seguint la terminologia de l’època [...] era el de ser cremats ―entengui’s destil·lats―, i convertits en aiguardent».

DCVB. CREMAR. v.

I. tr. Consumir per l'acció del foc. Especialment: a) Occir per l'acció del foc.—b) Incendiar. 

II. tr. Alterar per l'acció del foc o d'una calor intensa. a) absol. «El sol crema». «Avui crema molt el sol». —b) Cauteritzar. —c) Cremar una terra: fer-hi formiguers per abonar-la.—d) Cremar la bóta: fer una foguera al mig de les dogues perquè s'ablaneixin i puguin muntar-se més fàcilment (Vinaròs, Griera Tr.).—e) Cremar la roba: sotmetre els teixits a l'operació de la crema. —f) Cremar vi: passar-lo per l'alambí per treure'n l'esperit, per fer aiguardent, etc.—g) Cremar-se el cuiro: tornar defectuós per haver romàs durant l'adob massa temps exposat a l'acció del sol; haver-se produït una reacció de les substàncies grasses (Igualada).—h) Deixar fer malbé el guisat per excés de foc o per falta de suc; refl., Fer-se malbé el guisat per la dita causa.—i) Causar una impressió dolorosa per l'excés de calentor.—j) refl. Estar a punt de trobar o d'endevinar una cosa amagada que se cerca. Es diu principalment en certs jocs, com el de cordeta amagar, el de fèt, de narro, etc., en què un jugador cerca una cosa que els altres han amagada; quan hi és prop, li diuen: «Te cremes! te cremes!». 
III. tr. || 1. Alterar o modificar per una acció semblant a la del foc. || 2. fig. Alterar molt l'ànima una passió. 
IV. intr. || 1. Esser pres del foc. Esperit de cremar, oli de cremar: esperit de pocs graus o oli de mala qualitat, que es destina a alimentar el llum, el fogonet, etc. 
|| 2. Esser molt calent fins a l'extrem de causar dolor a qui ho toca. «Aquesta olla crema; no la toquis».
|| 3. Estar molt alterat d'una passió excessiva.
|| 4. fig. Existir una passió excessiva, que altera molt l'esperit.
Loc.—a) Cremar la sang (o les sangs) a qualcú: irritar-lo molt, fer-li perdre la paciència. [...] —c) Cremar-se les celles: aplicar-se amb molta atenció i treball a estudiar una cosa. —i) Cremar la farina a qualcú: enganyar-lo, fer-li males passades d'amagat (Vendrell).
Refr.—c) «Lo que no es cou per a tu, deixa-ho cremar» (Cat., Val.): recomana la despreocupació o indiferència davant els assumptes d'altri. —f) «No hi ha més cera que la que crema»: es diu quan ja estan actuant tots els recursos i no cal esperar-ne més (Cat., Val., Bal.).

DIEC. CREMAR.

1 v. intr. Consumir-se per l’acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament.
2 1 v. intr. Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema. La sopa cremava: l’acabaven de treure del foc.
2 2 v. intr. per ext. Jo crec que té febre: el front li crema.
3 1 v. tr. Consumir, destruir per l’acció del foc. No cremeu papers. Cremen llenya per cuinar.
3 2 v. intr. pron. El paller s’ha cremat.
4 1 v. tr. El foc o una calor excessiva, exercir una acció destructora (sobre alguna cosa). El sol ha cremat els sembrats.
4 2 v. tr. Sotmetre a l’acció del foc (un fil o un teixit) per destruir-ne el borrim abans d’aprestar-lo, blanquejar-lo o tenyir-lo.
4 3 v. intr. pron. La carn s’ha cremat, s’ha carbonitzat.
5 1 v. tr. Produir una cremada (en una part del cos) a algú. Li va cremar la mà sense voler. M’he cremat la llengua.
5 2 cremar-se els ulls Treballar llarga estona i d’una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc.
5 3 cremar-se les celles Aplicar-se intensament a fer alguna cosa. Es crema les celles estudiant.
5 4 v. intr. pron. [LC] ja et cremes! Expressió que es diu a una persona que cerca una cosa i està molt acostada al lloc on és amagada.
6 1 v. tr. Afectar (alguna cosa) d’una manera que suggereix l’acció destructora del foc o d’una calor molt intensa. El lleixiu crema la roba. La gelada ha cremat les vinyes. La mostassa crema la llengua. Cremar una fibra amb àcid.
6 2 cremar candeles Subhastar.
6 3 cremar les sangs a algú Alguna cosa, omplir-lo d’irritació, d’impaciència.
6 4 v. tr. Irritar¹. És un home que crema amb les seves burles.
6 5 v. intr. pron. Vaja, home, no et cremis: no n’hi ha per a tant!
7 1 v. tr. Fer perdre (a algú) la fama, el coratge, etc.
7 2 v. tr. Cansar, desgastar. És una feina que crema.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat