CRESTALLADOR
m. | agric. | |
1 m. agric. A la rodalia de Torredembarra, crestall, cavalló, munt de terra entre solcs.
2 per ext. Reg.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Amigó Onomàstica Tamarit, p 367: «L’aigua que portava la sèquia abans d’arribar a la bassa del molí es repartia en diferents recs que s’anomenaven crestalladors. El primer era el crestallador de la Torreta...»; p 372: «El crestallador de Vallvè. Anomenat també... rec de Ferran».
Estudis Altafullencs 37, p 39: «crestallador ‘nom local de Ferran per parlar dels crestalls o canaleres de terra fets per derivar les aigües de reg».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. CRESTALL. 1 m. Cavalló 1 (Munt de terra entre dos solcs)
